3.26.2014

INADAPTACIÓ AL CATALÀ?, de Carme Miquel (LEVANTE-EMV, 25/03/2014)

              Resulta difícil de creure la sentència que una jutge de Tenerife ha dictat respecte la custòdia d’una xiqueta de quatre anys. Si el fet és tal com els mitjans de comunicació han explicat, ens trobem davant d’un cas de manca d’intel·ligència, d’ignorància o de mala fe part de la magistrada en qüestió. El fet ocorregut és el següent: en un procés de separació d’una parella, la custòdia de la filla és atorgada a la mare. Aquesta dona troba treball a Ripollet i es trasllada amb la filla a aquesta població. Suposadament el pare recorre la primera sentència i una jutgessa en dicta una altra: la custòdia de la xiqueta ha de passar al pare perquè “no está acreditado que el catalán no suponga un escollo para su adaptación”. Increïble, no? Un altre argument de la sentència és que el pare està en l’atur i té més temps per atendre la filla.

            Jo pensava que les persones professionals de la judicatura, independentment de la seua ideologia, de la seua bondat o maldat i de la poca o molta dedicació al seu treball, eren persones sabudes i intel·ligents. Això pensava fins llegir la notícia que ens ocupa i les argumentacions de la sentència. En quin cap cap que una persona que no té treball, justament per eixe motiu, és millor pare o mare? Suposa la jutgessa que la situació d’atur serà per in secula seculòrum? I si el pare troba feina, li retirarà la custòdia?

            I després està el tema del català. La jutgessa diu que no s’ha acreditat l’adaptació de la xiqueta a aquesta llengua. Segurament amb el “no acreditat” vol dir que no està confirmat. Doncs lògicament cal deduir que la inadaptació tampoc no està acreditada. I una altra cosa greu és l’absoluta ignorància per part de la jutgessa sobre el procés d’aprenentatge de llengües per part dels xiquets i xiquetes. Qualsevol persona  que mitjanament haja llegit sobre aquest tema, sap que les criatures aprenen perfectament i sense cap dificultat, dues llengües –o més- si estan en contacte amb aquestes i això no és mai motiu d’inadaptació. Però a més, si la jutgessa volia “acreditar” la no adaptació, que haguera demanat informes a professionals fiables que conéixen bé el comportament i el procés d’aprenentatge de llengües dels xiquets de quatre anys i en poden dictaminar. De moment, el centre escolar ha informat que aquesta alumna està adaptada.

            No, la llengua no és un obstacle. Si, suposadament, la xiqueta no acabara d’adaptar-se al seu entorn, segur que és per altres motius diferents al lingüístic i escolar. Si la jutgessa volia concedir la custòdia al pare, que haguera buscat altres arguments, si és que n’hi ha, però no el prejudici que mostra, respecte a Catalunya i el seu sistema lingüístic.



1 comentari:

Blogger ha dit...

Swag Bucks is an high paying get-paid-to website.