DE TOT UN POQUET

duro habrá que trabajar para conseguir despejar la tormenta que estamos sufriendo antes de que nuestros niños descubran la incongruencia de su canción

L'episcopat i les institucions catalanes se sumen al reconeixement del cardenal exiliat ( Jordi Llisterri – CR/Tarragona ) Aquest dijous a la tarda repicàvem les campanes de la catedral de Tarragona. Era per anunciar l'inici dels actes de l' Any Vidal i Barraquer . La presidenta del Parlament,  Núria de Gispert , i l'arquebisbe de Tarragona,  Jaume Pujol , han presidit el primer acte d'aquesta celebració coincidint amb els 70 anys de la mort del cardenal perseguit durant la Guerra Civil i exiliat pel règim franquista. L'arquebisbe d'Urgell,  Joan-Enric Vives ; el bisbe de Lleida,  Joan Piris ; el de Solsona  – d'on havia estat administrador diocesà Vidal – ,  Xavier Novell ; i l'abat de Montserrat,  Josep Maria Soler , han estat els representants eclesiàstics més visibles al costat de nombrosos capellans. A  la inauguració  també s'hi han sumat autoritats civils de Tarragona com l'alcalde,  Josep Fèlix Ballesteros , i...

Jo no sé si qualificar-ho d’estupidesa humana. No voldria agraviar ningú però no pot deixar de sorprendre’m negativament el fet que un bou aconseguisca la “fama” gràcies al “mèrit” d’haver matat tres persones en cinc anys i haver-ne ferit moltíssimes més. El darrer succeït que jo qualificaria d’estúpid ha sigut la dissecació de l’esmentat animal, - per tal d’exhibir-lo -. que va morir de mort natural el passat més de març.I no em sorprenc negativament per la dissecació de l’animal (que ha costat sis mil euros) sinó pels motius qua s’hi han al·legat:  diuen que és molt llest i que calia perpetuar la llegenda  d’un brau titlat de sanguinari  que segons alguns “passarà a la història”.”És un legat –continuen dient-- que no s’ha de perdre per tal que el coneguen les generacions futures”. Sinzerament, que les generacions futures puguen tenir com legat un animal pel fet de ser “assassí”,em sembla deixar-los una herència que ratlla la immoralitat.     ...

(CR) L’Abadia de Montserrat ha emès una nota recollint unes declaracions de l’abat  Josep Maria Soler  on es mostra partidari de la consulta sobre el futur polític de Catalunya i del diàleg. L’abat manifesta “el desig que Catalunya pugui veure reconeguts i protegits els seus drets nacionals”, i manté “l’esperança de trobar camins de diàleg més efectiu i d’un consens al més ampli possible per a resoldre la situació d’una manera enraonada i constructiva. És un treball a nivell social, econòmic i cívic que ha de fer tota la societat, i que requeriria necessàriament conèixer l’opinió dels ciutadans”. Per això l’abat creu que “A través de la consulta es pot arribar a tenir un coneixement real i objectiu. Les objeccions legals no poden ser mai una excusa per refusar el diàleg i, per tant, cal treballar i apostar per la cohesió social, cal un gran esforç i una gran pedagogia per evitar una possible fractura social que sigui irreparable i deixi ferides obertes”. “El diàleg am...

De l'article de José Martínez Ruiz,  Azorín  (Monòver, Alacant, 1873 - Madrid, 1967), inclòs a  Crisol  el 19 d'agost de 1931. No hi ha avui a la premsa de Madrid opinions com la del gran articulista espanyol de la seva generació. JOSÉ MARTÍNEZ RUIZ, 'AZORÍN'  Peces històriques triades per Josep Maria Casasús  Digamos dos palabras -sin importancia- acerca del asunto Cataluña. Para decidir en el asunto Cataluña se puede leer o no leer; se puede leer mucho o no leer nada. Si no se lee nada, se acepta el resultado de un largo proceso de siete siglos y se da el fallo favorable a Cataluña; si leemos, habremos de encontrarnos, frente a nosotros, pobres lectores, con una ingente montaña de papel. […] Todas las disciplinas: la historia, el derecho, la filosofía de la historia, la historia del derecho, la estética, la etnografía, el folklore, la poesía erudita, la poesía popular, la novela, la sociología, el derecho consuetudinario, la filología; todas ...

El cinquè manament (“No mataràs”) prohibeix la destrucció voluntària de la vida humana.  A causa dels mals i de les injustícies que la guerra comporta, l’Església exhorta amb  insistència a pregar i a actuar perquè la Bondat divina ens alliberi de l’antiga servitud de la  guerra (CEC 2307).  En línia amb aquesta indicació del Catecisme, diumenge passat, durant la pregària de  l’Angelus, el Papa Francesc es feia ressò del clam a favor de la pau que ressona en el cor  de tants homes i dones de bona voluntat arreu del món. Es va referir al conflicte de Síria,  però tenint al pensament totes les situacions de guerra i de conflicte que es donen  actualment, es preguntava: Què podem fer nosaltres per la pau al món? Com deia el papa  Joan XXIII: a tots ens pertoca la tasca de refer les relacions de convivència en la justícia i  en l’amor (cfr Carta. enc. Pacem in terris [11 abril 1963]: AAS 55 [1963...

( Claretians ) Cada any, el tercer diumenge de setembre, la Família Claretiana de Catalunya commemora al Mas Claret (Sant Pere dels Arquells, a 7 Km de Cervera), els màrtirs que ha tingut des del 1868 fins avui, tant a casa nostra com arreu del món. El grup més important el formen els prop de 130 claretians catalans assassinats entre 1936 i 1939. Molts d’ells eren joves que estudiaven o havien cursat els seus estudis a l’antiga universitat de Cervera. L’octubre de 1992 Joan Pau II va declarar beats un grup de 51 Claretians (25 dels quals eren de Catalunya) que van ser afusellats a Barbastre. El proper 13 d’octubre, a Tarragona, serà beatificat un grupet de 7 claretians de Catalunya, un altre grup de 15 claretians morts a les poblacions de Sigüenza (Guadalajara) i Fernán Caballero (Ciudad Real), juntament amb nombrosos grups de màrtirs de tot l’estat espanyol. La celebració d’aquest any al Mas Claret farà una referència especial a aquest grup de Tarragona. Enguany la cele...

Han passat molts anys des que el descobridor  Pedro de Valdivia  va fundar, el 1541, la ciutat de Santiago del Nuevo Extremo, l’actual ciutat de   Santiago de Xile , un dels pols econòmics més potents d’Amèrica Llatina avui. El seu Sanhattan és l’ skyline   de referència d’una metròpoli que vol assimilar-se a les grans urbs nord-americanes. Però, el cert és que el recent increment de la colònia espanyola (i catalana, per extensió) en aquell país fa que, sorneguerament, algú em fes avinent que “Xile està vivint una segona invasió”; lluny queda l’exili espanyol que va articular   Pablo Neruda , a bord del   Winnipeg , durant la malaurada Guerra Civil del 1936. Vaig poder-ho comprovar jo mateix aquest estiu, en una estada de docència al   Duoc   de la Universitat Catòlica de Xile, on l’actual situació econòmica d’Espanya i la fuga de cervells que això està generant van ser el principal focus d’atenció de qualsevol conversa, dins i fora de les aules...

Comité Nobel Noruego del Parlamento Noruego.: Solicitamos que se retire el Premio Nobel de la Paz 2009 a Barack Obama   Petición creada por MARIA DEL MAR IZQUIERDO GARCIA Málaga, España     Este premio se otorga "a la persona que haya trabajado más o mejor en favor de la fraternidad entre las naciones, la abolición o reducción de los ejércitos existentes y la celebración y promoción de procesos de paz", según el testamento del propio Alfred Nobel. Las politicas seguidas por el Presidente Obama, tanto en lo referente a politica exterior, especialmente en Oriente Medio y Norte de Africa, como el inaceptable recorte en libertades de los ciudadanos de su pais y del resto del mundo, con la utilizacion de programas espia como PRISM, hacen que considere totalmente inadecuado que Barack Obama ostente este galardon, por no ser merecedor del mismo. Para: Thorbjørn Jagland - Presidente del Comité, The Norwegian Nobel Commitee  ...

És una evidència incontrovertible que els partits contraris a la independència de Catalunya segueixen sense trobar arguments per oposar-s'hi. I ja han tingut tant de temps per pensar-hi que, a aquestes altures de la pel·lícula, tot fa sospitar que no n'hi deuen haver! És cert que entre ells -PP i PSC- estan dividits, però no pas perquè no coincideixin en el projecte polític nacional, que és el mateix, sinó perquè a Catalunya, just perquè el seu principal marc de referència és l'espanyol, no poden deixar d'estar radicalment confrontats. Quin drama! Com a catalans, PSC i PP són a la mateixa banda, però com a espanyols, que és en allò que coincideixen, Espanya els enfronta. Només C's s'escapa de la contradicció -i se'n beneficia- perquè, també paradoxalment, és l'únic partit dependentista estrictament català o, com es deia abans, no sucursalista. És ben bé que, recordant Pascal, es pot dir que "la política té raons que la raó desconeix". L...

Text de l'Evangeli ( Lc  4,16-30):  En aquell temps, Jesús se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Ell. Aleshores començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: «¿No és el fill de Josep, aquest?». Ell els digué: «Ben segur que m'aplicareu aquella...

Hi ha molta gent que enyora la joventut. Ho entenc molt bé. S'han fet la idea que quan eren joves eren molt feliços, i quan aquesta idea es fica al cap ja no hi ha qui la desmunti. «!Ai, aquella joventut!...» Ja em perdonaran. No és que la joventut fos perfecta, és que la maduresa i la vellesa projecten enrere una sensació genèrica i nostàlgica.  Josep Pla  és dels pocs escriptors que conec que es manifesta agrament contra aquesta etapa de la vida. Sentència rotunda: «La joventut és trista». Potser és trista, especialment, en els poetes romàntics.  «Juventud, divino tesoro»  i altres tòpics elementals. La fa trista una confessió personal francament anguniosa: «Jo he passat en la joventut, hem passat tots plegats en la joventut, les hores més tètriques i crepusculars de la vida». Davant d'aquesta afirmació, que passa de confessió personal al dictamen «tots plegats», potser hauria de mostrar la meva reserva. O potser el que hauria de fer és reconèixer que jo he ti...

Ja fa 50 anys del famós discurs de Martin Luther King (1929 - 1968) a l’esplanada  del Lincoln Memorial a Washington, per reclamar treball i llibertat per als afroamericans, que vivien en un règim d’ apartheid. Als EEUU, a la primera meitat del segle XX, haver nascut negre era el principi de totes les altres discriminacions. Mig segle de lluita ha fet que el racisme haja disminuït, fins al punt de tindre un president de color. Aquell discurs de Martin Luther King, el 28 d’agost de 1963, ha fet que totes les persones siguen considerades iguals, independentment del color de la pell. Martin Luther King va ser un polític afroamericà, Premi Nobel de la Pau el 1964 i un dels més importants líders del moviment per la defensa dels Drets Humans i de la resistència pacífica contra la discriminació racial. I la seua vida la va dedicar a la defensa dels drets laborals dels afroamericans. La segregació racial es va instaurar amb les anomenades lleis Jim Crow, del 1876, i vigents ...

La Veu del País Valencià es fa ressò del projecte “Què ens passa valencians!?” i vol col·laborar en la seua difusió en un retrat sociolingüístic del valencià a casa nostra. Un projecte molt interesant i que el nostre diari comparteix. La nostra llengua, la nostra cultura ha d’avançar cap al futur. “Què ens passa valencians!?” és una genial idea que a través d’un documental intenta resoldre algunes qüestions com què passa amb la nostra llengua que no passa amb altres? Per què el valencià no es troba en una situació similar a les altres llengües comparables en nombre de parlants en països democràtics? Per què el seu ús no està normalitzat? Per què es prenen com a normals comportaments que no ho són? Per què sovint s’abandona la llengua? Com són els usos reals del valencià? Quines dificultats hi trobem? EL PROJECTE El  català  és una llengua parlada per uns 10 milions de persones. Això la fa la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea i dins de les 100 llengües més parla...