El progrés d’un país es reconéix
bàsicament per la satisfacció de les necessitats primordials de tots els seus
ciutadans i ciutadanes i el respecte a tots els seus drets. Les persones amb
discapacitat, física o psíquica, són també subjectes amb drets que per ser
satisfets necessiten d’atencions especials. Aquestes atencions han de ser
aportades per institucions educatives i/o sanitàries i per les que tenen com
objectiu proporcionar un benestar social. Però justament, com és ben notori, ha
sigut en aquests tres àmbits on s’han aplicat unes retallades grans i,
òbviament, aquest fet ha repercutit de manera greu en les Centres d’Educació
Especial i també en els d’Atenció Primerenca, els Centres de Dia i els Centres Ocupacionals.
Des de fa tres anys, la situació d’aquests i en concret la de
les Escoles d’Educació Especial, majoritàriament gestionades per les
respectives associacions de pares i mares, és insostenible. I els seus
treballadors han eixit al carrer per exigir al Consell de la Generalitat Valenciana
i en concret a les Conselleries d’Educació i a la de Benestar Social ( que ha
reduït el seu pressupost en un 10%) el pagament dels més de 3.000.000 d’euros
que els deuen, corresponents a l’any 2012 i 2013. Els professionals d’aquests
centres porten fins a sis mesos sense cobrar. Mentre les beques de menjador no arriben i les empreses
de transport tampoc no han cobrat.
Dissabte passat, els treballadors d’Educació Especial van
eixir al carrer, com venen fent des de fa dos anys sota el lema “Respecte i
dignitat per la discapacitat” . La plaça de la Verge va acollir les seues
reivindicacions, expressades de manera lúdica i amb el suport de personatges
populars. En el seu manifest feien notar que els centres respectius han estat
funcionant gràcies al seu treball i a pesar dels problemes econòmics que
suporten, en alguns casos molt greus. Però ha arribat el moment, diuen els
professionals, de posicionar-se com treballadors que veuen greument agredits
els seus drets i la seua dignitat. I per això, adverteixen que si no se
soluciona ja el problema, es veuran abocats a prendre mesures més dràstique,
entre les quals la vaga.
Sobta i preocupa saber que els centres concertats que
esmentem es veuen entrebancats en el seu funcionament normal a causa dels
impagaments de les subvencions que els calen, mentre que la nova Llei
d’Educació pretèn ampliar els concerts a centres d’èlit que no necessiten
d’ajuts econòmics. I damunt incompleixen el principi d’igualtat segregant els alumnes per
sexes.
El sector de la discapacitat ha eixit al carrer. I la
ciutadania no podem fer altra cosa que estar al seu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada