DE TOT UN POQUET

1. La postura del papa Francesc expressada en el vol aeri de Brasil a Roma sobre els gais dona la volta al món. Les seves paraules són ben rebudes de manera generalitzada. Només els sectors intransigents i reaccionaris, que són més papistes que el Papa, queden descolocats. 2. El Papa no és ningú per judicar als gais. Aquestes són les seves paraules als periodistes: “Si una persona es gai, busca el Senyor i té bona voluntat ¿qui sóc jo per jutjar-lo?” Afegeix: “El Catecisme de l’Església Catòlica ho explica de manera molt bonica. Diu que no s’han de marginar aquestes persones. Cal integrar-les en la societat. El problema no és tenir aquesta tendència. Hem de ser germans. El problema es fer un lobbie”. 3. Pocs dies abans d’aquest discurs papal, un grup ultra reaccionari minoritari havia criticat a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, per la seva participació en els actes celebrats a l’Ajuntament amb motiu del dia dels gais. També el censuraven pel fet que una persona com Trias, que...

Se nos va la democracia. O, mejor dicho, nos la quitan. Nunca desde el 23 de febrero de 1981, las instituciones democráticas habían sido víctimas de un acoso y derribo como el que se está operando tras la llegada de Mariano Rajoy a la Moncloa. Teóricamente no es un golpe de Estado, pero, de hecho, es un golpe al Estado en toda regla. Un golpe al Estado en el que se pueden distinguir dos fases claras. Una primera es la forma de acceder al Gobierno, con unos recursos de financiación del partido extraordinarios, que durante años han multiplicado su capacidad de movilización electoral y han pervertido el resultado de los comicios. Una vez conseguida la mayoría absoluta y el Gobierno, la segunda fase consiste en la puesta en marcha de una política absolutista mediante un asalto, más o menos disimulado, a las principales instituciones del Estado, que permite anular el juego de contrapoderes inherente a toda democracia que se precie. Y así, tras todo tipo de maniobras orquestales en ...

En realitat, Francesc s'ha limitat a tornar a l'Evangeli, aquella font d'on fa dos mil anys que brolla una paraula clara: "No jutgeu i no sereu jutjats". Però feia tant de temps que els guardians de la fe s'havien especialitzat en el pecat, que quan el Papa ha citat Jesús, al món li ha semblat notícia. I ho és. Francesc està construint una Església "de rostre humà", que s'amoïna més pels pobres i els aturats que pels promiscus o els divorciats, i obra un diàleg natural amb el laïcisme de l'estat o l'homosexualitat de laics i capellans. El papa Bergoglio, que de cardenal viatjava en transport públic, està entenent els signes dels temps, uns temps d'exclusió social que demanen el consol de la companyia i el compromís de la denúncia. El bisbe de Roma està tornant l'Església als orígens. Ignorem la proporció que tindrà aquest retorn. Un sol papa no canviarà l'Església, però aquí hi ha un canvi. N'hi ha prou de recordar els cu...

1. El  Papa  Francesc   demana des de Brasil als líders religiosos, socials i polítics -també a  Mariano  Rajoy - que sempre hi hagi   diàleg . 2. “Quan els líders dels diferents sectors em demanen un consell -manifesta Francesc- la meva resposta és sempre la mateixa:  diàleg , diàleg, diàleg”. 3. El missatge ètic del Papa sobre la política va dirigit a tots els països, sobretot els que tenen arrels cristianes, als seus governants, especialment als que es reconeixen personalment catòlics. És el cas  d’Espanya  i Catalunya.  Aquest missatge va a favor del diàleg entre tots, entre les parts en conflicte, i  va en contra  de la imposició per la força i de la violència (moral, física, armada) com a mitjà per dilucidar els problemes. 4. El missatge papal a favor del diàleg coincideix en el temps amb  la carta  que el president de Catalunya,  Artur  Mas,  ha enviat al president d’Espanya, Mari...

El govern britànic està publicant una col·lecció d'estudis sobre els efectes que tindria per als escocesos el triomf de l'opció independentista, i no amaga que la seva intenció és demostrar que hi sortirien perdent. Ara acaba de presentar el quart, dedicat a les empreses i l'economia. La seva lectura permet una reconsideració del debat que va tenir lloc entre nosaltres entorn del tema de la permanència o no d'una Catalunya independent dins la Unió Europea (en endavant, UE) i del seu impacte sobre la nostra economia. Recordem els fets. El primer tret el va efectuar Llanos de Luna a la Cope (7/4/12) en afirmar que la independència comportaria l'exclusió automàtica de la UE, que abans de poder reingressar-hi, suposant que cap estat no ho vetés, haurien de passar uns cinc anys, i que, mentrestant, la consideració d'estat tercer implicaria la imposició d'aranzels sobre les exportacions catalanes, cosa que ens comportaria un empobriment " tremendo  ...

Cinc cadàvers. Deu cadàvers. Quinze cadàvers. Vint, quaranta, seixanta. Setanta cadàvers. Vuitanta; vuitanta-cinc. Algú ha dit vuitanta-cinc cadàvers? Adjudicat! En els mitjans de comunicació d'avui dia, una catàstrofe ferroviària és una gojosa subhasta. A l'hora de redactar aquest article, la xifra de morts en l'accident de Galícia s'havia aturat en els vuitanta-cinc que acabo d'esmentar, però res no impedeix que no pugui arribar a la desitjada i rodona xifra de cent cossos inermes. En vista de l'estat d'algun dels ferits, no és un desideràtum impossible. Per favor, cent morts, i per poc que sigui possible que siguin cent, no noranta ni cent deu. Cent morts rodons, per poder convertir la nit de Sant Jaume del 2013 en una nit tan lúgubre com ho va ser la de Sant Joan del 2010, a Castelldefels. Festa i mort, eros i tànatos. Cap combinació no podia ser més fructífera. Hi ha una altra qüestió crucial en les informacions (especialment televisives) sobre a...

Al menos 78 muertos van a exigir bastante más que condolencias. Muchos  ciudadanos de a pie, desde el   sentimiento de total impotencia, creemos que las mejores exequias y sufragios que pueden hacerse  consistirán en remediar de forma eficaz –en Galicia y en todas partes – los defectos y fallos técnicos que han conducido a estas catástrofes. Y mejor prevenir instalando desde la construcción de estas estructuras todos los modernos sistemas de seguridad que sean necesarios, sin escatimar un duro, aunque merme el negocio. El error, el fallo humano antes o después es inevitable, por lo que es ineludible apoyar a los conductores con todos  los medios técnicos que impidan catástrofes como esta ferroviaria de Galicia.  Así expresamos nuestro pésame. ¡Cuánto mejor   no haberlo necesitado!  PD: La foto és d'EFE.

Hi ha vegades que el sentit que tenen els mots, es manipula de manera que allò que signifiquen es banalitza i fins i tot és deforma. És el que passa de fa temps amb el mot SOLIDARITAT, que s’està usant de manera inadequada, sobretot des de molts mitjans de comunicació. Qui no ha escoltat o llegit, per exemple, que una princesa és solidària simplement perquè ha visitat un hospital? O que una actriu és solidària perquè ha anat a algun país del tercer món a veure xiquets desnodrits ? O que es fan activitats solidàries quan es participa en algun acte benèfic de replega de diners –tipus “rastrillo” - per donar-los a qualsevol causa.? Entenguem-nos. La solidaritat es defineix com “una comunitat d’interessos i responsabilitats”, és a dir, com una manera de compartir amb altres el que tens i fas. Donar la roba i objectes que ens sobren, no és solidaritat. Comprar números d’una rifa per arreplegar diners per alguna causa benèfica, no és solidaritat. Donar almoina o diners a una ONG, no é...

Dia litúrgic: Diumenge XVI (C) de durant l'any Text de l'Evangeli ( Lc  10,38-42):  En aquell temps, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar». El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa». Comentari:  Mn. Bernat GIMENO i Capín (Barcelona) Només n'hi ha una [cosa] de necessària A vui veiem un Jesús tan diví com humà: està cansat del viatge i es deixa acollir per aquesta família que tant estima, a Betània. Aprofitarà l'ocasió per a fer-nos saber què és “el més important”. En l...

Una carta al director sobre com són tractades les persones amb alguna minusvalidesa o discapacitat per d'administració de Benestar Social al PV: Me gustaría plasmar en estas líneas el sentimiento de desprecio con el cual somos recibidos todas las personas que tenemos una minusvalía y el trato denigrante con el que somos atendidos por la administración de Bienestar Social. La sensación que tengo es que estos facultativos no ejercen su profesión libremente si no que están sometidos a las ordenes de estos gobiernos opresores del sistema. A mí me gustaría denunciar públicamente al comité de técnicos y a la directora y jefa del Servicio de Evaluación y Orientación de Discapacitados porque por sostener su cargo en la administración están matando a los ciudadanos. Sería un bonito detalle para todas las víctimas del terrorismo público colocar una foto en primera página de todas las revisiones que se han hecho a personas con grados de minusvalía elevados y que en su revisión han quedado ...

Compromís exigeix la dimissió de Rajoy per la seua incapacitat de garantir un govern lliure de corrupció Compromís per Ontinyent, ha anunciat que donarà suport a la moció presentada per EU al ple de juliol demanant la dimissió de Rajoy, com ja va fer el seu grup parlamentari la setmana passada a les Corts Valencianes. El síndic del grup parlamentari Compromís, Enric Morera, va afirmar la setmana passada, que “exigim la dimissió del president del Govern, Mariano Rajoy, que s’ha demostrat totalment deslegitimat per seguir en el seu càrrec, després que s’haja evidenciat la seua connivència amb el presumpte finançament irregular del PP”.  Morera va explicar que “les noves informacions aparegudes hui a la premsa fan que la continuïtat de Rajoy com a president del Govern siga insostenible, doncs els temps per a donar la cara davant la ciutadania ja s’han esgotat i l’única eixida possible és que abandone el seu càrrec”.  “Des de Compromís ja hem explicat que h...

A la presó signes autògrafs i regales els teus pantalons curts als altres reclusos, a gent que fins fa quatre dies si te'ls haguessis trobat pels carrers del teu exclusiu barri de Salamanca, amb l'altivesa que gastes quan camines, no els hauries dirigit la paraula ni tan sols la mirada. Però ara que  són companys teus de cel·la o de pati els has de tenir contents, no fos cas que de nit et fotessin algun espant. La nòria dóna moltes voltes. En els anys d'esplendor, sempre viatjaves a dalt de tot d'aquesta nòria. Quan eres tresorer del PP, diuen que rebies els regals milionaris d'empresaris de la construcció i que els reparties, una mica per a aquest, una mica per a l'altre, això ho guardarem al calaix i allò ho portarem cap a Suïssa, que estarà més segur. Ara la nòria s'ha aturat i et toca ser a baix, obsequiant els presos de Soto del Real amb els teus pantalons de marca. Fixa't-hi: només canvia l'import dels regals. A qui li agrada  remena...

Els claretians obren un web per recordar el testimoni dels màrtirs de Tarragona Dc, 17/07/2013 ( Claretians ) Amb motiu de la propera beatificació que es farà a Tarragona el 13 d'octubre, la província claretiana de Catalunya inaugura  un espai web  per recordar el testimoni dels màrtirs claretians. Els Missioners Claretians de Catalunya també han editat recentment un llibret de 28 pàgines sobre aquests claretians. El web i el llibre recullen la vida i la mort de cada un d’aquests Missioners Claretians beatificats a Tarragona. Suficient perquè arribi l’impacte i l’estímul del seu testimoniatge hereoic de fe, de fidelitat, de perdó. Un testimoniatge que sens dubte ha marcat la història de la Família Claretiana i la continua marcant, en unes circumstàncies actuals tan necessitades d’aquests virtuts per ser fidels a l’Evangeli de Jesús. La pàgina web també inclou informació sobre els futurs actes commemoratius, així com enllaços d’interès, documentació v...

La propera vegada que escolteu a algú dient que l’Església catalana ha estat més preocupada per la política i per Catalunya que per la pastoral, li passeu l’ article d’aquest dilluns de l’ABC . Deixa un cop més en evidència  qui és que vol fer política a través de l’Església . Perquè llegir la successió dels bisbes catalans en clau política és una obsessió que ve de determinats sectors eclesiàstics que els darrers anys han manat molt a Madrid:  utilitzar l’Església catalana com instrument per lluitar contra els trets culturals i nacionals de Catalunya . Aquest dimarts  insisteixen en les seves tesis  apostant per "algu allunyat de la política". Com Rouco i Cañizares, potser? No és cap novetat. Probablement es remunta als Reis Catòlics. Però en el context actual és una informació que  es basa més en els desitjos d’aquests sectors que en la realitat . Es tracta de marcar paquet davant del nou pontificat. El mapa episcopal de Catalunya, que depèn bàsicamen...

U. El que castiga més Rajoy no és la crisi ni l'IVA, és un sistema de cobraments en sobres, sense IVA, dels anys que van provocar la crisi. DOS. Tota organització que té algú sense escrúpols per fer la feina bruta ha de saber que aquest algú farà feina bruta en contra seva un dia. TRES. Els SMS demostren tres coses: complicitat amb un delinqüent, incompetència gestionant informació delicada i la impunitat de qui ni s'adona que deixa rastre. QUATRE. Rajoy seguirà el seu propi consell: resistir. I aquesta resistència és inútil perquè acabarà caient, i dramàtica perquè com més trigui pitjor ho deixarà. CINC. Alguns protagonistes de l'operació de setge coincideixen amb els que van fer caure Felipe, cal estar pendent també dels seus aliats actuals i dels plans a mitjà termini. SIS. A Catalunya hi ha qui veu la descomposició d'Espanya com l'empenta definitiva pel procés independentista, però aquesta enorme debilitat al govern de Madrid és alhora un greu obs...

El meu conciutadà suecà Josep Franco ens recordava en aquestes pàgines del Levante-EMV el passat 7 de juliol que, tal dia com aquest, de 1955, va morir al seu domicili de Benimaclet, Carles Salvador. Va exercir l´any 1893 de mestre a Benassal des de ben jove. Alli va escriure la major part de la seua  obra  literària, però no es va limitar a això. També, com ens diu Josep Franco, va ser un activista cultural i cívic important, en uns temps molt més difícils que els actuals fins que tornà a València l´any 1934. Abans, havia estat un dels valencians que, reunits a Castellò de la Plana el dia 21 de desembre de 1932, va signar les normes que, a partir de la gramática fabriana havien d´acabar amb el desgavell ortogràfic que havia caracteritzat el valencià escrit fins aquell moment i que ara, quasi un segle després, encara continúen fent malbé alguns valencians que creuen, potser de bona fe, que la nostra llengua no hauría d´eixir mai de l´ámbit estrictament familiar. L´...

1. El valencià Enric/Enrique Benavent pren possessió aquest dissabte com bisbe de Tortosa. Aquesta és una de les deu diòcesis de l’Església catòlica en una Catalunya que destaca avui sobretot pel seu procés sobiranista. 2. El bisbe Benavent parla, llegeix, escriu i entén el valencià. Per això parla, llegeix, escriu i entén el català. Ell, però, sempre ha estat amb el bloc liderat pel cardenal Antonio Maria Rouco quan la Conferència Episcopal Espanyola ha elaborat documents doctrinals i pastorals sobre ètica política i la qüestió nacional. El grup dels bisbes catalans ha mantingut una postura distant i diferenciada en aquests afers. Benavent haurà de decidir si es manté en la postura de l’episcopat espanyol o bé es suma a la de l’episcopat català. 3. Cal esperar que les informacions que arribin al nou bisbe de Tortosa no procedeixin, per exemple, de les emissores de la ràdio i la TV vinculades a l’episcopat espanyol. Ofereixen una caricatura de la realitat nacional catalana co...

Josep va traure el paper de la seua butxaca, va confirmar el que llegia i va preguntar a la dependenta: Hola, tenen un  Pendrive ? Sí, clar que tenim. Perdone’m , però, què és un  Pendrive ? Pot explicar-m'ho? El meu fill m’ha demanat que li compre un. Bo, un  Pendrive  és un aparell en què es guarda tot el que hi ha en el  PC ... Ah, és com un disquet... No.  En el  Pendrive  Vostè pot guardar textos, imatges i pel·lícules. El disquet, que ja ni existeix, només guardava text. Ah, val, en vull un... De quantes  Gigues ? Com !!!!!!? Quantes  Gigues ? I…….. que és una  Giga ? És la grandària del  Pen . Ah, val. El volia xicotet, que valga per portar-lo en la butxaca, no molt gran... Tots són xicotets, senyor. La grandària es referix a la quantitat de coses que pot guardar... Ah, val.... I de quantes grandàries en teniu? Doncs tenim de 2; 4; 8; 16  Gigues ... Hummmm  !!!...