DE TOT UN POQUET

Si se les preguntara en privado, es muy probable que la mayoría de los miembros de las nuevas cámaras dijeran que no está de acuerdo con que cuatro diputados y un senador, los catalanes del procés, estén en prisión. La simpatía, incluso el afecto, con que muchos de ellos los acogieron en la sesión constitutiva de Las Cortes -no pocos se empujaban para poderles dar la mano- abre el camino a esa hipótesis. Pero la opinión de los representantes de la ciudadanía no cuenta en este asunto. Ahí quien manda es Manuel Marchena, el presidente de la sala que los está juzgando. El hombre que esta semana se ha permitido doblar el pulso a la presidencia del Congreso y el que dentro de poco, con su sentencia, puede decidir el devenir político del país. Observando desde la distancia el vaivén de los acontecimientos de estos últimos cuatro días se descubre una lógica interna entre todos ellos. Se puede colegir que la negativa del Tribunal Supremo a ordenar la suspensión de los parlamentarios ind...

La victoria de la izquierda en las últimas elecciones generales oculta un dato: que con ese mismo resultado  la derecha gobernaría   en gran parte de los principales ayuntamientos y autonomías que están en juego este domingo. Que a pesar de la masiva movilización de hace un mes, en la España no periférica la derecha suma más. La división del voto conservador en tres partidos provocó un enorme batacazo para el PP. Pero la ley electoral este domingo no es la misma y la movilización para frenar a la extrema derecha tampoco parece que vaya a ser igual. El 28 de abril puede ser para la izquierda un espejismo. Una ilusión que este domingo se puede quebrar. La derecha ha descubierto, a destiempo, las consecuencias de la ley electoral. Y en estas elecciones, donde ya no es necesario, concentrarán el voto mucho más. La izquierda, en los próximos años, puede que descubra demasiado tarde otras leyes, tan importantes o más. Que la educación pública no depende de La Moncloa, sino de...

Respond to this post by replying above this line New post on  Ramon Camats ELS COMTES DE MONTECRISTO per  Ramon Camats Demà, dimarts, 21 de maig, veurem (és un dir) entrar els presoners polítics al Congreso de los Diputados i al Senado d’España. De fet, no els veurem pas, igual que avui, que hi han anat a recollir les credencials, perquè hom els farà entrar a l’edifici amb cotxes camuflats, i des del soterrani seran duts a la cambra per passadissos no accessibles al públic (i sobretot, a la premsa) fins que seguin a les bancades. Tota l’estona estaran «custodiats» per policies de paisà (armats?) a fi que ningú no escapi (algú va dir, com si es tractés d’una concessió de cortesia, que no els faran anar emmanillats). Els deu fer una por esgarrifosa la mera possibilitat que un surti del país, vagi a Alemanya, posem per cas, i se li apliqui el principi que no pot ser jutjat justament pels delictes que està sent jutjat al Reino. Podrem dir, ara amb to...

New post on  Ramon Camats Miquel Iceta té una aerodinàmica envejable. No ho dic pas pel seu aspecte arrodonit i sense arestes, que també; ho dic sobretot per la seva proverbial capacitat de solcar la pútrida i rúfola atmosfera política sense que cap huracà no se l’hagi endut fins ara. És extraordinari, sí, que en l’ambient tempestuós en què es mou habitualment, ja no un huracà, és que ni una simple ràfega de vent l’ha apartat del seu ondulant camí. És tal vegada per la intensitat amb què la força de la gravetat l’atrau? És per la densitat, solidesa i estabilitat de les seves conviccions polítiques, per la pesantor de les seves indigeribles intervencions al Parlament o per les seves feixugues però cridaneres, llagoteres i alhora planyívoles  intervencions als mítings (Pedro, Pedrooooooo! Por favorrrrr, sálvanos de Rajoy!). No, en realitat no crec que sigui per cap de les coses que he dit. L’enorme estabilitat política d’Iceta, la seva aerodinàmica (i si voleu un...

New post on  Ramon Camats LA MERDA, A LA PORTA DE CASA per  Ramon Camats Vostè voldria un abocador de residus industrials a la porta de casa? Segur que la resposta és un NO rotund, imagini quina és la dels habitants d’Almatret, Maials i Llardecans, que el tindran a tocar, de fet molt més a tocar que el municipi on s’ubicarà «oficialment», que és el de Riba-Roja d’Ebre. Ja se sap, la merda ‒i més si no és pròpia‒ ben lluny de casa, millor si pot ser davant de la porta del veí. També els pobles de la Ribera d’Ebre: de Flix en avall, Benisanet, Ginestar, Miravet... estan indignats. Saben prou que la presència de l’abocador implica una requalificació de la comarca: allà on havien apostat per una producció agrària de qualitat i amb denominació d’origen, on maldaven per potenciar el turisme i s’esforçaven a fer atractiu  el territori per tal de no perdre més població, ara trobaran, un cop més, la trista notorietat de la contaminació. Com si no fos pr...

No li passa mai, a vostè, se’n va a la cuina a buscar una cosa per picar: quan hi arriba s’adona que el recipient de l’orgànica està ple fins dalt. El treu, el lliga, l’agafa per dur-lo fins la porta del pis pensant que quan surti se l’endurà. Quan hi arriba veu dues cartes damunt de l’armari del rebedor i li sembla que una és d’Hisenda, i pensa: deu ser important. Aleshores, deixa la bossa d’escombraries al mig del rebedor, es diu que ja l’acabarà de treure després, quan hagi llegit la comunicació oficial. Agafa les cartes, se’n va cap al menjador on es disposa a seure a la butaca còmoda on acostuma a repapar-se per llegir el diari. Durant el trajecte sent la seva dona que li diu alguna cosa que no entén bé. Aleshores deixa les cartes damunt de la tauleta baixa de davant del sofà, surt del menjador i va al despatx, des d’on la seva esposa li parlava. Encabat torna, en passar pel rebedor veu la bossa d’escombraries al mig, l’agafa, obre la porta, crida l’ascensor mentre es pregunta: ...

Se equivocan aquellos, que no son pocos, que han hecho una lectura perdedora del resultado de Compromís en las elecciones autonómicas.  Los datos, más bien, confirman la consolidación de la coalición nacionalista que sólo ha perdido 9.000 votos en la Comunidad Valenciana respecto a los logrados en 2015:   de 452.654 (19 diputados) a 443.640 (17 diputados). Si ampliamos la perspectiva, la hipótesis aún tiene más fuerza, pues Compromís en 2011 consiguió un total de 176.213 votos y sólo seis diputados. El mapa electoral traduce, además, que la coalición dispone de una enorme notoriedad en varias comarcas de la provincias de València y del norte de Alicante. Se equivocan aquellos, que no son pocos, que han hecho una lectura perdedora del resultado de Compromís en las elecciones autonómicas.  Los datos, más bien, confirman la consolidación de la coalición nacionalista que sólo ha perdido 9.000 votos en la Comunidad Valenciana respecto a los logrados en 2015:  de 452.65...

https://blog.fundacionesarchimadrid.es/el-ver-mucho-y-leer-mucho-aviva-los-ingenios-de-los-hombres/