DE TOT UN POQUET

Salgo de esta radio por el exclusivo empeño de Juan Luis Cebrián, que ha embarcado a todo su grupo en esta guerra personal en la que no tiene razón Hace pocas horas me han comunicado desde la dirección de la Cadena SER que ya no contarán conmigo como analista en la tertulia del programa Hoy por Hoy, donde participaba cada semana todos los jueves. Este jueves ya no estaré. La razón no me la oculta nadie, tampoco quien me ha informado de esta decisión.   Las acciones legales que ha anunciado Juan Luis Cebrián contra eldiario.es, La Sexta y El Confidencial por publicar que la que era entonces su esposa aparece en los papeles de Panamá  han hecho “incompatible” mi presencia en la radio de Prisa. No puedo seguir en la SER y me temo que no seré el único periodista “incompatible” que sea purgado por esta decisión de Cebrián. Entré en la SER por primera vez en el año 2006. He colaborado con ellos desde entonces, salvo la temporada que dirigí Público; casi siete años en tota...

Després de les agressions salvatges a tot el territori valencià i de la destrucció impune de la nostra horta, per fi comencem a comptar amb instruments que possibiliten esmenar la situació. I dic esmenar, no revertir, perquè en molts casos s’hi han produït danys irreparables. Tanmateix, la furtura llei de l’Horta, presentada per la Consellera de Medi Ambient la setmana passada, permetrà recuperar el màxim d’aquest valuós espai agrícola. Aturar les reclassificacions de sol que hi havia programades, protegir 10.000 hectàrees de terreny, protegir també els elements patrimonials com alqueries, barraques, séquies, etc. i obligar a treballar els camps erms, són mesures legals previstes que han d’aportar vitalitat a l’agricultura de proximitat, bellesa al nostre paisatge, mesures mediambientals i respecte a les singularitats històriques que ens defineixen.  Ara el que cal és que tota la societat ens hi impliquem.             I en...

A rescatar personas 1.  Adoptar medidas contra los desahucios, entre ellas, las 5 de la PAH 2.  Implantar la renta garantizada a la ciudadanía 3.  Dotar de recursos suficientes la Ley de Dependencia 4.  Impulsar medidas integrales contra la violencia machista 5.  Adoptar medidas contra la pobreza, desde una perspectiva multidimensional e integral 6.  Impulsar un plan de Empleo Juvenil y lucha contra la fuga de cerebros B Regeneración democrática y lucha contra la corrupción 7.  Reformar la Ley de Transparencia 8.  Crear la Oficina contra el Fraude y la Corrupción 9.  Prohibir las puertas giratorias y regular los lobbies 10.  Aprobar una Ley para la protección del denunciante de prácticas corruptas 11.  Adoptar medidas para mejorar la transparencia en la contratación de empresas y servicios públicos 12.  Reformar el sistema electoral 13.  Reformar el artículo 135 de la Constitución y priorizar el gasto so...

Si haguessis nascut en una altra terra… Si haguessis nascut en una altra terra podries ser blanc, podries ser negre… Un altre país fora casa teva, i diries “sí” en una altra llengua.   T’hauries criat d’una altra manera més bona, potser; potser més dolenta. Tindries més sort o potser més pega… Tindries amics i jocs d’altra mena; duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya o aniries nu perdut per la selva. Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber la lletra. Podries menjar coses llamineres o només crostons eixuts de pa negre. Podries…, podries… Per tot això pensa que importa tenir LES MANS BEN OBERTES i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa. Si tu fossis nat a la seva terra     la tristesa d’ell podria ser teva.     ...guardando las distancias sobre las diferentes formas en que se han y se oprimen a los pueblos, difícilmente sabremos luc...

  El Pacto de no intervención. Pobre República. Memorias del miliciano y brigadista internacional José Almudéver Mateu. Un títol llarg per a una vida intensa: la de José Almudéver, un home de 97 anys, l´únic dels brigadistes que encara és viu. Comptar amb la presència i la lucidesa d´aquest brigadista, suposa conéixer de primera mà un testimoni directe de la Guerra Civil espanyola, que recorda de manera fidel i detallada els successos històrics que va viure fa vuitanta anys. La biografia de José Almudéver reflecteix una vida guiada per les fortes conviccions antifeixistes, en els temps convulsos que li tocà viure. Va nàixer a Marsella l´any 1919. Son pare era d´Alcàsser i va tornar al poble l´any 1931 on van viure la proclamació de la II República. Ja en aquell moment era conscient de les injústicies que s´hi vivien i amb 14 anys, solia anar al casino del poble per llegir el diari als obrers i comentar els fets que ocorrien. Alguns d´aquests fets, com la revolta d´Astúries de 1934...

Te escribo con mucho cariño a ti, padre o madre de un hijo o de una hija homosexual. Este hijo tuyo que es gay, esta hija tuya que es lesbiana, necesita de tu comprensión y cariño de una manera especial. Este hijo/a quiso hablar contigo desde hace mucho tiempo, desde que empezó a darse cuenta de que en él/ella aparecían inclinaciones, tendencias, ilusiones, que no eran como las de la mayoría. Estoy casi seguro de que quiso hablar contigo, papá / mamá, desde el principio; desde el primer momento quiso que su padre y su madre fueran los primeros en enterarse de lo que le sucedía; quería desahogarse con sus padres y que ellos fueran sus primeros confidentes. Pero en la mayoría de los casos no ha sido así. Muchos homosexuales se encontraron desde muy niños con unos padres que en las conversaciones familiares se expresaban de manera grosera, despectiva, machista y prejuiciosa, contra las personas de dicha orientación. Ante esa realidad el niño/a optó por callar y todo ese tiempo lo...

El arzobispo de Granada está medio cesado medio en funciones, casi como el gobierno. El papa Francisco, mucho postureo y mucho marketing, pero aún no ha sido capaz de hincarle el diente por el escándalo de esos curas, apodados genéricamente «los romanones» Las noches en el cajero automático son de lo más divertido, quitando los duermevelas obligados cada vez que un noctámbulo sin un duro, pretende ordeñar a la máquina y termina jurando en hebreo porque el bicho mecánico se queda con la tarjeta y no suelta un duro. Ya he dicho que tenemos una radio miserable que come pilas con instinto famélico. No ganamos para reponerlas como no ganamos para ninguna otra cosa. Escuchamos tertulias, programas de deportes en los que pelean como si les fuera la vida en ello los de un equipo y los de otro. Oímos programas para noctámbulos a los que la gente llama intentando espantar la soledad, ese gran problema de una sociedad que vive ensimismada, preocupada por los plazos de la hipoteca, por el Eurib...

  He viscut des de ben menut la Setmana Santa com la resta de xativines i xativins. He vist les processons, com tornaré a fer enguany, des de la seu de Compromís. La tenim a un «carrer de volta». Fins i tot, he eixit portant la Columna. Però, com a regidor de Recursos Humans, no m'haureu vist a la processó de la imatge de la Camilla. Com a creient confesse que no m'agrada veure cap polític presidint el que només pot presidir el poble. De la mateixa manera pense que l'Estat no ha d'afavorir cap confessió i que cap confessió ha de buscar el favoritisme de l'Estat pel que això suposa de pèrdua de llibertat. Potser, i també ho dic com a creient, també hauríem de parlar de llibertat i democràcia en l'Església catòlica però això ompliria un altre article i hui del que es tracta és d'explicar perquè vaig declinar l'oferiment de presidir cap processó. Una decisió, per cert, singular. Els darrers dies he observat com tot ha canviat per continuar igual. S'ha ...

A punto de celebrar su 98 cumpleaños merece toda nuestra admiración y respeto quien arriesgó su vida por combatir el monstruo del fascismo. Este veterano miliciano de la guerra civil española reside junto a su mujer en el pueblecito mártir de  Rimont  (Ariege-Francia) – incendiado por los nazis al final de la II Guerra Mundial-  A sus 97 años goza de una salud de hierro que le permite llevar una vida relativamente normal y sin dependencias.  Esto es algo asombroso porque no estamos ante el clásico caso de un  viejo decrépito al que le pesan los años y apenas se sostiene en pie. Es todo lo contrario. Se mantiene firme y con los cinco sentidos alerta. Dotado de una memoria portentosa que no deja escapar hasta el más mínimo detalle. El vigor y la energía de la que hace gala nos dejan estupefactos. Junto a su hermano el brigadista  Josep Almudéver  forman una dupla excepcional que perdurará para siempre en nuestros corazones. Es...

Hui, Dia de la Dona, vull saludar uns homens. Saludar aquells que ens han acompanyat en el nostre caminar cap a la igualtat i la llibertat. Aquells que es despullen de la capa de mascles dominants i es posen la capa de companys. Els qui guisen, els qui quan passen el motxo per la casa que compartim, no pensen que ens ajuden sinó que fan una tasca comuna. Els qui dia a dia, pacten amb nosaltres els espais domèstics de la igualtat. Salude els qui reivindiquen baixes laborals per paternitat i temps per a la criança dels fillets i filletes, que és cosa de dos. Els qui saben acotxar les criatures i murmurar cançons de bressol mentre acompanyen els seus somnis. Els qui, juntament amb les respectives mares, fan costat els fills i filles en el seu creixement educatiu i escolar. Sí, salude els homens que canvien els bolquers dels nadons, i els banyen i els perfumen. I que també canvien els bolquers dels propis pares i mares, quan aquests, en el final de la vida, van tornant-se un poc xiquets...

Sí, el Tio Canya, el de la Pobla „que vol dir el de qualsevol ciutat o poble valencians„ el que no tenia les claus de sa casa i hi havia de posar-li un forrellat nou. Sí, aquest tio de cadascun de nosaltres, enguany serà homenatjat. I jo, des de l´emoció que em provoca el sentit que té aquest homenatge col·lectiu, vull transmetre el meu reconeixement més profund als autors i divulgadors de la cançó: Vicent Torrent i tota la gent d´Al Tall. Amb el Tio Canya ens han regalat un símbol, el de la dignitat del nostre poble. I amb el conjunt de tota la seua obra, ens han aportat elements d´autoestima. Perquè, amb paraules i música, al llarg de quaranta anys ens han anat transmetent trossets d´història, de cultura i d´alegria. I també d´indignació i de dol. Per a les persones grans, i també per a les joves, el Tio Canya i Al Tall, són el germans que ens han acompanyat en les reivindicacions i en la festa. Els germans que, amb la bellesa feta música i poema, sempre amb les nostres arrels com b...

( Josep Miquel Bausset ) La campanya “Volem bisbes catalans”, promoguda per un grup de cristians progressistes catalans, va esclatar a Catalunya el febrer de 1966, ara fa cinquanta anys, per mitjà de diverses pintades, i en senyal de protesta pel nomenament del bisbe d’Astorga,  Marcelo González  com a arquebisbe-coadjutor de Barcelona. De retruc, la campanya va ser també una protesta pel règim franquista que, gràcies al Concordat de 1953, permetia a  Franco  tindre el privilegi de presentar al Vaticà una terna de noms (un dret al qual mai no va renunciar el dictador, malgrat les peticions de  Pau VI ) per tal que el papa nomenara bisbe un dels tres que eren proposats. El 22 de febrer de 1966, aquest dilluns fa 50 anys, Ràdio Vaticana anuncià el nomenament del bisbe Marcelo González Martín com a arquebisbe-coadjutor del bisbe Gregorio Modrego , titular de la diòcesi de Barcelona des de 1943.   Abans de la dictadura franquista, i dura...