DE TOT UN POQUET

Ja em perdonaran que comenci recordant una cançó: “Quan pressentim veient la branca nua / que malgrat tot l’ametller florirà. / Quan esperem al cor de la nit crua / la nostra alegria ningú no ens la prendrà, la nostra alegria ningú no ens la prendrà”. Era la clàssica cançó que es cantava en els grups, parròquies i moviments més kumbas fa uns anys. I l’he recordat només començar a llegir la Evangelii Gaudium  de Francesc. En el número 5 de l’ exhortació apostòlica cita la referència de Joan 22, 16 que dóna peu a la cançó : “I la vostra alegria, ningú no us la prendrà”. I havent llegit el document pontifici encara ens la prendrà menys. S’acaba “la nit crua”. Perquè anant  avançant pel text trobava precisament molts dels elements que aquella església que cantava cançons kumbas  van aplicar en el seu moment arran de l’explosió del Vaticà II. Simplificant, -i amb tots els defectes que també tenia- una església com la que demana Francesc de centralitat en l’Evangeli, de comp...

Querido rey Santi Vallés Por enésima vez el rey ha vuelto a escenificar su salida del hospital. En esta ocasión, sin muletas, pero sentado en el asiento delantero del coche desde donde saludaba sonriente. Y lo ha hecho con la simpatía y la complicidad acostumbradas, incluso permitiéndose la ironía de responder a los periodistas que se encontraba "muy mal, muy mal". Así de bromista se mostraba al mediodía de ayer, con el mejor humor que le caracteriza cada vez que tiene que comparecer ante el enjambre de cámaras y micrófonos que, como de costumbre, le aguardaba a la puerta de la clínica. Así es nuestro rey, un galán de revista entrado en años al que, a pesar de las múltiples operaciones, no se le ha agriado el carácter. Nada más lejos de la realidad. Cuanto peor, nuestro rey, mejor. Ni que decir tiene que se trata de un hecho sorprendente y admirable se mire por donde se mire. Tomarse la cosas así es saber afrontar la vida tal y como viene. Sin dramatismos y con un buen...

EUROPA PRESS / Madrid El nou secretari general i  portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola ,  José María Gil Tamayo , ha reiterat aquest dimarts les declaracions en què criticava les  ganivetes instal·lades a la tanca de la frontera de Melilla  amb el Marroc. Ha recordat que "una gran quantitat de  joves molt ben preparats  han d' emigrar  d'Espanya", i ha manifestat que ell "no voldria que se'ls tractés així". En aquest sentit, en declaracions a COPE, ha indicat que se sent implicat "personalment" en el tracte que reben els immigrants perquè "el seu pare va morir quan era emigrant a Alemanya" en la dècada dels 60, on "després de la guerra les condicions eren molt difícils".      Don José María Gil Tamayo, secretari general i  portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola Per això, el nou portaveu dels bisbes ha exhortat el Govern a  no considerar enemics els immigrants  sinó a adonar-se que "el v...

Ara fa trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per les Corts Valencianes. Trenta anys que per primera vegada en la història moderna els valencians estem dotats d’una Llei que fa cooficial la nostra llengua i planteja la seua normalització..             Trenta anys. És molt de temps i n’és poc. Molt de temps perquè aquesta Llei ja ha afectat una generació de valencians i valencianes que haurien d’haver pogut reconéixer-se en la llengua pròpia usant-la, no només en l’ensenyament sinó en tots els àmbits de la vida. Però és poc de temps perquè la marginació secular de la nostra llengua i la minorització que ha sofert ha provocat desafecció entre sectors de conciutadans que consideren l’ús del valencià innecessari i, fins i tot, en són contraris.                   Han passat trenta anys des que s’aprovà la LUEV i...

Novembre, mes de fred, de Tots Sants i Difunts, castanyes i contes vora la llar de foc, amb els sants més populars: Sant Martí i Sant Andreu. Val la pena recordar estos refranys, per no oblidar-los. Cal arxivar a la memòria, els refranys que formen part de la cultura popular del nostre Poble!! Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia Últims de novembre nuvolós, porta un gener polsós De Sant Martí a Sant Andreu, vint dies comptareu De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens done Déu De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu Després de Sant Martí, deixa l’aigua i beu el vi Ditxós mes de Déu, comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu Els arbres de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig ix al sol L’olivera plantada per Sant Martí, és la que fa l’oli més fi Novembre acabat, hivern començat Novembre humit, any de profit Novembre i febrer són marit i muller Per Sant Andreu,...

Quan en el credo afirmem que Jesús tornarà gloriós a judicar els vius i els morts i que  el seu regnat no tindrà fi, posem tota la història humana sota l’horitzó de l’amor  redemptor del Senyor. I ho fem tal com ho feren ja les primeres comunitats cristianes  enmig de les dures persecucions i dels sofriments fent seves les paraules de Jesús tal  com veiem reflectit avui en l’evangeli: “estigueu alerta no us deixeu enganyar, no us  alarmeu i confieu en mi”  Estigueu alerta i no us deixeu enganyar pels profetes de calamitats, que en els  moments de canvis profunds com els que vivim, aferrant-se a tradicions humanes o a  interessos vergonyosos, diuen “Sóc jo” falsament sense portar, com Jesús, en el  concret de les dificultats de la vida la pau i la misericòrdia, la llibertat i l’esperança als  qui més ho necessiten tant en el cos com en l’esperit.  L’evangelista sant Lluc ens parla d’estar alerta i no deixar...

          El progrés d’un país es reconéix bàsicament per la satisfacció de les necessitats primordials de tots els seus ciutadans i ciutadanes i el respecte a tots els seus drets. Les persones amb discapacitat, física o psíquica, són també subjectes amb drets que per ser satisfets necessiten d’atencions especials. Aquestes atencions han de ser aportades per institucions educatives i/o sanitàries i per les que tenen com objectiu proporcionar un benestar social. Però justament, com és ben notori, ha sigut en aquests tres àmbits on s’han aplicat unes retallades grans i, òbviament, aquest fet ha repercutit de manera greu en les Centres d’Educació Especial i també en els d’Atenció Primerenca, els  Centres de Dia i els Centres Ocupacionals.           Des de fa tres anys, la situació d’aquests i en concret la de les Escoles d’Educació Especial, majoritàriament gestionades per les respectives associacions de pa...

En els evangelis es recullen alguns textos de caràcter apocalíptic en què no és fàcil diferenciar el missatge que pot ser atribuït a Jesús i les preocupacions de les primeres comunitats cristianes, embolicades en situacions tràgiques mentre esperen amb angoixa i enmig de persecucions el final dels temps . Segons el relat de Lluc, els temps difícils no han de ser temps de lamentacions i desànim. No és tampoc l’hora de la resignació o la fugida. La idea de Jesús és una altra. Precisament en temps de crisi “serà una ocasió de donar testimoni”. És llavors quan se’ns ofereix la millor ocasió de donar testimoni de la nostra adhesió a Jesús i al seu projecte. Portem ja cinc anys patint una crisi que està colpejant durament moltes persones. El que ha passat en aquest temps ens permet conèixer ja amb realisme el dany social i el sofriment que està generant. ¿No ha arribat el moment de plantejar-nos com estem reaccionant? Potser, el primer és revisar la nostra actitud de fons: ¿Ens hem posicion...

Mariano Rajoy és poc amic de la premsa no esportiva, així que haurem d'activar els mecanismes de la imaginació per visualitzar-lo repassant els diaris de diumenge, amb el delit -i el neguit- de qui obre regals d'aniversari en l'equador de la legislatura. Primer agafa el paquet d'  El País  . Oh: un pijama de pelfa de l'àvia, dels que piquen. Diu el titular: "Dirigents del PP critiquen la inacció de Rajoy davant les batalles internes". Li passen el regal d' El Mundo.  "El PP perd un terç dels vots però segueix per davant del PSOE". Caram, un altre pijama aspre. Demana que li portin el paquet de l' Abc  . "Senyor, no se n'han enrecordat -li diu un assessor- i han omplert tota la primera amb Vargas Llosa". "Potser ha dit alguna cosa nova o rellevant?". "Res, el mateix de sempre: «Insensatesa a Catalunya» al títol i «Bogeria independentista» al subtítol". Rajoy empassa saliva: "I  La Gaceta  ?" ...

El monarca da un banquete a sus ministros, a sus prestamista financieros y a sus consejeros - elegidos a dedo -  para que sientan en sus carnes el orgasmo del poder que se dedica a joder a sus súbditos sumidos en la crisis y el desencanto. En el frio de esa noche ha mandado encender el fuego que calienta sus huesos: siete velos de muselina ocultan apenas el tórrido paisaje del venturoso cuerpo de la joven que sugiere un contoneo impúdico. Una flauta insinuante encanta la cintura de la bailarina. Un golpe desvergonzado de timbal y cae en tierra el primer velo. Se incendian los ojos de los comensales. No sabemos si es la flauta o son sus labios carnosos los que silban murmullos lascivos en los oidos sedientos de sexo. Se desviste de dos alas más de seda que ingrávidas acaban en el suelo. ¡Como se relamen de lujuria en sus asientos los nobles funcionarios del reino, ajenos a la penuria y al desempleo!. Abre la boca volu...

         Estem vivint moments convulsos. I no podien ser d’altra manera: el tancament d’un mitjà de comunicació sempre és una pèrdua. Si aquest mitjà és l’únic que parla la nostra llengua i l’únic que té possibilitats d’arribar a tots els valencians, difondre la nostra cultura i tradicions i ajudar a vertebrar el país, la pèrdua és encara més gran. Per això, amples sectors de la societat valenciana, tal com s’està veient, han alçat la veu per dir que Canal 9 i Radio 9 no es tanquen.          Però aquest crit massiu per la continuïtat de la radio i la televisió autonòmiques, no amaga les nombroses taques negres que aquesta ha tingut al llarg dels vint-i-cinc anys de programació. Taques negres que van propiciar la deserció de molts valencians i valencianes, com usuaris d’aquest mitjà.          No oblidem, no volem oblidar, que Canal 9 va ser una televisió capdavan...

M. Á. MORENO |  El claretiano  Luis Ángel de las Heras  es el  nuevo presidente de la CONFER , después de haber sido elegido en la tarde de hoy, 13 de noviembre, por los 302 superiores y superioras mayores que participan en la XX Asamblea General que se está celebrando estos días en Madrid. Por su parte,  María Rosario Ríos , provincial de la Compañía de María, ha sido nombrada  vicepresidenta  de los religiosos y religiosas españoles. EDITORIAL:  Una nueva etapa para la comunión en CONFER Asamblea de CONFER: “La respuesta de la VR a tantas tragedias hace creíble el anuncio del evangelio” Elías Royón: “La uniformidad no favorece el encuentro” De las Heras estará al frente de los religiosos y religiosas españoles, después de ser elegido por delante del otro candidato, Jesús Miguel Zamora, Hermano de La Salle; mientras que De los Ríos logró más votos que Blanca García, Provincial de las Hermanas del Ángel de la Guarda. Un nuevo presidente ...

1. Fa 50 anys de les declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, a “Le Monde” (14 novembre 1963), contra la dictadura del general Francisco Franco. Segons l’abat, el règim nacionalcatòlic franquista transgredia l’Evangeli i la doctrina de l’Església. 2. Les declaracions d’Escarré tenen transcendència històrica. L’abat va anar més enllà de la moderació de les suposades elits del país i de la major part de la jerarquia eclesiàstica. L’abat va sintonitzar amb els sentiments, conviccions, inquietuds, somnis i projectes de les classes mitjanes i populars de Catalunya en els àmbits eclesial i cívic. L’experiència demostra que la va encertar. 3. Escarré va allunyar-se progressivament del franquisme de la primera postguerra i va anar comprometent-se amb els plantejaments del Vaticà II (1962/1965) i de la Pacem in Terris (abril 1963) impulsats pel papa Joan XXIII. Concili i encíclica propugnen la renovació eclesial, l’ecumenisme, la llibertat religiosa i de consciència, el dià...

El enemigo a batir son y han sido las autonomías. Nos encontramos en la coyuntura idónea para desmantelar el Estado de las nacionalidades y las autonomías. Si están quebradas y han de recurrir a la Administración central para ejercer las competencias y pagar sus deudas, el siguiente paso es ponerse en manos de quien asume sus responsabilidades. Sorprendentemente, los mismos partidos que nos llevaron al desastre son los que reciben el beneficio político. El president de la Generalitat, Alberto Fabra, se encarga hacer los trajes raquíticos. Al menos con este atavío compareció para corroborar la decisión de clausurar Radio Televisión Valenciana. ¿Es un síntoma o un hábito? La máxima autoridad valenciana cuando actúa públicamente no puede tener la mirada triste, ni ha de intervenir con una vestimenta escuchimizada, por mucho que esmirriados sean los presupuestos de nuestra Comunitat, que se ve empujada a clausurar su radio y su televisión públicas. El cierre de RTVV ha tenido amplia re...

( Jordi Llisterri –CR ) L’exercici de la política exigeix un compromís moral que també es pot trobar en els Deu Manaments. És una de les idees de la taula rodona que s’ha celebrat aquest disssabte a Barcelona per tancar la  IX Jornada del Grup Sant Jordi . I una de les idees en les que han coincidit l’alcalde de Lleida,  Àngel Ros , la periodista  Pilar Rahola , la teresiana  Victòria Molins , l’exconseller de Treball i advocat  Oriol Badia  i la periodista  Anna Punsoda . “En l’àmbit polític només seguint els Deu Manaments n’hi hauria prou”, ha sentenciat Pilar Rahola per respondre a la pregunta sobre els valors morals en l’exercici de política. Una reivindicació de l’exercici de la política des de principis morals que ha secundat Angel Ros com a forma de regenerar-la: “en un moment de canvi social m’agradaria molt que algú recuperés un discurs regeneracionista moral”. Ros també ha defensat el compromís religiós i la com “una bona eina ...

A propòsit del cinquantè aniversari de les declaracions de l'abat Escarré al diari francès  Le Monde (14 de novembre del 1963), ja han aparegut, en diversos mitjans de comunicació, comentaris sobre un fet que ha marcat la història de la resistència. Certs comentaris indueixen a creure que ben poc mèrit tingué l'Abat en el que va fer, com si ell fos un simple transmissor del que "uns seus consellers" volien que digués. Sigui com sigui, és indiscutible que l'únic que va prendre el risc de parlar, sense embuts, de cara enfora va ser ell i que només ell assumí la responsabilitat de les seves paraules. Ben sol, baixà a l'arena, tot seguint una actitud tan ferma i decidida que, a la llarga, es convertiria en un argument més del govern franquista per a castigar-lo amb l'exili. Un exili que era la resposta contundent d'un règim que, en aquestes declaracions, se sentí atacat al cor mateix dels principis de la "pau i de l'ordre cristians" que invo...