DE TOT UN POQUET

            Demà comença el curs en  Educació Primària i s’inicia el camí d’una nova etapa escolar que , com a mesura populista, s’ha avançat uns dies respecte d’anys anteriors. Uns dies que n o seran profitosos a nivell educatiu però que el govern del PP espera que sí que li ho siguen a nivell electoral.         I demà es el dia que també continuarà  la política de les retallades i els plantejaments antipedagògics i antieductius de la Conselleria d’Educació. D’antipedagogia i d’antieducació podriem posar-ne molts exemples, però només esmentaré algunes “ocurrències”. La primera la de l’ensenyament trilingüe que introdueix l’anglés sense recursos i sense el suficient nombre de professorat preparat, la qual cosa fa que en diverses ocasions, hàgen d’impartir aquest idioma mestres especialistes en altres matèries, dominen o no la llengua anglesa. Al mateix temps disminueix les hores lectives en valencià, la qual...

Ja ha arribat d'impremta la darrera novel·la juvenil de Carme Miquel:  Llum i Estel . Carme Miquel ha escrit per a totes les franges d'edat, des dels primers lectors fins al públic adult. Després d'uns anys sense publicar en l'àmbit juvenil, torna a aquest gènere que sempre ha dominat i del que ha rebut sempre una excel·lent resposta per part dels lectors. Es tracta d'una història ambientada en un hipotètic món futur, i té una gran qualitat literària, al mateix temps que els valors als quals Carme Miquel ens té acostumats. A  Llum i Estel : És l’any 2879. Uns expedicionaris de la ciutat de Sudlàndia han trobat una jove inconscient i defallida en un bosc. Sembla diferent i no se sap qui és, ni d’on ve ni com hi ha arribat, i ella tampoc ho recorda. L’anomenen Estel. L’interés que suscita la seua arribada posarà en marxa un esforç col·lectiu per ajudar-la a integrar-se i a superar aquella amnèsia. La memòria individual d’Estel i la memòria col·lectiva de Sudlàndia ...

la muerte de un joven saharaui arrollado por un tren en Paterna hace más de un año, impulsó un movimiento ciudadano por una mayor seguridad en los pasos a nivel. Ayer se le dedicó la avenida donde ocurrió el accidente al pueblo saharaui...un pueblo con el que España tiene una deuda por el infame abandono que permitió su invasión por parte de Marruecos. Casi cuarenta años después la comunidad internacional sigue permitiendo que Marruecos siga haciendo oídos sordos a todas las resoluciones y mantenga la opresión y el aprovechamiento de los recursos...con lo que se benefician compañías multinacionales. ..la resistencia no violenta saharaui se ensalza en declaraciones pero la realidad muestra que está condenada al fracaso.

  ¿Serà molt demanar, com ho fa el Grup de Capellans de Dissabte, un bisbe que conega la llengua del Poble que l’acull?   L’arquebisbe Agustín Garcia Gascó © ST       ¿Quin pecat hem fet els valencians, per «patir» durant tants anys l’arquebisbe Garcia Gascó? Dic això perquè Don Agustín (¡mai no he vist que firmara Agustí!) és un home que està reproduint l’acció pastoral d’un altre arquebisbe nefast: Andrés Mayoral. Fa uns dies, uns amics capellans em van enviar un escrit sobre com hauria de ser el successor de l’arquebisbe Garcia Gascó. El Grup de Capellans de Dissabte, demanen un pastor que «no siga mai corretja de transmissió de cap opció partidista, i que impulse una organització diocesana que siga el més col·legial possible, per tal d’assegurar la participació real de tots en un projecte comú». L’arquebisbe Garcia Gascó sempre s’ha caracteritzat per estar en total sintonia amb el PP, pel fet que troba malament tot allò que ve del...

Text de l'Evangeli ( Mt  25,14-30):  En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar. Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo. »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: ‘Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més’. L'amo li va dir: ‘Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor’. Es presentà ta...

EL QUE TENIM. El principal tresor que tenim, el gran patrimoni polític i social del procés, és la consulta del 9 de novembre. El dret a decidir s’ha instal·lat tan còmodament en la nostra mentalitat col·lectiva que, per molts catalans, independentistes o no, la consulta ja és més aviat una qüestió de dignitat, un aval de la nostra majoria d’edat. Això és el que ens fa ser nació. I ser nació, de retruc, és el que ens dóna dret a decidir el nostre futur. Aquesta és la premissa a la qual donen suport CiU, ERC, ICV, la CUP, bona part del socialisme català, els sindicats majoritaris, diverses associacions patronals, les cambres de comerç i centenars d’entitats de tota mena fins a formar un ampli cos social que, segons les enquestes, representa prop del 80 per cent de la població catalana. Això és el que tenim, el que hem aconseguit. Això és el que hem de preservar per damunt de tot. ALTERNATIVA. El procés polític que ens condueix cap al 9-N és immaculat. Es basa en una majoria parlamentà...

Evangeli segons Mateu (16,13-20) 13 Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: –Qui diu la gent que és el Fill de l’home? 14 Ells respongueren: –Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes. 15 Ell els pregunta: –I vosaltres, qui dieu que sóc? 16 Simó Pere li respongué: –Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. 17 Llavors Jesús li va dir: –Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! 18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. 20 Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies. Diumenge 21 - ...

D’ENTRE TOTES LES coses que mai pensava que veuria com a periodista, la més inversemblant és sens dubte veure la casa d’estiu dels Pujol a Queralbs convertida en punt d’atracció turística i centre d’atenció mediàtica per la confessió d’una evasió fiscal. Una situació que assimila l’expresident a personatges com Belén Esteban i altres criatures que habiten el  Sálvame  de torn. Però, pensant-ho millor, el més sorprenent és encara l’actuació del mateix Jordi Pujol. Quan tothom teoritzava sobre el cristianíssim concepte d’expiació d’un pecat que traspuava el comunicat, i s’especulava sobre el seu suposat desig d’abandonar aquest món, va i ell apareix tan tranquil i rialler, saludant els periodistes i aparentant una normalitat que, tant la seva dona com els seus fills, estan lluny de saber (i voler) interpretar. És aquesta actitud la que està castigant encara més la moral convergent, com ja va denunciar la senadora i alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, que no sabia com com...

1. La pau sigui amb tu, cardenal Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació per el Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. Millor el tuteig. Es més cristià. Diu Jesús: “No us deixeu dir mestres perquè un de sol és el vostre mestre i tots vosaltres sou germans” (Mateo 23, 8). 2. Aquest cardenal espanyol ha escrit una llarga circular sobre el significat ritual de la pau a la missa. Pot estar-se d’acord en que aquest ritu ha de ser sobri i n’hi ha prou amb un signe de pau amb les persones que estan més a prop. Només cal suggerir que es faci així, sense imposicions ni més normatives. La proliferació de normes es angoixant, i no donen la pau ni en la consciencia personal ni en la comunitat. 3. El papa Francesc ho té molt clar. “Sant Tomàs d’Aquino destacava que els preceptes donats per Crist i els apòstols al poble de Déu són poquíssims. Citant sant Agustí, advertia que els preceptes afegits per l’Església posteriorment han d’exigir-se amb moderació per a no fer més feixuga ...

Se despertó dos minutos antes de que sonara la alarma del móvil, y la desconectó corriendo, con esa sensación extraña, tan parecida a la mala conciencia, que le asaltaba cada mañana a la misma hora. Se levantó sin hacer ruido y bajó las escaleras de puntillas, asombrado de que, un día más, el resto de su familia siguiera durmiendo. Después de desayunar, se quedó un rato sentado en la terraza, oyendo el ruido del mar a lo lejos. Entonces pulsó una tecla del móvil, miró la hora y se asustó. Ya eran las nueve y media, y no tenía tiempo que perder. Volvió a subir las escaleras de puntillas, entró en su cuarto sin hacer ruido, recogió su botín y se instaló con él en una esquina del salón, ante la mesa de comedor que nunca utilizaban en verano aunque ocupaba uno de los lugares más frescos y mejor ventilados de la casa. Allí desplegó bolis, carpetas, folios en blanco, rotuladores de todos los colores, y empezó su jornada. Si fuera capaz de hacer el esquema completo del tema tres en una sol...

...cumplir la ley del embudo es, desgraciadamente para muchos, un imperativo de obligado cumplimiento.

1. La lluna plena de la nit del diumenge passat, impressionant, provoca sentiments d’admiració davant l’univers infinit. També, per què no?, suggereix un sentit de Déu. 2. La lluna esplèndida recorda a Francesc d’Assis, nom adoptat per Jorge Bergoglio com Papa. Sant Francesc d’Assis és amant de l’austeritat, dels pobres i de la natura. És ’home del  “Càntic de les criatures” . “Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana lluna i les estrelles: al cel les heu formades clares, precioses i belles” 3. El predecessor del papa Francesc, Benet XVI, va explicar-se al respecte seguint la tradició dels primers pares de l’Església. Segons Joseph Ratzinger, la lluna és imatge de l’Església i el sol és imatge del Déu de Jesús. La lluna no és el sol. L’Església no és Jesús. La lluna (l’Església) és un desert de sorra i roques sense llum pròpia. Rep la llum del sol (Jesús). L’Església (la lluna) sense Jesús (el sol) és obscuritat. Si l’Església dona llum és gràcies a Jesús. 4. Hi ...

lunes, 14 de febrero de 2011 YO QUIERO SER ATEO Vengo del tanatorio; ha muerto en el pueblo un hombre joven, padre de dos niños. Se lo ha llevado por delante   eso innombrable , ante lo que no podemos nada. Su familia está ya bruñida en el crisol del dolor; es el tercer hijo que esta madre pierde. Su esposa lleva luchando varios meses, casi sin separarse de su marido, turnándose con su cuñada, están todos agotados, como aplastados por un sufrimiento que supera sus fuerzas, sepultados bajo las lágrimas, al límite de su resistencia... Pero esta mañana estaban más alterados.  Enfadados. Con Dios.  Al llegar he oído algún reproche, como un grito dolorido...  "¿Dónde está Dios ahora?". "Cómo lo ha castigado Dios". "Es injusto, inhumano que Dios se lo haya llevado de esta manera". De nuevo el tema que traté en otro  post  (diciembre de 2009), pero peor, más crudo, más a flor de piel y sangrante; y el cura allí en medio de esa tensión. ...

Jornades d'Església Plural a la Universitat Catalana d'Estiu a  Prada 22 d'agost de 2014     Com cada any us convidem a acompanyar-nos a Prada.   De la mà d' Antoni Comín ,  Joan Godayol  i  Roser Solé  reflexionarem del sentit profund de la frase "Església dels pobres" i el seu potencial transformador, no només per l'Església sinó també per la societat.   L'Església dels pobres és la veritable Església de Jesús, el lloc de trobada entre Déu i la humanitat. Un dels percusors d'aquesta teologia és Pere Casaldàliga, per aquest motiu li retrem homenatge i ens acostarem a la seva espiritualitat i a la seva vida, amb la col·laboració de la  Glòria Casaldàliga  i el  Joan Soler  de l'Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga.   L'Església dels pobres ha de ser un projecte personal i col·lectiu que transformi els cors i les estructures. Una aportació, en lectura cristiana, a la construcció d...