Diumenge, fred i neu a manta

Bé, hui no parlaré del PP ni del govern d'Espanya, Carlos. No Expaña, com escriuen ja alguns que diuen estimar-la molt.
Hui és diumenge, fa fred, ha nevat. I no tinc massa ganes de guerra. Demà a classe, com deia un germà Marx (humorista) en una de les seues pel.lícules innoblidables: "Mas leña que es la guerra" ja tindrem guerra.
Ha arribat a les meues mans un llibre sobre l'ensenyament, es diu Generació L, m'ho estic passant molt bé amb la lectura perquè clava el que sou vosaltres en aquest moment: generació L (com els conductors principiants). I, no vull ser pessimista, però no li veig solució al sistema educatiu ni amb LOGSE, ni amb LODE, ni amb LOCE, ni amb LOE... Llàstima, xiquetes i xiquets.

I perquè tot no siguen males coses hui, afig algun fragment d'un llibre que ja té uns anyets. És de Federico Gan Bustos, La libertad en el W.C. Para una sociología del Graffiti. Són com diu el títol un conjunt d'escrits trobats en els serveis públics:

Dios es bueno, pero la hierba es más dulce.
La vida es como la escalera de un gallinero, corta pero llena de mierda.
GRAPO (Grupo Religioso de Adeptos al Porro).
FABA (Federación Anarquista del Bajo Aragón)
Las barricadas cierran la calle pero abren el camino.
No te rías tanto, porque la risa por cosas serias es sinónimo de histeria.
¿En qué se parecía Franco a unos sostenes? En que oprimía a los opulentos y levantaba a los caídos.
Guerrilleros (pels de Crist Rei, famosos a l'època de la Transició), si los hijos de puta volasen, tapariais el sol.
Bo, per avui, prou...