9.12.2013

EL BOU "RATÓN", CARME MIQUEL (LEVANTE-EMV)

Jo no sé si qualificar-ho d’estupidesa humana. No voldria agraviar ningú però no pot deixar de sorprendre’m negativament el fet que un bou aconseguisca la “fama” gràcies al “mèrit” d’haver matat tres persones en cinc anys i haver-ne ferit moltíssimes més. El darrer succeït que jo qualificaria d’estúpid ha sigut la dissecació de l’esmentat animal, - per tal d’exhibir-lo -. que va morir de mort natural el passat més de març.I no em sorprenc negativament per la dissecació de l’animal (que ha costat sis mil euros) sinó pels motius qua s’hi han al·legat:  diuen que és molt llest i que calia perpetuar la llegenda  d’un brau titlat de sanguinari  que segons alguns “passarà a la història”.”És un legat –continuen dient-- que no s’ha de perdre per tal que el coneguen les generacions futures”. Sinzerament, que les generacions futures puguen tenir com legat un animal pel fet de ser “assassí”,em sembla deixar-los una herència que ratlla la immoralitat.

            Quan encara era viu, el seu propietari el qualificava com “diferent a la resta de bous perquè el seu objectiu és agarrar, i per aconseguir-ho fa com que va cap a un costat per a després anar cap a un altre. Quan té la pressa (humana) a prop, s’arranca a per ella…”  Ja veieu quina proesa! Doncs bé, gràcies al  morbo que despertava un espectacle potencialment sanguinari, allà on l’animal hi era, omplia els carrers i places i feia multiplicar el seu “catxé”. Ara, el museu de ciencies naturals d’ Onda i els museus taurins de València i Bilbao s’han interessat en la seua exhibició.

            Prerò n’hi ha més. Hom vol descendents amb els mateixos gens ferotges. Per aconseguir-ho, quan era viu va cobrir moltes vaques però si l’estirpe aconseguida no n’era prou “pura” la Generalitat valenciana, en el seu moment, va oferir ajuda per a la seua clonació.

            I és que és difícil no apuntar-se a la “fama”, màxim quan per youtoub circulen infinitat de vídeos amb les proeses assassines del bou. I quan tenia un faceboock amb milers de seguidors i un vedeojoc propi  per a mòbils i també un llibre , “La verdadera historia del toro Ratón»" I també una cançó.

            Aquest “legat” que hom deixa a les futures generacions, bàsicament  els transmet la banalitat amb què hom tracta la vida humana. I pretèn fer lícita la conversió en espectacle d’un fet sanguinari, i inútil,. Trobeu alguna semblança amb l’antiga Roma?