1. El valencià Enric/Enrique Benavent pren possessió aquest dissabte com bisbe de Tortosa. Aquesta és una de les deu diòcesis de l’Església catòlica en una Catalunya que destaca avui sobretot pel seu procés sobiranista.
2. El bisbe Benavent parla, llegeix, escriu i entén el valencià. Per això parla, llegeix, escriu i entén el català. Ell, però, sempre ha estat amb el bloc liderat pel cardenal Antonio Maria Rouco quan la Conferència Episcopal Espanyola ha elaborat documents doctrinals i pastorals sobre ètica política i la qüestió nacional. El grup dels bisbes catalans ha mantingut una postura distant i diferenciada en aquests afers. Benavent haurà de decidir si es manté en la postura de l’episcopat espanyol o bé es suma a la de l’episcopat català.
3. Cal esperar que les informacions que arribin al nou bisbe de Tortosa no procedeixin, per exemple, de les emissores de la ràdio i la TV vinculades a l’episcopat espanyol. Ofereixen una caricatura de la realitat nacional catalana com ja ho feia Federico Jiménez Losantos.
4. Les diverses posicions sobre Espanya i Catalunya són respectables sempre que es defensin de manera pacífica i democràtica. Així és el discurs de Muriel Casals, presidenta d’Omnium Cultural, en el multitudinari i civilitzat Concert per a la Llibertat. Va dir: “Som aquí per donar a conèixer la nostra causa , que és la causa de Catalunya i també, sobretot, la causa de la democràcia (…) La causa de la independència de Catalunya no és contra res ni contra ningú. És a favor d’una vida millor per a tothom. Volem construir unes relacions fraternals amb les dones i els homes d’Espanya, i amb els ciutadans de la resta d’Europa (…) Som aquí per construir un país més lliure, més just i més digne, on tothom hi tingui cabuda. No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força”. Aquestes paraules sintonitzen amb la tesi de que a l’Espanya sobirana li interessa tenir una relació cordial amb la Catalunya sobirana.
5. Els cristians (laics, religiosos, sacerdots, bisbes) tenen una missió en aquesta societat i en aquest món. El seu pensament i la seva actuació han d’inspirar-se en la Doctrina Social de l’Església i en els documents de l’episcopat català. “Arrels cristianes de Catalunya” expressa la voluntat de que hi hagi una tasca didàctica per part dels catòlics espanyols i dels catalans per tal que els primers comprenguin les aspiracions de Catalunya, i viceversa. L’episcopat català expressava en aquest document plenament vigent: “Voldríem que fossin, principalment, els nostres germans catòlics dels altres pobles d’Espanya els primers a comprendre i acollir aquestes aspiracions. També en contrapartida, haurien ser els catòlics catalans els primers a obrir-nos als seus problemes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada