DE TOT UN POQUET

L’Evangeli de Lluc és la bona Nova de la misericòrdia de Déu i de l’alegria. Déu  s’alegra per aquell que torna cap a ell, com aquell pastor que trobà l’ovella perduda,  després de deixar les noranta-nou que no s’havien perdut; o com aquella dona que  trobà la moneda perduda i corregué cap a les seves veïnes demanant que  s’alegressin amb ella, perquè havia trobat la moneda que havia perdut. “Fill, hem  d’alegrar-nos i fer festa perquè aquest germà teu que ja donàvem per mort ha tornat  viu, ja donàvem per perdut i l’hem retrobat”, deia el Pare bo de la paràbola del fill  pròdig al germà gran que no volia compartir la festa.  I l’alegria continua avui en el relat de l’Evangeli, quan Jesús li diu a Zaqueu: “baixa  depressa que avui m’he de quedar a casa teva”. Zaqueu baixà de seguida de l’arbre i  el rebé tot content. Aquest relat de l’Evangeli d’avui acaba bé, Zaqueu cap de cobrador  d’impostos, col·laboracion...

Soy profesor de secundaria desde hace más de 25 años. En los últimos tiempos he sentido, directa e indirectamente, el peso brutal de los recortes en educación. La docencia es un trabajo que exige dedicación exclusiva; la mente y el cuerpo necesitan estar perfectamente preparados para controlar el caudal inmenso de un río, casi siempre adolescente, propenso a sufrir inundaciones. Cuando una maestra o un profesor hablan de educación, saben de lo que hablan. No elucubran ni construyen un discurso para lucimiento personal o de un grupo parlamentario. Aceptamos, eso sí, las indicaciones que desde despachos recuerdan los puntos que tienen que contemplar nuestras programaciones. Conocemos las obligaciones que la Ley de la Función Pública (o lo que queda de ella) nos encomienda, pero nos gustaría que, además de exigírsenos a menudo responsabilidad para con nuestros jefes, se nos prestara un poco de atención. Tenemos contacto directo con los alumnos y con sus padres, muchas veces fuera de nues...

Esa televisión que nos avergonzaba a muchos por su sectarismo manipulador y propagandista al servicio del gobierno y no de los ciudadanos que somos los que la pagamos, y por lo habacano de muchos de sus programas...ayer demostraba que descabezada de "comisarios políticos" era capaz de abrir sus puertas a los partidos de la oposición, vetados sistemáticamente, captar el interés y aumentar la audiencia en cuanto los ciudadanos percibieron que un aire de libertad y verdad salía por sus pantallas. La incapacidad de la administración que sufrimos y que nos arruina es tan ínfima que hasta el expediente del ERE ha sido desechado por la justicia por varias irregularidades. Se quiere responsabilizar a Rosa Vidal de estos errores muy anteriores a su llegada a la dirección...y encima Rosa Vidal nos sorprendió anunciando que por primera desde su creación las cuentas de Canal 9 iban a dar beneficios. ...parece que los dirigentes públicos no han podido ag...

La periodista Iolanda Mármol ( Twitter ), nascuda a Mataró i treballadora de Canal 9 des del 2000, actualment n'era la corresponsal a Madrid. Poc després de l'anunci del tancament de RTVV per part del consell, ha publlicat una carta titulada 'Les meves mentides a Canal 9', que té un gran impacte a la xarxa per la contundència de les afirmacions que hi fa. L'escrit   original és en castellà ; us l'oferim traduït al català. 'Recordo quan ens exigien d'enregistrar el perfil bo d'Eduardo Zaplana. I l'oda que em van encarregar sobre ell quan va deixar la presidència de la Generalitat Valenciana per a ser ministre. També recordo l'esbroncada i els crits que em van dedicar quan en aquest vídeo de retrospectiva Zaplana apareixia en una imatge amb la trànsfuga que li havia permès d'arribar a l'Ajuntament de Benidorm. Recordo poc després, quan va passar d'ésser l'Elegit a ésser l'Innominable. Com ens van prohibir que aparegu...

Lluís Llapissera   en homenatge a la que feia Bausset per al Levante, Impressions d'un aficionat  El darrer diumenge d'octubre, mentre el valencianisme de llibret oïa predicar els seus profetes, rojos i blaus, al Puig  de la Patâ , el valencianisme de trinquet omplia el bar, l'escala i les galeries de la Ciutat de la Pilota inacabada: la comparança és atrevida, però després d'unes quantes finals al trinquet blau de Montcada, l'altre dia el públic de la pilota a mà començà a vore la llum. I no per l'assistència del Molt Miserable Alberto Fabra, que ja li tocava presidir algun dels trofeus que duen el seu títol; ni per la xiulada general que el rebé a la llotgeta de dalt, ad ell i a l'habitual Serafín  Manresano , sinó pel relleu oficial de poders que tingué lloc a la canxa: al remat, 60 per 35 a favor de Soro III, el qual destronà efectivament l'onze voltes campió de l'Individual, Álvaro, i confirmà que, d'ara en avant, serà l'adversar...

Estimats germans i germanes: Avui l’Església fa memòria dels fidels difunts i els porta amorosament en la pregària. Però, en la seva sol·licitud per la humanitat, també recorda en la pregària tots els qui han sortit d’aquest món i els confia a la misericòrdia del Pare, tal com van fer ja en la Primera Aliança Judes Macabeu i els seus, dels quals ens parlava la primera lectura. Els cristians preguem pels difunts des de la fe en “la resurrecció dels morts” i en “la vida perdurable”, tal com confessem en el Credo. Estem en una societat que es troba cada dia, en els telenotícies, en els diaris i en les pàgines digitals, amb la mort de moltes persones a causa de catàstrofes, de guerres, d’accidents, d’homicidis, etc. I, en canvi, és una societat que tendeix a fer desaparèixer la mort de la pròpia vida, utilitzant eufemismes per no dir la paraula “mort” relacionada amb familiars i amics, portant els difunts en sales de vetlla on és possible de no veure ni tant sols...

El bisbe Pardo demana “públicament perdó pels insults” de 13TV Dm, 29/10/2013 "Si és del tot necessari retallar, feu-ho per dalt i no per baix", demana als polítics en la missa de Sant Narcís ( CR/ Bisbat de Girona ) El bisbe de Girona, Francesc Pardo, no ha esquivat els temes d’actualitat en  l'homilia d’aquesta diada  de Sant Narcís a la basílica de Sant Feliu. Pardo ha constatat que “l’Església i les nostres comunitats parroquials i institucions estan formades per cristians que tenen projectes polítics diferents i desitgen diverses configuracions polítiques per a Catalunya.” Per això, creu que cal “ser promotors de diàleg” i “no menystenir i atemorir el qui té opcions diferents de les pròpies, d’evitar els insults i el menyspreu”. I és en aquest context que ha dit en la missa solemne que “per això demano públicament perdó pels insults i els menyspreus d'una cadena de televisió vinculada als bisbes", referint-se a la 13TV, emissora propiet...

“Vós sou l’únic Sant”, hem cantat en el “glòria” a l’inici de la Missa. Ho diem aplicat a  Jesucrist: “Vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor, vós l’únic Altíssim, Jesucrist”.  “L’únic Sant”. I, en canvi, avui celebrem la solemnitat de Tots els Sants; d’aquella  multitud tan gran dels qui són a la presència de Déu que ningú no pot comptar, segons  que diu el llibre de l’Apocalipsi. Parlar de “l’únic Sant” i d’una multitud de sants, no és,  germans i germanes estimats, cap joc de paraules, ni cap contradicció. Segons la  Sagrada Escriptura, la santedat és única; forma part de l’essència de Déu, del Déu que  és Trinitat. La santedat divina és immensitat, perfecció, plenitud, bonesa, amor  indefectible, justícia sense taca. I, Jesucrist, que és el Fill de Déu fet home, participa  en plenitud de la santedat divina. Per això és “l’únic sant” entre els éssers humans.  Però Déu, a través de Jesucrist, vol establir una rel...

Cada any, quan s’acosta el mes de novembre i la festa de Tots Sants, els mitjans de comunicació ens parlen, i ens venen la festa de Halloween. Esta celebració, d’origen irlandès, s’ha estès als EEUU i a Canadà, i pràcticament a tot el món. I per això, el Halloween també ha arribat a la nostra terra, amb un èxit provocat per la moda de celebrar festes de fora. Cosa del màrqueting!! Els valencians, com a mínim els de la Plana, on vaig nàixer, sempre hem celebrat la nit de Tots Sants amb castanyes, codonys, moniatos i moscatell, a la vora del foc. La pregunta que em faig és ¿si els valencians ja tenim les nostres tradicions, perquè les hem se substituir per d’altres que vénen de fora? No és que jo siga contrari a celebrar festes d’altres països. Però si eixes celebracions acabem per substituir les nostres, i fins i tots les arraconen, si les fan desaparèixer, aleshores sí que, per defendre les nostres tradicions, no accepte celebrar, i per tant, importar les de fora! Massa volt...

  Benvolguts i benvolgudes, Us recordem que des de la Coordinadora de la Pastoral Obrera de Barcelona hem volgut organitzar  un espai de debat sobre els nostre posicionament, com a cristians i cristianes, davant del Procés Constituent impulsat a Catalunya.  Com a militants i simpatitzants dels Moviments i Col·lectius de Pastoral Obrera,  us convidem el proper dimecres 30 d'octubre, a les 19h, a l'Església Sant Pau del Camp a compartir, de la mà d'Arcadi Oliveres, un espai que ens aportarà elements que ens ajudin a fer aquesta reflexió. Us hi esperem, Delegació de Pastoral Obrera

El director general de l'MI5, el servei d'intel·ligència del Regne Unit, Andrew Parker, i el fiscal general dels Estats Units, Eric Holder, per exemple. Són dues de les personalitats que rebran el llibre  Catalonia Calling. El món ho ha de saber  en el qual s'explica què és Catalunya i les raons de procés independentista que s'hi viu. La iniciativa s'emmarca en la campanya de micromecenatge impulsada per la revista  Sàpiens  que consisteix a aportar 15 euros per enviar-ne un exemplar a les deu mil persones més influents del món, segons la publicació, que les ha llistat al web el monhohadesaber.cat. Polítics, escriptors i representants de la societat civil catalana ja s'hi han afegit. El papa Francesc rebrà el volum gràcies al president d'ERC, Oriol Junqueras; la supermodel israeliana Bar Refaeli ho farà a través de l'escriptor Quim Monzó; i l'actriu Julia Roberts per via de l'advocat i editor Quim Torra. Són només tres exemples. L'expresid...

Hem comentat de vegades la diferència entre actes de justícia, actes solidaris i actes de caritat. La justícia és la satisfacció de tot allò que és indispensable per a les persones  i és responsabilitat dels poders públics i econòmics aplicar-la i actuar per a que cadascú tinga tot allò que necessita. (álimentació, educació, salut, habitatge…)             Quan la justícia falla, la societat civil pot reaccionar de maneres molt diverses: una, la pitjor, és la d’ignorar el fet, ignorar els més febles. Una altra és la de la pràctica de la solidaritat, que suposa el compromís de les persones per superar situacions injustes tot aportant mitjans, afavorint la creació d’institucions d’ajut, denunciant els fets... Sempre amb el convenciment que els drets humans són drets per a tots i que cal  aconseguir un món just. En aquest sentit podem considerar també solidàries algunes institucions caritatives quan denuncien de manera fe...

Moltes esglésies són tancades, no s’hi pot entrar. El Papa Francesc va parlar recentment d’aquest “tancament” d’esglésies a les ciutats d’arreu d’Europa, amb tu to de certa indignació. A  15 MINUTS AL COR  hem volgut crear un espai per la pregària, la meditació i el silenci. En el mateix text, el Papa ha criticat el cristianisme ideològic, aquell que funciona en base a consignes, ja sigui ètiques, polítiques... Aquí teniu el text: ROMA, 17 de octubre de 2013 (Zenit.org) - El papa en Santa Marta:  Si un cristiano "se convierte en un discípulo   de la ideología, ha perdido la fe" . Es lo que ha enseñado el papa Francisco la mañana del jueves en su homilía de la misa celebrada en la Casa Santa Marta. El santo padre ha advertido sobre aquellos cristianos que son como una "una puerta cerrada con la llave en el bolsillo", y reiteró que cuando no se reza se abandona la fe y se cae en la ideología y en el moralismo. "¡Ay de ustedes, maestros de la ley, que han...

  Jo esperava que, avui, el Pere Navarro, secretari general d’el PSC, hagués tingut la dignitat de dir: “ jo no soc independentista i lluitaré per la unitat d’Espanya, però no ja com a demòcrata sinó com a ser humà, no puc acceptar que la Unió Europea, la meva Unió Europea, accepti com si res a països que s’han independitzat a través d’una violenta guerra amb neteges ètniques i violacions massives dels drets humans com  Croàcia  o  Sèrbia , i en canvi amenaci amb prendre la ciutadania europea a 7,5 milions de catalans que es volen independitzar a través dels  vots ! Europa ha de donar exemple als demés pobles del nostre planeta i demostrar que això de dibuixar les fronteres amb la sang de les guerres i el semen dels reis ja ha passat a la història i que, a partir d’ara, les dibuixarem amb la raó democràtica dels vots ”. Sí. Ho esperava. Però en lloc de dir això, el líder del PSC ha anat a Madrid i ha fet un discurs per a fer content el seu amo i ha acc...