De tu a tu
PRESIDENT DEL SUPREM
Hernando, que és gerundi
Fino Paco
Alfred Bosch
Ja en fas la fila, ja, de ballar sevillanes. La teva testa de jutge venerable, Francisco José Hernando, no contradiu el dictamen. I és que sota la justesa d'un casc pelat i lluent, més avall de la transparència d'unes ulleres incorruptes, s'hi endevina l'alegria meridional d'un magistrat molt flamenc. Se't veu armat d'un bon parell de cànons legals, en el sentit més meridional del terme. Dius que la llengua catalana pot arribar a enriquir els juristes tant com unes coples de Manolo Escobar. Home, ara t'has passat: el català ja no serveix ni per lligar, i en canvi un bon zapateado, seguit d'una graciosa volta i mitja amb castanyoles, pot resoldre la vida a qualsevol lletrat. Dius que si fossis destinat a Sevilla, aprendries a ballar la dansa local. Ho celebro, Paco. Bé, lamento comunicar-te que les sevillanes no són d'allà on sembla, ni d'allà on creus tu i tothom. Són del poble de més avall, i van ser els catalans que les van batejar com a sevillanes, l'any 1847, en ocasió d'una funció al Liceu (segur que ho van fer en el seu dialecte en vies d'extinció, com n'arriben a ser...). Però tant és, Paquillo, tu ele la gràssia, i continua sent més juris que no pas prudent. Vés a Sevilla, fes dels tribunals una fira, dels jutjats uns corralets, i de les vistes, sessions de pandereta i guitarra. Ajusta't la peineta, Senyoria, cenyeix-te el vestit de lluentons, obre la sessió amb palmes rítmiques, i Hernando, que és gerundi. Que comenci el fandango de la justícia, Paco, estableix precedent. Ah, i pren-te un fino a la nostra salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada