Hui, Dia de la Dona, vull saludar uns homens. Saludar aquells que ens han acompanyat en el nostre caminar cap a la igualtat i la llibertat. Aquells que es despullen de la capa de mascles dominants i es posen la capa de companys. Els qui guisen, els qui quan passen el motxo per la casa que compartim, no pensen que ens ajuden sinó que fan una tasca comuna. Els qui dia a dia, pacten amb nosaltres els espais domèstics de la igualtat. Salude els qui reivindiquen baixes laborals per paternitat i temps per a la criança dels fillets i filletes, que és cosa de dos. Els qui saben acotxar les criatures i murmurar cançons de bressol mentre acompanyen els seus somnis. Els qui, juntament amb les respectives mares, fan costat els fills i filles en el seu creixement educatiu i escolar.
Sí, salude els homens que canvien els bolquers dels nadons, i els banyen i els perfumen. I que també canvien els bolquers dels propis pares i mares, quan aquests, en el final de la vida, van tornant-se un poc xiquets. Perquè la tasca de cuidar i ajudar als més febles és necessària, de vegades difícil, però sempre extraordinariament important. Les dones, històricament l´han sabuda fer i gràcies a aquesta tasca ha avançat la societat. Per tant, no renunciem a seguir aportant l´empatia, la sensibilitat, l´habilitat i el coratge que suposa ser cuidadora. Però reclamem també aquesta funció per als homens i, en una altra mesura, per a les institucions públiques, amb l´aplicació de polítiques justes d´atenció als dependents i de benestar social.
Salude els homens que no consideren les dones com objectes d´usar i tirar, que plantegen les relacions sexuals entre uns i altres en pla d´igualtat, que lluiten contra la violència masclista, que no demanen submissió. I que respecten la llibertat de les dones fins i tot quan en l´exercici d´aquesta, alguns puguen sentir-se perjudicats, de la mateixa manera que pot passar en el cas contrari, quan els qui exerceixen la llibertat són ells. Salude els homens que lluiten contra totes les discriminacions de gènere i contra el sostre de cristal que a les dones encara se´ns imposa en tots els àmbits de la vida.
Salude els homens que no amaguen la sensibilitat, que saben expressar emocions, que no consideren una feblesa plorar. Salude els homens que saben donar i rebre, que saben ensenyar i aprendre. Salude els qui no renuncien a escampar estima i tendresa, els qui són capaços d´impregnar d´humanitat els seus actes. Encara en són minoria però hui, 8 de març, salude la complicitat de tots aquests homens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada