1.25.2006

Reflexions en veu alta

La Diputació de València és un ens que, de veritat, no sé per a què serveix. Millor, sí que ho sé, perquè les valencianes i els valencians (de província) estem un poc més endeutats. I ho hem d’agrair a la bona gestió del PP.

Anem a pams: el pressupost de 2006 inclou un nou préstec de 20 milions d’euros. Això no seria notícia si no fóra que els deutes de la Diputació amb diversos bancs i caixes arriba a més de 314 milions (concretament, 314.535.191,47 euros). Per exemple, a Bancaixa (o li direm Bancaja com desitja JL Olivas) 4.122.431,96.-; a la CAM 58.728.160,42.-; a Caixa Galícia 6.742.418,56.-; etc. Amb aquest deute es veurà obligada la Diputació al Pla Econòmic Financer per tal de complir amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària, cosa que l’obligarà al vist-i-plau del govern de JL Rodríguez Zapatero. Vosaltres mateixos que ja sou grandets per saber què vull dir.

L’altre dia es presentà el llibre de Biel Mesquida, Els detalls del món, Editorial Empúries. Cap novetat que es presente un llibre d’aquest mallorquí. L’acte tingué lloc en presència de la Conselleria de Cultura de la Generalitat veïna, Caterina Mieras, i vull fer-me ressò d’algunes de les coses que es digueren a l’acte.

Biel Mesquida digué: “No hem de ser gens triomfalistes, hem de ser molt lúcids. Als artistes, …, ens falten moltes coses. La cançó no va, la literatura catalana no va, això de Frankfurt no ho veig gens clar! Els artistes hem de pitjar en Maragall i na Mieras i en Zapatero i es fill de puta d’en Bush!”. Més avant digué: “Ja no puc pus d’Estatut, ja no puc pus de Menes, mos estan anestesiant, mos estant castrant, tocant es ovaris, es collons, es cervells, ses hormones, es collons de s’ànima!” Seguia dient: “Vénen temps molt difícils, sa universitat catalana està totalment plena de misèries i regnes de taifes”. I acabava l’acte dient: “Fora l’Europa dels mercaders, visca l’Europa dels pobles i de les llengües!.
Estic convençut que mou molta raó. Fins demà...