DE TOT UN POQUET

Cada 8 de desembre l’Església celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Nou mesos abans de la seua Nativitat, el 8 de setembre, són molts els pobles, com Vila-real i les tradicionals purissimeres, que celebren esta festa. Vull unir-me a esta celebració, amb uns Goigs dedicats a la Puríssima Concepció de Maria. Amb el cor ple d’alegria, cantem l’himne triomfal: Concebuda sou, Maria, sens pecat original. Sou més pura que l’aurora, sou més blanca que la neu, sou espill que mai s’enllora de la Majestat de Déu; de vostra carn se’n vestia el mateix Verb eternal. Verge i Mare beneïda, alcanceu-nos la virtut, la puresa de la vida, que és la font de la salut; xafe el cap de l’heretgia vostra plana virginal. Abans que les fonts s’obriren i existiren mars i abismes, abans que les valls floriren i s’alçaren monts i cims, l’eternal Sabiduria vos escull per tron reial. L’oracle d’eterna vida ...

Les lectures d’aquest primer diumenge d’Advent, amb el qual tornem a començar l’any  litúrgic, ens conviden a tornar al nucli de la nostra vida cristiana, a reviure l’inici de la  nostra amistat amb Jesucrist. La Paraula de Déu que ens ha estat adreçada, germa­ nes i germans, es pot resumir en tres verbs i en dos substantius. Tres verbs: vetllar,  despullar-se i revestir-se; i dos substantius: el nom d’una ciutat, de la ciutat escollida:  Jerusalem i una actitud característica del cristià: l’alegria.  Comencem pels verbs. Vetllar. A l’evangeli segons sant Mateu, Jesús ens anima deci­ didament: Vetlleu...Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a  l’hora menys pensada. Sovint ens pensem que ho tenim tot previst a la vida, tot contro­ lat, tot assegurat. Fins i tot algun autor (Gabriel Magalhaes) ha dit que la nostra gene­ ració ha substituït la Fe per la Seguretat. Tots sabem, però, per experiència, que en  qu...

¿No creieu, germans i germanes, que fins a cert punt és lògica la reacció de la gent en  aquest evangeli que acabem d’escoltar? Les autoritats i la gent contemplaven el rètol  que deia: “El rei dels jueus” i, en canvi, veien un crucificat sense forces gairebé ni per a  respirar. Per això es reien de Jesús. Sí, aquesta és la lògica humana. ¿Com pot ser rei  aquell condemnat a mort després d’una vida de predicador itinerant i seguit per un  grup que no comptava per a res? ¿Com pot ser un rei sense poder ni abans de ser  condemnat ni ara? Fins a cert punt és lògica la seva reacció. Ells concebien el Messies  Rei dels jueus amb la dignitat i el poder d’un senyor terrenal. Era la idea general. Per  això molts no van descobrir el misteri diví d’aquell home que estava dalt la creu i  l’escarnien.  Però, n’hi hagué d’altres que en descobriren el misteri. Entre ells, també un dels  criminals penjats a la creu. Els qui ...

En mi adolescencia había tres tipos de rockeros: los metaleros, que eran casi todos. Los punks, que eran menos y estaban de peor humor. Y luego estaban los raros. Esos escuchaban The Smiths. Los fans de Smiths llevaban el pelo engominado, pegaban afiches con un torso masculino desnudo y subían al escenario a abrazar al cantante, Morrissey, que les arrojaba flores en agradecimiento. Sus canciones favoritas decían Anoche soñé que alguien me amaba, o Y si la gente nos mira, que nos mire, no me importa. Smiths era tan romántico que solo podía ser gay. Su única canción sobre chicas se titulaba ‘Algunas chicas son más grandes que otras’. Todo un canto de pasión por las mujeres. Y sin embargo, Morrissey siempre mantuvo la ambigüedad sobre sus preferencias sexuales. Proclamó que era virgen. Y mantuvo una vida muy privada. Ahora, el cantante publica sus memorias (Autobiography, Penguin Classics), y la prensa más morbosa ha corrido a buscar una confesión, una confirmación, una verificación...

(Abadia de Montserrat)  L'abat de Montserrat,  Josep M. Soler , explica als nens i nenes a partir de sis anys qui és Pere Casaldàliga. Ho fa a través del llibre  Pere Casaldàliga , il·lustrat per  Sebastià Serra  i dedicat a aquest claretià, de qui tothom parla i sap el seu nom. El llibre serà presentat  aquest dilluns  a la Llibreria Claret de Barcelona. L’acte, conduit pel president de la Unió de Religiosos de Catalunya,  Màxim Muñoz , comptarà amb la participació de l’autor del text i de l’il·lustrador. Podreu seguir-lo en directe a  CatReligióTV . L'estimació pel seu mestre Soler explica, per mitjà d’un text senzill i entenedor, acompanyat de fotografies i de dibuixos de Sebastià Serra, com aquest personatge, a qui va conèixer de petit, va anar del seu Balsareny natal a Sabadell, on va fer de mestre al col·legi dels Claretians. L'abat de Montserrat explica que va ser mestre seu a Sabadell, i que no oblidarà mai la seva...

La primera vegada que vaig sentir aquest mot, “concertina”, vaig pensar que es tractava d’una peça musical o d’un format musical concret. Una peça breu, pensava jo, suau pero amb aire alegre. Tal vegada executada per una sola viola, o tal vegada per un quartet de corda. M’abellia escoltar una concertina”. Quan ben aviat vaig saber que les concertines són separacions, tanques metàl·liques, com grans espirals amb elements punxeguts i tallants instal·lades en un lloc per tal d’impedir-ne el pas d’un costat a l’altre, em vaig esgarrifar. Per què un nom tan dolç per a un instrument tan cruel?             Vaig buscar al diccinari el nom “concertina” i, no es tracta d’una peça musical com jo pensava però sí que és un instrument musical, fill, pare o germà de l’acordió. Un instrument que pot interpretar música dolça i alegre però també música desgarrada, d’aquella que és com un crit de dolor i com un crit de ràbia. Qui ha tingut la ide...

Les lectures d’aquest primer diumenge d’Advent, amb el qual tornem a començar l’any  litúrgic, ens conviden a tornar al nucli de la nostra vida cristiana, a reviure l’inici de la  nostra amistat amb Jesucrist. La Paraula de Déu que ens ha estat adreçada, germa­ nes i germans, es pot resumir en tres verbs i en dos substantius. Tres verbs: vetllar,  despullar-se i revestir-se; i dos substantius: el nom d’una ciutat, de la ciutat escollida:  Jerusalem i una actitud característica del cristià: l’alegria.  Comencem pels verbs. Vetllar. A l’evangeli segons sant Mateu, Jesús ens anima deci­ didament: Vetlleu...Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a  l’hora menys pensada. Sovint ens pensem que ho tenim tot previst a la vida, tot contro­ lat, tot assegurat. Fins i tot algun autor (Gabriel Magalhaes) ha dit que la nostra gene­ ració ha substituït la Fe per la Seguretat. Tots sabem, però, per experiència, que en  qu...

Ja em perdonaran que comenci recordant una cançó: “Quan pressentim veient la branca nua / que malgrat tot l’ametller florirà. / Quan esperem al cor de la nit crua / la nostra alegria ningú no ens la prendrà, la nostra alegria ningú no ens la prendrà”. Era la clàssica cançó que es cantava en els grups, parròquies i moviments més kumbas fa uns anys. I l’he recordat només començar a llegir la Evangelii Gaudium  de Francesc. En el número 5 de l’ exhortació apostòlica cita la referència de Joan 22, 16 que dóna peu a la cançó : “I la vostra alegria, ningú no us la prendrà”. I havent llegit el document pontifici encara ens la prendrà menys. S’acaba “la nit crua”. Perquè anant  avançant pel text trobava precisament molts dels elements que aquella església que cantava cançons kumbas  van aplicar en el seu moment arran de l’explosió del Vaticà II. Simplificant, -i amb tots els defectes que també tenia- una església com la que demana Francesc de centralitat en l’Evangeli, de comp...

Querido rey Santi Vallés Por enésima vez el rey ha vuelto a escenificar su salida del hospital. En esta ocasión, sin muletas, pero sentado en el asiento delantero del coche desde donde saludaba sonriente. Y lo ha hecho con la simpatía y la complicidad acostumbradas, incluso permitiéndose la ironía de responder a los periodistas que se encontraba "muy mal, muy mal". Así de bromista se mostraba al mediodía de ayer, con el mejor humor que le caracteriza cada vez que tiene que comparecer ante el enjambre de cámaras y micrófonos que, como de costumbre, le aguardaba a la puerta de la clínica. Así es nuestro rey, un galán de revista entrado en años al que, a pesar de las múltiples operaciones, no se le ha agriado el carácter. Nada más lejos de la realidad. Cuanto peor, nuestro rey, mejor. Ni que decir tiene que se trata de un hecho sorprendente y admirable se mire por donde se mire. Tomarse la cosas así es saber afrontar la vida tal y como viene. Sin dramatismos y con un buen...

EUROPA PRESS / Madrid El nou secretari general i  portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola ,  José María Gil Tamayo , ha reiterat aquest dimarts les declaracions en què criticava les  ganivetes instal·lades a la tanca de la frontera de Melilla  amb el Marroc. Ha recordat que "una gran quantitat de  joves molt ben preparats  han d' emigrar  d'Espanya", i ha manifestat que ell "no voldria que se'ls tractés així". En aquest sentit, en declaracions a COPE, ha indicat que se sent implicat "personalment" en el tracte que reben els immigrants perquè "el seu pare va morir quan era emigrant a Alemanya" en la dècada dels 60, on "després de la guerra les condicions eren molt difícils".      Don José María Gil Tamayo, secretari general i  portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola Per això, el nou portaveu dels bisbes ha exhortat el Govern a  no considerar enemics els immigrants  sinó a adonar-se que "el v...

Ara fa trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per les Corts Valencianes. Trenta anys que per primera vegada en la història moderna els valencians estem dotats d’una Llei que fa cooficial la nostra llengua i planteja la seua normalització..             Trenta anys. És molt de temps i n’és poc. Molt de temps perquè aquesta Llei ja ha afectat una generació de valencians i valencianes que haurien d’haver pogut reconéixer-se en la llengua pròpia usant-la, no només en l’ensenyament sinó en tots els àmbits de la vida. Però és poc de temps perquè la marginació secular de la nostra llengua i la minorització que ha sofert ha provocat desafecció entre sectors de conciutadans que consideren l’ús del valencià innecessari i, fins i tot, en són contraris.                   Han passat trenta anys des que s’aprovà la LUEV i...

Novembre, mes de fred, de Tots Sants i Difunts, castanyes i contes vora la llar de foc, amb els sants més populars: Sant Martí i Sant Andreu. Val la pena recordar estos refranys, per no oblidar-los. Cal arxivar a la memòria, els refranys que formen part de la cultura popular del nostre Poble!! Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia Últims de novembre nuvolós, porta un gener polsós De Sant Martí a Sant Andreu, vint dies comptareu De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens done Déu De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu Després de Sant Martí, deixa l’aigua i beu el vi Ditxós mes de Déu, comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu Els arbres de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig ix al sol L’olivera plantada per Sant Martí, és la que fa l’oli més fi Novembre acabat, hivern començat Novembre humit, any de profit Novembre i febrer són marit i muller Per Sant Andreu,...