8.17.2013

SOLEMNITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU HOMILIA DEL P. ABAT JOSEP M.SOLER 15 D’AGOST DE 2013 Ap 11, 19; 12, 1-6.10; 1C 15, 20-26; Lc 1, 39-56 (Abadia de Montserrat)


“Maria ha estat enduta al cel”, canta avui l’Església plena de joia (cf. vers de l’al·leluia de la Missa). Tal com deia sant Pau, a la segona lectura, Crist va ressuscitar d’entre els morts com el primer d’entre tots. Ell, germans i germanes estimats, és el primer. I avui celebrem que Maria, la Mare de Jesucrist, el Fill de Déu fet home, al moment que li correspongué, el va seguir en la victòria sobre la mort i en la participació de la resurrecció, de la vida pasqual, gràcies al Crist. Al terme de la seva vida sobre la terra, Maria fou cridada a la glòria, que no és altra cosa el que vol dir l’expressió “Maria ha estat enduta al cel”. Això no significa pas que ella s’hagi allunyat de nosaltres. Al contrari. Mentre vivia a la terra només podia ser present al lloc on físicament es trobava (Natzaret de Galilea, la muntanya de Judea, Betlem, Jerusalem, ...), però un cop ha entrat en la glòria de Jesucrist pot ser espiritualment present arreu, tal com ho mostren tants i tants santuaris que té dedicats arreu de la terra. L’Assumpció, doncs, no allunya Maria de nosaltres, sinó que la fa propera a cada Església local, a cada cristià. Per això podem acudir a ella amb confiança invocant la seva protecció, aprenent del seu camí de fe, proclamant-la benaurada. 

També nosaltres, tal com deia sant Pau, al moment que correspongui serem cridats a viure per sempre en la glòria del Crist ressuscitat. Per això, en contemplar Maria que ja en participa, podem fixar-nos en ella per aprendre el camí que ella ha seguit; o millor dit encara, per aprendre a aplicar a les nostres circumstàncies l’actitud espiritual que ella va viure en el seu itinerari de fe. La glòria del Ressuscitat a la qual ha estat associada Maria, omple amb vigor tot l’univers; i Jesucrist vol atreure cada ésser humà per revestir-lo de la seva incorruptibilitat. Per això l’actitud fonamental dels cristians hauria de ser sempre la joia profunda. De tota manera, encara que en la fe reconeixem la glòria del Crist ressuscitat, la nostra vida de cada dia ens fa topar amb la pobresa, amb la malaltia, amb el mal i amb les tenebres de la mort. I això ens qüestiona. La joia interior que ens ve de la fe es veu sacsejada per moltes situacions de pecat, de dolor, de violència, de desamor, de finitud, que ens afeixuguen. Però, tal com deia, podem aprendre a viureles fixant-nos en el camí de fe de Maria. Avui contemplem la glòria de la qual frueix, però també va passar moments difícils, particularment quan el seu dolor era immens per la mort de Fill i la foscor intensa es va estendre per tota la terra (cf. Mc 15, 33). Intentem penetrar en la seva vivència espiritual d’aquells moments per aprendre a viure enmig de les foscors i del dolor. Maria, davant Jesús crucificat i mort, devia reviure tot el procés de la seva vida, tot l’itinerari de fe que havia recorregut des que va rebre el Fill de Déu en les seves entranyes. Però, malgrat el sofriment tant intens que li oprimia el cor, ella continuà essent la Verge fidel, la dona que escolta i confia. Continuà creient en el pla de Déu sobre Jesús que li havia estat anunciat: serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. I el seu regnat no tindrà fi (Lc 1, 32-33). Ho meditava en el seu interior al peu de la creu i al llarg del dissabte sant en contemplar el misteri del sepulcre tancat per la llosa. Creu i sepulcre, segons la raó humana, feien impossible el designi diví sobre el regnatsense fi de Jesús. Però en la meditació de la Paraula que guardava en el cor (cf. Lc 2, 19) podia recordar les paraules del seu Fill: si tinguéssiu fe com un gra de mostassa, res no us seria impossible (Mt 17, 20). 

L’assumpció de Maria en la glòria del Crist, ens invita a penetrar en els vincles tan profunds que hi ha entre la història que vivim i les paraules de l’Escriptura. Si considerem el que vivim a la llum de la Paraula de Déu, tot, fins les foscors i les tragèdies d’aquest món, pot quedar traspassat per la llum que ve del Pare del cel, pel seu amor, per la seva compassió, pel seu perdó. Tot pot quedar traspassat de la llum pasqual de Jesucrist. I només des d’aquesta llum podem obrir en tota circumstància el nostre cor a l’esperança; només des d’aquesta llum podem entendre la veritat de les benaurances que proclamen feliços els pobres, els petits, els qui estan de dol, els perseguits pel fet de ser bons,... perquè la seva sort serà capgirada (cf. Mt 5, 1-12). 

Contemplant la vida de Maria i el terme gloriós on ha arribat, entenem el valor d’aquella paraula de Jesús, que ella devia actualitzar tantes vegades: amb la vostra perseverança salvareu la vida (Lc 21, 19). O, com també es pot traduir el mot grec de l’evangeli, amb al vostra paciència salvareu la vida. La perseverança i la paciència són les virtuts pròpies del qui espera, dels qui encara no veuen realitzades les promeses però continuen esperant fidelment, malgrat la increpació que alguns els poden dirigir: què se n’ha fet de la promesa de Jesús, si tot continua igual que abans (cf. 2P 3, 4). Maria va aprendre a esperar confiadament. I ara, com devia fer amb els deixebles desenganyats per la mort de Jesús, continua cridant-nos a l’esperança i infonent-nos consol des de la seva glòria al costat de Jesucrist. A més, davant la impaciència i la pressa que caracteritzen la nostra cultura, Maria ens ensenya a esperar, pacientment, perseverantment, el moment oportú segons el designi diví i, alhora, ens ensenya a llegir amb fe els signes actius de la presència de Déu en el món i en la nostra història concreta (cf. C. M. Martini, La Madonna del Sabato Santo, 2, 2. Milà, 2000). 

Enmig de les dificultats d’aquest món, l’Assumpció de la Mare de Déu ens crida a l’esperança, i ens ajuda a descobrir com Déu, de tantes maneres, ens conforta en totes les adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena (2C 1, 4). Mentre esperem que es compleixi també per a nosaltres, com es va complir per a Santa Maria, la benaurada esperança, la manifestació de la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist (Tt 2, 13). 

Una glòria que ja contemplarem ara sota el vel de la fe mentre celebrarem l’Eucaristia.