DE TOT UN POQUET

1. Diàleg sobre cristianisme i política entre una bona catòlica espanyola resident a Andalusia i un català que voldria ser bon cristià, l’autor d’aquest bloq. 2. Ella escriu: "Saps que sóc fidel lectora dels teus posts encara que no comparteixo la teva sensibilitat política. Crec, però, que cadascú té la sensibilitat i les idees que té. Això mai ha estat obstacle per privar de l'amistat d'algú. Veig que estàs, com sempre, molt enfadat amb Rouco. No t'enfadis, Oriol, ni et prenguis les coses d’aquesta manera. Al final tot s'arreglarà. Ja ho veuràs. Una abraçada”. 3. Ell contesta: “He tingut una gran alegria al rebre el teu mail. Tinc la convicció que la nostra sensibilitat cristiana i cívica és més afí del que puguem pensar. Tu i jo volem viure segons la condició humana i ser bons cristians. Volem sentir, pensar, actuar, estimar, viure i morir segons l'esperit de Jesús. El Jesús que es dirigeix a Déu com a Pare i que resa en la intimitat i en comunitat,...

No sé cómo se las gasta la gente en las demás ciudades. O bueno, sí en alguna que otra, pero como no vivo en ellas ni son la mía, será más prudente y diplomático dejarlas de lado. En Madrid prolifera cada vez más una fauna para mi insólita, y eso que, con excepciones, llevo viviendo aquí desde mi nacimiento en los años cincuenta, cuando había mucha más pobreza, analfabetismo y burricie, o eso parecía. Con la llegada de la democracia hubo un periodo en el que todo mejoró bastante. No sólo en lo político, claro, también en lo cívico. Se deseaba equipararse con los otros países europeos, los ciudadanos mantenían el suelo de sus calles un poco menos guarro, los bares empezaron a no estar tan sembrados de colillas, huesos de aceitunas y cáscaras varias, hombres y mujeres hicieron un pequeño esfuerzo por mejorar su aspecto y por tratarse con algo semejante a la cortesía; la policía, que durante décadas había desplegado autoritarismo y malas maneras, cuando no brutalidad a secas, procuró hac...

De todos es sabido que, cuando un grupo social discriminado intenta reclamar sus derechos, el sistema establecido se defiende siguiendo unas pautas que siempre se repiten. Al principio, cuando las voces rebeldes aún son pocas, el arma preferida es la irrisión. Sucedió durante mucho tiempo con las mujeres: las damas sabias eran ridículas; las sufragistas eran feas, machorras, unas histéricas; de hecho, la palabra  feminista  sigue aún cargada con el plomo de la mofa. Luego viene una segunda etapa, que es la del enfrentamiento directo; llegados a ese punto, se discute, se pelea y hay forcejeos políticos, porque las reivindicaciones son ya tan mayoritarias y tan serias que el poder no puede despacharlas con el simple recurso de burlarse de ellas. Este periodo es crucial: es entonces cuando se acometen los cambios legales esenciales y cuando la sociedad bascula hacia un nuevo consenso. Pero luego queda aún una tercera etapa de resistencia del sistema ante el cambio, una fase ...

La Reforma de l'Administració local ens esta portant, un disseny d'una administració sense  ànima, retrocedint diversos segles arrere d'una només tall, on el ciutadà era un simple administrat. L'article 9.2 de la constitució espanyola ens indica en l'últim paràgraf  que “Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social .” Els “càrrecs electes” erròniament tendeixen a atribuir-se, en exclusiva,  el dret a la discussió política en les Corts i ens recorden, quasi de manera innata i moltes vegades, vull pensar, de manera inconscient, que la nostra obligació és acatar les lleis i el nostre medi de participació és la votació en les eleccions. No es donen compte que de manera sistemàtica ...

En aquest escrit no parle com a secretaria local de Compromís per Ontinyent, ho faig com a mare indignada amb un govern que em vol llevar el meu dret a decidir sobre l’educació del meu fill.   Arrel de la situació econòmica existent al País Valencià, els valencians ens estem veient      obligats a fer sacrificis a favor de la recuperació  econòmica, però a quin preu?.  Sanitat, Benestar Social i Educació, aquests son els tres grans projectes del govern valencià per  tal d’acabar amb tots els nostres drets. La gran majoria dels valencians tenim la sensació que  els estan fent pols tots els drets que tants anys van costar d’aconseguir. El govern valencià poc a poc es va adonant que els valencians no som una massa sense veu crítica, a la mínima oportunitat els valencians els ho fan saber, inauguracions de ponts, centres per a majors, mascletades, presentacions, etc. El tema educatiu és el que ens preocupa més ens aquests dies degut a l’i...

Pere Casaldàliga no és només un personatge de referència, sinó que és la referència d'un model, el de l'experiència religiosa viscuda a São Felix do Araguaia. Ara que Casaldàliga té 85 anys, ara que el seu germà, el Parkinson, no l'abandona pràcticament en cap moment i el debilita, el bisbe claretià fill de Balsareny veu reviure l'esperit de la seva obra gestada en aquesta comunitat des de final dels anys 60, segons va explicar la nit de dimarts la biblista, teòloga i estreta col·laboradora Mercè Budallés en una xerrada que va oferir al Casino de Manresa. Budallés, testimoni directíssim del dia a dia de Casaldàliga, va ser a Manresa, dimarts, convidada pel grup de suport al bisbe "Amics de Pere Casaldàliga". La teologia de l'alliberament, corrent al qual cal inscriure Casaldàliga com un dels seus referents, passa per un bon moment, segons Budallés. L'experiència de São Félix és de nou exemple i s'hi viu una nova efervescència. Budallés va explicar...

El trayecto que hizo con su chófer por Madrid no fue superior a los 20 minutos, unos 12 kilómetros.  Para esta cena –que figura como “privada” en su agenda oficial, a la que ha tenido acceso ESTRELLA DIGITAL–   desplazó a un séquito consistente en su directora General de Organización, Esther Pastor, un escolta, un chófer y su coche oficial . El mismo procedimiento y séquito utilizó para otra cena particular con la ministra de Sanidad, Ana Mato. El viaje requirió una logística especialmente compleja, ya que  Fabra y su escolta volaron desde Alicante , donde había acudido a una romería. Por su lado,  Esther Pastor viajó en primera clase de AVE a Madrid  al encuentro de Alberto Fabra desde Valencia. Luego  ambos volvieron juntos, con el escolta, en primera, en AVE.  Por su lado,  el chófer viajó en coche por carretera. El coste de los estos desplazamientos para esta cena fue de 1.600 euros, sin contar las dietas ni el combustible del coche ...

Amb el nivell de joc que el Barça exhibeix aquest any, no es pot demanar més. Un equip que es va quedar sense Valdés i que ahir va perdre Piqué al minut 10 en una caiguda de dos metres esmorteïda amb el gluti és un equip que lluita contra els elements. I, malgrat les desgràcies, el Barça va exhibir cor i cap. Intensitat, lluita pam a pam per cada pilota, en un partit en què els matalassers buscaven la topada i es jugaven la targeta en cada pilota dividida. I, tot i les contínues rascades, el Barça va ser l’equip reconeixible per la seva serenitat tècnica, un domini de la pilota que va trobar en Andrés Iniesta una exhibició que el va convertir en Messi. El nivell d’Iniesta és de Pilota d’Or. La manera com condueix la pilota, com finta amb el cos, com atura el temps quan s’acosta a l’àrea és de crac. I totes aquestes virtuts van quedar ratificades amb l’assistència a Neymar que el brasiler va transformar en el gol de l’empat. A la primera part, Messi havia fet una jugada individual im...

Homilia de Francesc Pardo ( J. V. Gay-CR/Girona ) “ Mossèn Modest  ha estat un gran regal de Déu per a l’Església i la Universitat”, ha assenyalat el bisbe de Girona,  Francesc Pardo , en la seva homilia de l’Eucaristia en sufragi de  Modest Prats  i Domingo ( Castelló d’Empúries, 1936 ), que ha presidit el dilluns 31 de març, al matí, a l’església de Santa Susanna del Mercadal de Girona. Han concelebrat més de trenta preveres, entre els quals hi havia els actuals rectors de les parròquies a les que havia servit mossèn Modest, religiosos de les comunitats presents a la ciutat, vicari general i vicaris episcopals. Els fidels omplien completament l’àmplia nau del temple i molts seguien la celebració a peu dret. Al costat del dol familiar hi figurava l’oficial, encapçalat pels consellers de Cultura,  Ferran Mascarell  i Política Territorial, l’empordanès  Santi Vila , l’alcalde de Girona, el vicepresident de la Diputació, l’equip de gove...

Supongamos que en los últimos diez años 658 militares hubieran muerto a manos de sus enemigos; o que 658 policías lo hubieran hecho abatidos por delincuentes; o que 658 servidores del Estado hubieran fallecido bajo las bombas del terrorismo; o que 658 profesores se pudrieran en sus tumbas por la violencia de los alumnos o 658 alumnos por el maltrato de los profesores. Supongamos que 658 sacerdotes criaran malvas por el despecho rencoroso de las monjas enfurecidas o por la fidelidad malsana de una turba de feligreses exaltados. Supongamos, y ya para terminar, que en los últimos diez años 658 políticos de toda condición hubieran caído apalizados por anónimos ciudadanos descontentos. Si esas hipótesis se hubieran confirmado el pacto social se hubiera resentido y los miembros más activos de la sociedad política hubieran movilizado todas las fuerzas de la sociedad civil: se trataría de una situación insostenible, por mucho que a los militares les mueva el heroísmo, a los profesores la voc...

TROBO NORMAL que el CGPJ trobi inacceptable la llei de seguretat Fernández Díaz, i sense que això que diré ara tregui cap mèrit al que han resolt, afegiré que no cal ser jurista per entendre que l’avantprojecte de llei del ministre era un atemptat contra alguns drets elementals i contra el sentit comú. Com que això ho expliquem molt bé a la informació, m’agradaria tornar als orígens, al perquè de tot plegat. Hi ha malestar ciutadà. Creixen les protestes. I des del govern que ha de gestionar aquest malestar es té una idea màgica: impedim que es facin. És un exemple, per estudiar a les facultats, de quedar-te amb el dit en lloc d’observar què assenyala. I es converteix en un projecte que té un nom, abús, i un cognom, poder. Abús de poder. Convertir en sospitosos els ciutadans per espantar-los. Com que el sistema en general s’acosta a alguns col·lapses, convé exigir als governants grandesa analitzant els problemes, i no atacant-ne els primers símptomes. Per desgràcia cada cop hi ha més l...

              Resulta difícil de creure la sentència que una jutge de Tenerife ha dictat respecte la custòdia d’una xiqueta de quatre anys. Si el fet és tal com els mitjans de comunicació han explicat, ens trobem davant d’un cas de manca d’intel·ligència, d’ignorància o de mala fe part de la magistrada en qüestió. El fet ocorregut és el següent: en un procés de separació d’una parella, la custòdia de la filla és atorgada a la mare. Aquesta dona troba treball a Ripollet i es trasllada amb la filla a aquesta població. Suposadament el pare recorre la primera sentència i una jutgessa en dicta una altra: la custòdia de la xiqueta ha de passar al pare perquè “no está acreditado que el catalán no suponga un escollo para su adaptación”. Increïble, no? Un altre argument de la sentència és que el pare està en l’atur i té més temps per atendre la filla.             Jo pensava que les persones profes...

A París han declarat estat d’emergència per contaminació de l’aire. Els fums dels vehicles a motor en són els causants. Les circumstàncies meteorològiques amb boires baixes i temperatura més càlida de l’habitual han contribuït a agreujar el fet. I la contaminació supera en tres vegades la permesa per la Unió Europea, amb conseqüències negatives per a la salut dels habitants i transeünts. A més de la capital de França, tres quartes parts d’aquell país estan pendents de la meteorologia, per si de cas es produeixen els mateixos efectes contaminants greus. És aquest un fet preocupant que abans ja havia passat a Nova Iork i a ciutats de Japó i de Xina. La contaminació produïda pel transport és generalitzada, per això caldria prendre mesures, també generalitzades per fer-la desaparéixer, ja que afecta la salut de les persones i el medi ambient. Per això sobta la reacció de l’associació de l’automòvil i d’altres persones i instàncies de París, que en veure un poc limit...

Afegeix que en aquest tema els bisbes de Catalunya “anem junts i units” i “ens sentim a gust i ben interpretats al Vaticà” ( Signes dels Temps ) Sobre el procés sobiranista català, l’arquebisbe  Joan-Enric Vives  confirma que al Vaticà hi ha hagut una “gran recepció” i recollint les  declaracions  del secretari d’Estat,  Pietro Parolin , recorda que “és una qüestió política, no moral”. Vives afegeix que en aquest tema els pastors de Catalunya “anem junts i units”. Ho explica en una entrevista amb l’arquebisbe d’Urgell i secretari general de la Conferència Episcopal Tarraconense que s'ha emès aquest diumenge dins del programa  Signes dels Temps  de TV3. Vives també diu: “Quan els temes siguin polítics cal respecte per les persones i les diverses opcions, que totes són molt respectables mentre hi hagi diàleg, solidaritat i respecte als drets humans i als drets dels pobles”. Sobre la recent  visita “ad limina” , l’arquebisbe d’...

Com cada any, el 24 de març se celebrà el Dia Internacional de la Veritat, per recordar el testimoni del bisbe Òscar Romero. La memòria d’aquells que com el bisbe Romero van fer de la seua vida un compromís per promoure i protegir els Drets Humans, ens mou a lluitar de manera pacífica, contra la pobresa i contra qualsevol forma de violència. Óscar Arnulfo Romero va nàixer a San Miguel (El Salvador) el 15 d’agost de 1917 i va ser arquebisbe de San Salvador, fins que el 24 de març de 1980 va ser assassinat mentre celebrava l’Eucaristia. Els Esquadrons de la Mort van assassinar al bisbe de San Salvador, degut a l’actitud valenta de Romero, que denunciava l’opressió i la pobresa del seu poble. Defensor de la dignitat de la vida, el bisbe Romero deia: “No hi ha res tan important com la vida humana. Sobretot la de les persones pobres i oprimides”. En les seues homilies, el bisbe Romero parlava amb la llibertat de l’Evangeli, en vore el seu poble oprimit, del qual aprenia constantment: “...

Benvolguda Carme, estan fent amb tu i l’ANC el mateix que fa un any van intentar amb Ada Colau i la PAH. Dir-vos colpistes, en el teu cas, i nazis, en el seu; disparar contra tots els moviments populars que s’escapen del control de l’ establishment  i els fan tremolar les cadires. Es presenten  com a abanderats de la democràcia i proclamen que vosaltres no teniu legitimitat per intervenir en el debat públic perquè no us ha votat ningú. I als empresaris que conspiren, i fan sopars, i es reuneixen a casa amb presidents de govern, qui els ha votat a ells? Als periodistes, ens ha votat algú? És com si les elits tinguessin dret a formar lobis, però no les classes populars. El missatge que ens transmeten és que la gent amb diners sí que pot influir sobre els governants per defensar els seus interessos particulars, però el poble no té dret a organitzar-se per defensar un projecte col·lectiu que reclami un habitatge digne o un estat que no atempti contra la nostra dignitat. Veiem...

Els amics de l'Oratori em fan saber, i jo us ho comunique, el següent canvi en el calendari de celebracions litúrgiques i de reunions de l'Oratori: la reunió de l'Oratori Gran prevista inicialment per al dia 1 d'abril se celebrarà el  dimarts 25 de març  a l'hora i lloc habituals: 19.00 h .        VESPRES 19,30 h.       ORATORI GRAN Església de la Congregació (Parròquia de Sant Tomàs Apòstol i Sant Felip Neri), sala 7, Plaça de Sant Vicent Ferrer (València). Així mateix aprofitem l'avinentesa per fer-vos arribar adjunts els tres documents següents, que pensem que seran del vostre interés: - Crònica dels a ctes preparats per l’Oratori de Sant Felip Neri de València amb motiu de la celebració de Sant Vicent, màrtir 2014. - Article "El vi i la sang" , del P. August Monzon, sobre la figura de sant Vicent a França i Suïssa. - Article "No abandonem els coptes!" , del P. Anton...

La resposta dels diferents governs espanyols a les demandes socials de major seguretat ha estat l’enduriment progressiu del codi penal i del règim penitenciari. Aquesta opció s’ha justificat amb la pretensió de resoldre per la via repressiva bona part dels conflictes que es generen en una societat complexa com la nostra. Ara bé, aquesta evolució d'enduriment legal no es correspon amb un creixement de les taxes de delinqüència, que se situa en la franja baixa d’Europa, però sí que ha tingut com a conseqüència, entre altres coses, que la proporció de població reclusa a Catalunya i a Espanya en relació a la total es situés, per contra, en la franja alta. Aquest continu creixement de la població reclusa, que ha arribat a xifres històriques, ha obligat a un esforç de construcció de més presons per frenar la massificació. Alhora, l’enduriment penal ha comportat la imposició de condemnes de presó extraordinàriament llargues, amb efectes devastadors sobre moltes persones, incompat...

Les respostes de José Arregi al qüestionari proposat per Religión Digital  1.- Què va sentir i va pensar quan, fa un any, Benet XVI va fer pública la seva renúncia? Va ser una (relativa) sorpresa, i més que res em va provocar incertesa. Incertesa sobre els motius veritables de la renúncia i sobre les conseqüències eclesials que puguin derivar-se’n. Com tantes altres grans institucions, i més que cap altra, el Vaticà és un sistema opac (i, pel poc que estem veient, més tèrbol del que podíem imaginar). Aquesta opacitat em molesta, perquè ens condemna a fer càbales i conjectures, o fiar-nos massa de pretesos especialistes en els entrellat vaticans. Males pràctiques institucionals per a una Església que Jesús va voler llum i sal. No s’ha de posar la llum sota l’almud. A mesura que passaven els dies, al neguit i a la incertesa es varen afegir un cert tedi de l’entusiasme i del panegíric generalitzat de Benet XVI i del seu gest de renúncia, i fins i tot del seu pontificat sencer. El...