8.03.2013

18 Tiempo ordinario (C) Lucas 12, 13-21 CONTRA LA INSENSATEZ JOSÉ ANTONIO PAGOLA, SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).


ECLESALIA, 31/07/13.- Cada vez sabemos más de la situación social y económica que Jesús conoció en la Galilea de los años treinta. Mientras en las ciudades de Séforis y Tiberíades crecía la riqueza, en las aldeas aumentaba el hambre y la miseria. Los campesinos se quedaban sin tierras y los terratenientes construían silos y graneros cada vez más grandes.
En un pequeño relato, conservado por Lucas, Jesús revela qué piensa de aquella situación tan contraria al proyecto querido por Dios, de un mundo más humano para todos. No narra esta parábola para denunciar los abusos y atropellos que cometen los terratenientes, sino para desenmascarar la insensatez en que viven instalados.
Un rico terrateniente se ve sorprendido por una gran cosecha. No sabe cómo gestionar tanta abundancia. “¿Qué haré?”. Su monólogo nos descubre la lógica insensata de los poderosos que solo viven para acaparar riqueza y bienestar, excluyendo de su horizonte a los necesitados.
El rico de la parábola planifica su vida y toma decisiones. Destruirá los viejos graneros y construirá otros más grandes. Almacenará allí toda su cosecha. Puede acumular bienes para muchos años. En adelante, solo vivirá para disfrutar:”túmbate, come, bebe y date buena vida”. De forma inesperada, Dios interrumpe sus proyectos: “Imbécil, esta misma noche, te van a exigir tu vida. Lo que has acumulado, ¿de quién será?”.
Este hombre reduce su existencia a disfrutar de la abundancia de sus bienes. En el centro de su vida está solo él y su bienestar. Dios está ausente. Los jornaleros que trabajan sus tierras no existen. Las familias de las aldeas que luchan contra el hambre no cuentan. El juicio de Dios es rotundo: esta vida solo es necedad e insensatez.
En estos momentos, prácticamente en todo el mundo está aumentando de manera alarmante la desigualdad. Este es el hecho más sombrío e inhumano: ”los ricos, sobre todo los más ricos, se van haciendo mucho más ricos, mientras los pobres, sobre todo los más pobres, se van haciendo mucho más pobres” (Zygmunt Bauman).
Este hecho no es algo normal. Es, sencillamente, la última consecuencia de la insensatez más grave que estamos cometiendo los humanos: sustituir la cooperación amistosa, la solidaridad y la búsqueda del bien común de la Humanidad por la competición, la rivalidad y el acaparamiento de bienes en manos de los más poderosos del Planeta.
Desde la Iglesia de Jesús, presente en toda la Tierra, se debería escuchar el clamor de sus seguidores contra tanta insensatez, y la reacción contra el modelo que guía hoy la historia humana.

CONTRA A INSENSATEZ
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez
Cada vez sabemos mais da situação social e económica que Jesus conheceu na Galileia dos anos trinta. Enquanto nas cidades de Séforis e Tiberíades crescia a riqueza,  nas aldeias aumentava a fome e a miséria. Os camponeses ficavam sem terras e os proprietários construíam silos e armazéns cada vez maiores.
Num pequeno relato, conservado por Lucas, Jesus revela o que pensa daquela situação  tão contrária ao projeto querido por Deus, de um mundo mais humano para todos. Não narra esta parábola para denunciar os abusos e os atropelos que cometem os proprietário mas para desmascarar a insensatez em que vivem instalados.
Um rico proprietário vê-se surpreendido por uma grande colheita. Não sabe como gerir tanta abundância. “Que farei?”. O seu monólogo mostra-nos a lógica insensata dos poderosos que só vivem para acumular riqueza e bem-estar, excluindo do seu horizonte os necessitados.
O rico da parábola planifica a sua vida e toma decisões. Destruirá os velhos armazéns e construirá outros maiores Armazenará ali toda a sua colheita. Pode acumular bens para muitos anos. De futuro, só viverá para disfrutar: ”deita-te, come, bebe e leva uma boa vida”. De forma inesperada, Deus interrompe os seus projetos: “Imbecil, esta mesma noite, vão exigir-te a tua vida. O que acumulaste, de quem será?”.
Este homem reduz a sua existência a disfrutar da abundância dos seus bens. No centro da sua vida está apenas ele e o seu bem-estar. Deus está ausente. Os jornaleiros que trabalham as suas terras não existem. As famílias das aldeias que lutam contra a fome não contam. O juízo de Deus é determinante: esta vida só é estupidez e insensatez.
Nestes momentos, praticamente em todo o mundo está a aumentar de forma alarmante a desigualdade. Este é o facto mais sombrio e inumano: ”os ricos, sobretudo os mais ricos, vão ficando mais ricos, enquanto os pobres, sobretudo os mais pobres, vão ficando muito mais pobres” (Zygmunt Bauman).
Este facto não é algo normal. É, simplesmente, a última consequência da insensatez mais grave que os humanos, estamos a cometer: substituir a cooperação amistosa, a solidariedade e a busca do bem comum da Humanidade pela competição, a rivalidade e o açambarcamento de bens em mãos dos mais poderosos do Planeta.
Desde a Igreja de Jesus, presente em toda a Terra, deveria escutar-se o clamor dos seus seguidores contra tanta insensatez, e a reação contra o modelo que guia hoje a história humana.

CONTR0 L’INSENSATEZZA
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo
Si sa sempre di più della situazione sociale ed economica che Gesù conobbe nella Galilea degli anni trenta. Mentre nelle città di Seforis e Tiberiade cresceva la ricchezza, nei villaggi aumentava la fame e la miseria. I contadini perdevano le terre e i latifondisti costruivano silos e granai sempre più grandi.
In un piccolo racconto, conservato da Luca, Gesù rivela che cosa pensa di quella situazione così contraria al progetto voluto da Dio, di un mondo più umano per tutti. Non racconta questa parabola per denunciare gli abusi e le ingiustizie che commettono i proprietari, ma per smascherare l’insensatezza in cui vivono immersi.
Un ricco latifondista si vede sorpreso da un grande raccolto. Non sa come gestire tanta abbondanza. Che farò? Il suo monologo ci rivela la logica insensata dei potenti che vivono soltanto per accaparrare ricchezza e benessere, escludendo dal loro orizzonte i bisognosi.
Il ricco della parabola pianifica la sua vita e prende decisioni. Demolirà i vecchi granai e ne costruirà altri più grandi. Vi immagazzinerà tutto il suo raccolto. Può accumulare beni per molti anni. Per l’avvenire, vivrà solo per goderne: ripòsati, mangia, bevi e divèrtiti. Inaspettatamente, Dio interrompe i suoi progetti: Stolto, questa notte stessa ti sarà richiesta la tua vita. E quello che hai preparato, di chi sarà?”.
Quest’uomo reduce la sua esistenza a godere dell’abbondanza dei suoi beni. Al centro della sua vita c’è solo lui e il suo benessere. Dio è assente. I giornalieri che lavorano le sue terre non esistono. Le famiglie dei villaggi che lottano contro la fame non contano. Il giudizio di Dio è chiaro: questa vita è solo stoltezza e insensatezza.
In questi momenti, praticamente in tutto il mondo sta aumentando in maniera allarmante la disuguaglianza. È questo il fatto più oscuro e inumano: “I ricchi, soprattutto i più ricchi, stanno diventando molto più ricchi, mentre i poveri, soprattutto i più poveri, stanno diventando molto più poveri” (Zygmunt Bauman).
Questo fatto non è qualcosa di normale. È semplicemente l’ultima conseguenza dell’insensatezza più grave che noi umani stiamo commettendo: sostituire la cooperazione amicale, la solidarietà e la ricerca del bene comune dell’umanità con la competizione, la rivalità e l’accaparramento dei beni nelle mani dei più potenti del Pianeta.
Dalla Chiesa di Gesù, presente su tutta la Terra, si dovrebbe ascoltare il grido dei suoi seguaci contro tanta insensatezza, e la reazione contro il modello che guida oggi la storia umana.

CONTRE LA BÊTISE HUMAINE
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv
Nous connaissons de plus en plus la situation sociale et économique que Jésus a connue dans la Galilée des années trente. Alors que la richesse s’accroissait dans les villes de Séphoris et de Tibériade, la famine et la misère augmentaient dans les hameaux. On arrachait les terres aux paysans pendant que les propriétaires terriens construisaient des silos et des greniers de plus en plus grands.
Dans un bref récit conservé par Luc, Jésus révèle sa pensée par rapport à cette situation tellement contraire au projet voulu par Dieu d’un monde plus humain pour tous. Il ne raconte pas cette parabole pour dénoncer les abus et les viols commis par les propriétaires terriens mais pour démasquer le non-sens dans lequel ils se sont installés.
Un riche propriétaire terrien se voit surpris par une grande récolte. Il ne sait pas comment gérer une telle abondance. « Que vais-je faire ?» Son monologue nous découvre la logique insensée des puissants qui ne vivent que pour accaparer richesse et bien-être, en excluant de leur visée les démunis.
Le riche de la parabole planifie sa vie et prend des décisions. Il détruira les vieux greniers et en construira d’autres plus grands. Il y emmagasinera toute sa récolte. Il peut ainsi accumuler des biens pour nombre d’années. Dorénavant il ne vivra que pour jouir : « couche-toi, mange, boit et jouis de la vie ». Tout à coup Dieu interrompt ses projets : « Insensé, cette nuit même on reprend ta vie. Ce que tu as accumulé, à qui reviendra-t-il » ?
Cet homme réduit son existence à jouir de l’abondance de ses biens. Au cœur de sa vie il n’y a que lui et son bien-être. Dieu est absent. Les journaliers qui travaillent ses terres n’existent pas. Les familles des hameaux qui luttent contre la faim ne comptent pas. Le jugement de Dieu est tranchant : une vie pareille est stupide et manque de bon sens.
Aujourd’hui, l’inégalité est en train d’augmenter d’une façon alarmante presque partout dans le monde. Voilà le fait le plus sombre et inhumain : « les riches, surtout les plus riches, deviennent de plus en plus riches, alors que les pauvres, surtout les plus pauvres, deviennent de plus en plus pauvres ». (Zygmunt Bauman)
C’est quelque chose d’anormal. C’est simplement la dernière conséquence de la bêtise la plus grave que nous, les humains, nous sommes en train de commettre : remplacer la coopération amicale, la solidarité et la recherche du bien commun de l’Humanité par la compétitivité, la rivalité et l’accaparement de biens entre les mains des plus puissants de la Planète.
On devrait entendre, partant de l’Eglise de Jésus répandue sur toute la Terre, la clameur de ses disciples contre tant de choix insensés et contre ce modèle qui est en train de guider aujourd’hui l’histoire humaine.

INGLÉS
AGAINST FOOLISHNESS
José Antonio Pagola.
We keep learning more about the social and economic situation that Jesus knew in Galilee in 30 CE. While wealth was growing in Sepphoris and Tiberias, hunger and misery were increasing in the villages. Farmers ended up without land and the land owners built ever bigger silos and granaries.
In a short text preserved by Luke, Jesus reveals what he thinks of such a situation that is so opposed to the project God wants done, of a more human world for all. He doesn’t tell this parable to denounce the abuses and violations committed by the land owners, but to unmask the foolishness they have enclosed themselves in.
A rich landowner finds himself surprised by a big harvest. He doesn’t know how to manage so much abundance. “What am I to do?” His monologue helps us discover the foolish logic of the powers-that-be who only live to hoard wealth and security, leaving the needy off their radar screen.
The rich man of the parable plans his life and makes decisions. He will tear down the old granaries and build even bigger ones. He will store all his harvest there. He can accumulate goods for many years to come. In the future he will only live in order to enjoy himself: “Take it easy, eat, drink, have a good time.” In a totally unexpected way, God interrupts his projects: “Fool! This very night the demand will be made for your soul; and this hoard of yours, whose will it be then?”
This man reduces his existence to enjoying the abundance of his goods. In the center of his life there is only himself and his security. God is absent. The day laborers who work his fields don’t exist. The village families who struggle against hunger don’t count. God’s judgment is resounding: this life is just stupidity and foolishness.
At the present time, in just about the whole world, inequality is growing in an alarming way. This is a fact that is all the more dark and inhumane: “The rich, above all the ones at the top, grow richer, while the poor, above all the ones at the bottom, grow poorer.” (Zygmunt Bauman)
This fact isn’t normal. It is, simply, the latest consequence of the greatest foolishness we humans are committing: we displace friendly cooperation, solidarity and seeking the common good for Humanity, and instead we end up with competition, rivalry and the hoarding of goods in the hands of the most powerful people on the Planet.
From the point of view of the Church of Jesus, spread throughout the whole World, we ought to hear the outcry of his followers against such foolishness, and a reaction against the model that is guiding human history today.

AGAINST FOOLISHNESS
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain
We keep learning more about the social and economic situation that Jesus knew in Galilee in 30 CE. While wealth was growing in Sepphoris and Tiberias, hunger and misery were increasing in the villages. Farmers ended up without land and the land owners built ever bigger silos and granaries.
In a short text preserved by Luke, Jesus reveals what he thinks of such a situation that is so opposed to the project God wants done, of a more human world for all. He doesn’t tell this parable to denounce the abuses and violations committed by the land owners, but to unmask the foolishness they have enclosed themselves in.
A rich landowner finds himself surprised by a big harvest. He doesn’t know how to manage so much abundance. “What am I to do?” His monologue helps us discover the foolish logic of the powers-that-be who only live to hoard wealth and security, leaving the needy off their radar screen.
The rich man of the parable plans his life and makes decisions. He will tear down the old granaries and build even bigger ones. He will store all his harvest there. He can accumulate goods for many years to come. In the future he will only live in order to enjoy himself: “Take it easy, eat, drink, have a good time.” In a totally unexpected way, God interrupts his projects: “Fool! This very night the demand will be made for your soul; and this hoard of yours, whose will it be then?”
This man reduces his existence to enjoying the abundance of his goods. In the center of his life there is only himself and his security. God is absent. The day laborers who work his fields don’t exist. The village families who struggle against hunger don’t count. God’s judgment is resounding: this life is just stupidity and foolishness.
At the present time, in just about the whole world, inequality is growing in an alarming way. This is a fact that is all the more dark and inhumane: “The rich, above all the ones at the top, grow richer, while the poor, above all the ones at the bottom, grow poorer.” (Zygmunt Bauman)
This fact isn’t normal. It is, simply, the latest consequence of the greatest foolishness we humans are committing: we displace friendly cooperation, solidarity and seeking the common good for Humanity, and instead we end up with competition, rivalry and the hoarding of goods in the hands of the most powerful people on the Planet.
From the point of view of the Church of Jesus, spread throughout the whole World, we ought to hear the outcry of his followers against such foolishness, and a reaction against the model that is guiding human history today.

CONTRA LA INSENSATESA
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat
Cada vegada sabem més coses de la situació social i econòmica que Jesús va conèixer a la Galilea dels anys trenta. Mentre a les ciutats de Séforis i Tiberíades creixia la riquesa, en els llogarets augmentava la fam i la misèria. Els camperols es quedaven sense terres i els terratinents construïen sitges i graners cada cop més grans.
En un petit relat, conservat per Lluc, Jesús revela què pensa d'aquella situació tan contrària al projecte volgut per Déu, d'un món més humà per a tothom. No narra aquesta paràbola per denunciar els abusos i atropellaments que cometen els terratinents, sinó per desemmascarar la insensatesa en què viuen instal•lats.
Un ric terratinent es veu sorprès per una gran collita. No sap com gestionar tanta abundància. "Què faré?". El seu monòleg ens descobreix la lògica insensata dels poderosos que només viuen per acaparar riquesa i benestar, excloent del seu horitzó els  necessitats.
El ric de la paràbola planifica la seva vida i pren decisions. Destruirà els vells graners i en construirà de més grans. Emmagatzemarà allí tota la seva collita. Pot acumular béns per molts anys. D'ara endavant, només viurà per gaudir: "reposa, menja, beu i diverteix-te". De manera inesperada, Déu interromp els seus projectes: "Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? "
Aquest home redueix la seva existència a gaudir de l'abundància dels seus béns. Al centre de la seva vida només hi és ell i el seu benestar. Déu és absent. Els jornalers que treballen les seves terres no existeixen. Les famílies de les aldees que lluiten contra la fam no compten. El judici de Déu és rotund: aquesta vida només és niciesa i insensatesa.
En aquests moments, pràcticament a tot el món està augmentant de manera alarmant la desigualtat. Aquest és el fet més ombrívol i inhumà: "els rics, sobretot els més rics, es van fent molt més rics, mentre que els pobres, sobretot els més pobres, es van fent molt més pobres" (Zygmunt Bauman).
Aquest fet no és normal. És, senzillament, l'última conseqüència de la insensatesa més greu que estem cometent els humans: substituir la cooperació amistosa, la solidaritat i la recerca del bé comú de la Humanitat per la competició, la rivalitat i l'acaparament de béns en mans dels més poderosos del Planeta.
Des de l'Església de Jesús, present a tota la Terra, s'hauria d'escoltar el clam dels seus seguidors contra tanta insensatesa, i la reacció contra el model que guia avui la història humana.

CONTRA DA INSENSATEZ
José Antonio Pagola. Traduciu: Xaquín Campo
Cada vez sabemos máis da situación social e económica que Xesús coñeceu na Galilea dos anos trinta. Mentres nas cidades de Séforis e Tiberíades medraba a riqueza, nas aldeas aumentaba a fame e a miseria. Os campesiños ficaban sen terras e os terratenentes construían silos e celeiros cada vez máis grandes.
Nun pequeno relato, conservado por Lucas, Xesús revela que pensa daquela situación tan contraria do proxecto querido por Deus, dun mundo máis humano para todos. Non narra esta parábola para denunciar os abusos e atropelos que cometen os terratenentes, senón para desenmascarar a insensatez en que viven instalados.
Un rico terratenente vese sorprendido por unha gran colleita. Non sabe como xestionar tanta abundancia. “Que farei”? O seu monólogo descóbrenos a lóxica insensata dos poderosos que só viven para acaparar riqueza e benestar, excluíndo do seu horizonte aos necesitados.
O rico da parábola planifica a súa vida e toma decisións. Destruirá os vellos celeiros e construirá outros máis grandes. Almacenará alí toda a súa colleita. Pode acumular bens para moitos anos. En diante, só vivirá para gozar: “tómbate, come, bebe e dáte á boa vida”. De forma inesperada, Deus interrompe os seus proxectos: “Imbécil, esta mesma noite, vanche a esixir a túa vida. O que acumulaches, de quen será”?.
Este home reduce a súa existencia a gozar da abundancia dos seus bens. No centro da súa vida está só el e o seu benestar. Deus está ausente. Os xornaleiros que traballan as súas terras non existen. As familias das aldeas que loitan contra o fame non contan. O xuízo de Deus é rotundo: esta vida só é necidade e insensatez. 
Nestes momentos, practicamente en todo o mundo está aumentando de xeito alarmante a desigualdade. Este é o feito máis sombrío e inhumano: “os ricos, sobre todo os máis ricos, vanse facendo moito máis ricos, mentres os pobres, sobre todo os máis pobres, vanse facendo moito máis pobres. (Zygmunt Bauman).
Este feito non é algo normal. É, sinxelamente, a última consecuencia da insensatez máis grave que estamos cometendo os humanos: substituír a cooperación amistosa, a solidariedade e a procura do ben común da Humanidade pola competición, a rivalidade e o acaparamento de bens en mans dos máis poderosos do Planeta.
Desde a Igrexa de Xesús, presente en toda a Terra, deberíase escoitar o clamor dos seus seguidores contra tanta insensatez, e a reacción contra o modelo que guía hoxe a historia humana.

对不
若瑟×安多尼帕戈拉译者宁远
今天,我们对耶稣生活过的公元三十年的加里肋亚的社会、经济情况有越来越多的认识。当塞佛瑞斯和提比里亚日渐富强,周围的乡村却穷困潦倒,民不聊生。农民们土地被抢,一无所有;地主们却不断扩建粮仓。
在这个路加福音特有的喻言中,耶稣告诉我们他对这个如此相反天主爱的计划的情势的想法。圣史叙述这个喻言的目的不是指责地主对民农的剥削和压榨,而是为了告诉我们他们的不智。
一个富人被他田里的丰富出产惊呆了。他不知道该如何是好。我该怎么办?他的内心独白让我们看到那些只知聚敛钱财者的荒谬的逻辑,穷人从来不出现他们的视野里。
比喻中的富人规划他的生活并做出决定。他要推翻旧仓库,建一个更大的,好储藏他所有的食粮。他为未来的岁月准备好了财产。从今以后,只需要好好享受生活:躺着,吃吧,喝吧,享受生活。然而,在意想不到的时候,天主打断他的计划:愚蠢的人啊,今晚你的生命即将结束。你所堆积的财物将属于谁呢?
这个人将他的生命缩减为享受丰富的财产。在他生命的中心只有他自己和他的享受。天主彻底缺席,那些在他的土地上辛勤工作的工人们也都不存在,附近村庄里那些为生存而苦苦挣扎的人被彻底无视。天主的审判非常清楚:这个生命是愚蠢而不明智的。
今天,贫富差距在全球各地以惊人的方式增长。这是最阴暗而反人性的行为:富人们,尤其是那些巨富者,越来越富; 而穷人们,尤其是那些最贫穷的人,越来越穷(齐格蒙特·鲍曼)。
这是不正常的,事实上这是我们人类的不明智的最终结局:团结,合作,及全人类的共同利益被竞争,敌视,地球上最有权势者屯积资产所代替。
整个世界都应该聆听耶稣的教会内他的弟子们反对不智的呼喊,并反对这种不明智的引导人类历史的模式。
(Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).