DE TOT UN POQUET

Cada any, quan s’acosta el mes de novembre i la festa de Tots Sants, els mitjans de comunicació ens parlen, i ens venen la festa de Halloween. Esta celebració, d’origen irlandès, s’ha estès als EEUU i a Canadà, i pràcticament a tot el món. I per això, el Halloween també ha arribat a la nostra terra, amb un èxit provocat per la moda de celebrar festes de fora. Cosa del màrqueting!! Els valencians, com a mínim els de la Plana, on vaig nàixer, sempre hem celebrat la nit de Tots Sants amb castanyes, codonys, moniatos i moscatell, a la vora del foc. La pregunta que em faig és ¿si els valencians ja tenim les nostres tradicions, perquè les hem se substituir per d’altres que vénen de fora? No és que jo siga contrari a celebrar festes d’altres països. Però si eixes celebracions acabem per substituir les nostres, i fins i tots les arraconen, si les fan desaparèixer, aleshores sí que, per defendre les nostres tradicions, no accepte celebrar, i per tant, importar les de fora! Massa volt...

  Benvolguts i benvolgudes, Us recordem que des de la Coordinadora de la Pastoral Obrera de Barcelona hem volgut organitzar  un espai de debat sobre els nostre posicionament, com a cristians i cristianes, davant del Procés Constituent impulsat a Catalunya.  Com a militants i simpatitzants dels Moviments i Col·lectius de Pastoral Obrera,  us convidem el proper dimecres 30 d'octubre, a les 19h, a l'Església Sant Pau del Camp a compartir, de la mà d'Arcadi Oliveres, un espai que ens aportarà elements que ens ajudin a fer aquesta reflexió. Us hi esperem, Delegació de Pastoral Obrera

El director general de l'MI5, el servei d'intel·ligència del Regne Unit, Andrew Parker, i el fiscal general dels Estats Units, Eric Holder, per exemple. Són dues de les personalitats que rebran el llibre  Catalonia Calling. El món ho ha de saber  en el qual s'explica què és Catalunya i les raons de procés independentista que s'hi viu. La iniciativa s'emmarca en la campanya de micromecenatge impulsada per la revista  Sàpiens  que consisteix a aportar 15 euros per enviar-ne un exemplar a les deu mil persones més influents del món, segons la publicació, que les ha llistat al web el monhohadesaber.cat. Polítics, escriptors i representants de la societat civil catalana ja s'hi han afegit. El papa Francesc rebrà el volum gràcies al president d'ERC, Oriol Junqueras; la supermodel israeliana Bar Refaeli ho farà a través de l'escriptor Quim Monzó; i l'actriu Julia Roberts per via de l'advocat i editor Quim Torra. Són només tres exemples. L'expresid...

Hem comentat de vegades la diferència entre actes de justícia, actes solidaris i actes de caritat. La justícia és la satisfacció de tot allò que és indispensable per a les persones  i és responsabilitat dels poders públics i econòmics aplicar-la i actuar per a que cadascú tinga tot allò que necessita. (álimentació, educació, salut, habitatge…)             Quan la justícia falla, la societat civil pot reaccionar de maneres molt diverses: una, la pitjor, és la d’ignorar el fet, ignorar els més febles. Una altra és la de la pràctica de la solidaritat, que suposa el compromís de les persones per superar situacions injustes tot aportant mitjans, afavorint la creació d’institucions d’ajut, denunciant els fets... Sempre amb el convenciment que els drets humans són drets per a tots i que cal  aconseguir un món just. En aquest sentit podem considerar també solidàries algunes institucions caritatives quan denuncien de manera fe...

Moltes esglésies són tancades, no s’hi pot entrar. El Papa Francesc va parlar recentment d’aquest “tancament” d’esglésies a les ciutats d’arreu d’Europa, amb tu to de certa indignació. A  15 MINUTS AL COR  hem volgut crear un espai per la pregària, la meditació i el silenci. En el mateix text, el Papa ha criticat el cristianisme ideològic, aquell que funciona en base a consignes, ja sigui ètiques, polítiques... Aquí teniu el text: ROMA, 17 de octubre de 2013 (Zenit.org) - El papa en Santa Marta:  Si un cristiano "se convierte en un discípulo   de la ideología, ha perdido la fe" . Es lo que ha enseñado el papa Francisco la mañana del jueves en su homilía de la misa celebrada en la Casa Santa Marta. El santo padre ha advertido sobre aquellos cristianos que son como una "una puerta cerrada con la llave en el bolsillo", y reiteró que cuando no se reza se abandona la fe y se cae en la ideología y en el moralismo. "¡Ay de ustedes, maestros de la ley, que han...

  Jo esperava que, avui, el Pere Navarro, secretari general d’el PSC, hagués tingut la dignitat de dir: “ jo no soc independentista i lluitaré per la unitat d’Espanya, però no ja com a demòcrata sinó com a ser humà, no puc acceptar que la Unió Europea, la meva Unió Europea, accepti com si res a països que s’han independitzat a través d’una violenta guerra amb neteges ètniques i violacions massives dels drets humans com  Croàcia  o  Sèrbia , i en canvi amenaci amb prendre la ciutadania europea a 7,5 milions de catalans que es volen independitzar a través dels  vots ! Europa ha de donar exemple als demés pobles del nostre planeta i demostrar que això de dibuixar les fronteres amb la sang de les guerres i el semen dels reis ja ha passat a la història i que, a partir d’ara, les dibuixarem amb la raó democràtica dels vots ”. Sí. Ho esperava. Però en lloc de dir això, el líder del PSC ha anat a Madrid i ha fet un discurs per a fer content el seu amo i ha acc...

Davant la realitat d'aquesta exposició i pensament que moltes i molts poden abrigar en el nostre interior, José Luis Torner Cabrera (El púlpito laico) contesta: Lo dice Rosa Regás y tiene razón. Estamos como estamos por lo que "HEMOS Y NO HEMOS HECHO" ....Nos acordamos de Santa Barbara cuando truena !!! Siento no ser optimista... Despiertan mis peores instintos. Con esa rabia me quedo!!!! VOTARÉ LO QUE HE VOTADO SIEMPRE. FIRMARÉ TODO LO QUE EN JUSTICIA CREA HE DE FIRMAR. NO ME QUEDA OTRA !!!! Un abrazo   Comparto la respuesta ya que sé que los sentimientos expresados también anidan en la mayoría de vosotros   al plantearme si contestar tu indignado requerimiento, he sonreído al venirme a la memoria el viejo consultorio radiofónico de Dª Elena Francis. Vivir defendiendo nuestra dignidad que como bien sabes se cimienta en ser consecuente, lograr que coincida lo que pensamos con lo que decimos y con lo que hacemos. No es fácil,...

El arzobispo de Tarragona, Jaume Pujol, pide perdón por los errores del pasado y confirma que los obispos de Catalunya estudiarán un pronunciamiento sobre el papel de la Iglesia durante el franquismo. Estas declaraciones las hizo el religioso al programa Signes dels Temps de TV3, que se emitirá mañana domingo a partir de las diez de la mañana. El arzobispo de Tarragona dice también que es el momento de hacer un estudio histórico a fondo sobre el papel de la Iglesia durante la República, la Guerra Civil y la dictadura de Franco. Sobre la polémica a raíz de la beatificación de Tarragona, Jaume Pujol dice: «No me esperaba una reacción de este tipo». Y añade: «Me duele mucho que haya heridas. No quiero herir nadie. Al contrario, el mensaje quiero que sea de reconciliación, paz y perdón».                                                        ...

Aquests dies, a la joia profundament viscuda intensament per una munió de cristians de casa nostra pel testimoniatge dels màrtirs beatificats a Tarragona, s'hi han afegit algunes veus que voldrien una condemna més explícita del totalitarisme feixista que també va patir un sector de l'Església, especialment a Catalunya. És veritat que fóra útil de tenir més en compte aquest aspecte d'una pàgina de la nostra història. Això, des del cristianisme, només és lícit de fer-ho dins l'esperit de la purificació de la memòria. Aquella purificació amb què Joan Pau II ens va invitar a celebrar el canvi de mil·lenni i amb què una infinitat de vegades va demanar perdó públicament pels pecats que cometem, també com a col·lectivitat, els cristians. Per ser justos, és oportú, tanmateix, que reconeguem com els cristians de casa nostra s'avançaren en aquesta obra de purificació i de reconciliació. Quan fou construït el nou tron per a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, se li f...

Els llibres d'història són plens de grans noms, grans dates, grans gestes. Tanta història amb majúscula no deixa lloc als protagonistes anònims d'aventures i batalles, testimonis indispensables per entendre com es van desenvolupar els fets. A vegades, però, hi ha qui tenaçment es dedica a rescatar la biografia d'aquests herois silenciosos i fer justícia amb la seva petita i particular biografia i, de passada, contribuir a completar els buits de la gran història. Aquest és el cas de Maria Cinta Castelló, que en un llibre que ara busca editor,  Lluïsa, la nena de la guerra , explica els seus records de la Guerra Civil espanyola i, sobretot, les vivències del seu pare, Ramon Castelló Hierro, mosso d'esquadra entre el 1935 i el 1939, i un dels agents destinats a l'arriscada missió de protegir el monestir de Montserrat durant el conflicte. Ramon Castelló, a la dreta, agafant de les espatlles al seu company del cos, Francesc Pujol, i a la imatge de la dreta en un...

Estimats Sr. Vicari General, germans monjos, escolans, familiars del nous beats,  pelegrins que heu vingut a venerar-los, germans i germanes:  “De la muntanya del Senyor ve el meu ajut”. Aquesta afirmació del salmista expressa  bé l’experiència espiritual dels nostres germans màrtirs de Montserrat, per la  beatificació dels quals avui donem gràcies a Déu. Ells, en la seva recerca vocacional,  s’atansaren a aquesta muntanya del Senyor que és Montserrat. Sota l’esguard de la  Mare de Déu i per mitjà del progrés “en la vida monàstica i en la fe” (cf. RB Pròleg, 49)  s’aproparen a Jesús i a la seva sang purificadora rebuda en l’eucaristia. Instruïts en  l’escola de sant Benet i envigorits en les files fraternes dels germans de comunitat (cf.  RB 1, 5), anaren aprenent, malgrat les seves febleses i els seus defectes personals, a  estimar el Crist per damunt de tot (cf. RB 5, 2) fins a no voler-li anteposar res, ni la...

Montserrat, núcleo activo Una de las "gargantas profundas' del periodista de 'Le Monde' era Josep Benet, eminencia  gris del catalanismo antifranquista  |  El abad avanzaba por una cuerda floja, agotando el  crédito del que disponía como dignidad eclesiástica  |  Josep Benet y Albert Manent  prepararon  las preguntas para la entrevista de Escarré con Novais. Las declaraciones  publicadas pudieron ser fruto de una 'revisión' de la entrevista con el abad. Si voleu llegir l'article ho podeu fer ací.                                                                                        Ca l'Abat Escarré (L'Arboç)

De l'article de Gregori Estrada (Manresa, 1918) a Revista Musical Catalana (núm. 29, 1987). Foto d'Àngel Rodamilans (Sabadell, 1874-1936). Autor de cançons populars montserratines -algunes amb lletra de Verdaguer, com Moreneta en sou-, fou beatificat diumenge a Tarragona. GREGORI ESTRADA 1987   Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús Àngel Rodamilans se'ns presenta com a compositor laboriós, original, sincer, prolífic, valent i atrevit, amb possessió d'una tècnica personal guanyada a pols autodidàcticament, i que ara crec que podem valorar positivament, dintre del postromanticisme, com a ferma i interessant, fruit d'una ànima que es va abocar amb profunditat a la composició musical. No hi ha cap dubte que Àngel Rodamilans és un dels músics compositors catalans més destacats de la primera meitat del segle XX i que honora el nostre poble. La primera etapa com a compositor està representada per dos versets d'orgue del 1893, quatre anys desp...

De entrada diría que la Iglesia y una gran mayoría de cristianos ha considerado esta ceremonia como exclusivamente religiosa, aunque bien es verdad que ha habido alguien que se salió del guion, pero esto no debería influir en el conjunto de la misma. Ante las críticas de diversos colectivos, cristianos o no, les diría que no hay, no puede haber víctimas de primera y segunda categoría. Y como cristiano que intento ser, quisiera expresar, con toda sinceridad, de corazón, mi tristeza por aquellas familias que aún ahora no han podido recuperar ni saber dónde están sus seres queridos víctimas de aquella desgraciada contienda. Y también para aquellos que al fin lo han conseguido, por las trabas y dificultades que han encontrado en tan largo camino. Pero los recién beatificados eran personas que murieron violentamente solamente por causa de su fe, porque se ratificaron en su fidelidad a Cristo. Fueron almas puras en las que muchos debemos mirarnos, y desear que acontecimientos como aquel...

1  .  PERDÓ.  "Estem esperant que demanin perdó els que han matat tota aquesta gent, i encara no ho ha fet ningú", ha dit l'arquebisbe Pujol. És una resposta a les recriminacions fetes aquest dies a la jerarquia catòlica, amb motiu de la beatificació de 522 "màrtirs de la persecució religiosa", per no haver fet cap acte de penediment per les víctimes de la dictadura franquista que l'Església va beneir i servir. Les declaracions del bisbe -i els altres què?- confirmen l'absurditat de certa retòrica del perdó. Demanar perdó no és una qüestió d'urbanitat o de cortesia, és una actitud moral molt exigent. El perdó només té sentit si va acompanyat d'un sincer reconeixement de l'altre i d'una acceptació real dels crims i dels errors comesos. No pot ser mai una simple clàusula de bona conducta. La petició de perdó només pot ser voluntària i sincera. Convertir-la en una convenció política és, senzillament, banalitzar-la. Entre altres coses, per...

Los resultados del informe PISA „solo para adultos„ no deberían extrañarnos en exceso. Japón, Finlandia y Suecia son países ordenados, precisos, profundamente disciplinados, con una acreditada estabilidad institucional. El consenso político genera leyes llamadas a perdurar, al menos durante unas cuantas décadas. Los acendrados hábitos de trabajo acompasan una cultura de la transparencia, que hace del análisis estadístico uno de sus ejes fundamentales. Las opiniones se sostienen en los datos y no en las ocurrencias como es habitual en otras latitudes. Gracias a la influencia de la reforma luterana, la alfabetización llegó relativamente pronto al norte de Europa rompiendo el monopolio del acceso a la información que antes detentaban las elites. Las bibliotecas públicas se extendieron con rapidez, a la vez que se instauraba la educación primaria obligatoria y las virtudes burguesas facilitaban el desarrollo del comercio y de la indutria. Asia, por su parte, siguió un curso distinto aunqu...