Els incendis ens han de fer pensar més i més... Carme Miquel (Levante 6/9/16)
MÉS CALOR
Calor i més calor. Calor xafogosa,
bascosa, humida o eixuta. I la sequera que s’ha instal·lat en les
nostres terres. Però, tranquils, açò són coses de l'estiu, diuen.
El que passa és que segons ha publicat la NASA i l'Administració
per als oceans i l'Atmosfera dels EEUU i l'agència meteorològica
britànica, l'estiu d'enguany està sent el de temperatures mitges
més elevades de tota la història, de la mateixa manera que l'any
2015 va ser el més calorós des que s'hi tenen registres. I l'Àrtic,
enguany ha assolit nivells de desgel abans desconeguts (els humans
depredadors ja han començat a fer-hi creuers) la qual cosa fa
preveure la possible desaparició de la capa de gel durant l'etapa
estiuenca en un futur pròxim. Les conseqüències de tot plegat? Més
val no pensar-les. No anem a malbaratar les nostres vacances per
això. A fi de comptes, ni els polítics s'ho plantegen. Ni els uns
ni els altres, no siga cas que donar males notícies lleve vots.
Però ningú no pot negar que estem vivim el problema més greu que té plantejada la humanitat, de conseqüències inabastables. És possible que la ciutadania no en siguem conscients? Cal fer-hi molta pedagogia alhora que calen polítiques a nivells local i global, tant mediambientals com econòmiques i tecnològiques que posen fre a l'escalfament i faciliten l'adaptació a la situació irreversible. I, sobretot, cal la reducció dràstica de les emissions de CO2
Contràriament, l'Estat espanyol, l'any 2015, va incrementar aquestes emissions, en un 4'23% respecte 2014 -que ja les havia augmentades exageradament- i n'és el país capdavanter en la UE.
Quin lloc ocupa aquest tema en els debats d'investidura, en els programes i les propostes polítiques i en els pactes?
Comentaris