Aquestes ratlles van dedicades a un assumpte que alguns poden consideren menor però que són substancials en l´esdevenir i en la dignitat del poble valencià. Dignitat que em negue a perdre en la terrible gola de la Gran Castella. L´escrit està impulsat per la còlera, més justa que la d´Aquil·les i tan sagrada com la de Jesús de Natzaret quan va expulsar els mercaders del temple. La meua ira es fonamenta en la profanació diària d´allò que estime.
Vos presente el president del Govern, Mariano Rajoy, no sols com a comandant d´una formació política enemiga mortal de la meua cultura, sinó que l´acuse de càrrecs de lesa humanitat com ara la deslleialtat, la prepotència i la falsedat sobre un poble inerme. Falsari, perquè predica reiteradament, cada dia, una igualtat entre espanyols que és una llarga i tremenda mentida. No podem acceptar, de cap manera, que un ciutadà del País Valencià no obtinga dels governs espanyols els mateixos privilegis que un de Segòvia o de Huelva, posem per cas. El gran líder del partit més corrupte de l´anorèctica democràcia espanyola no vol cap igualtat: el que persegueix és la submissió dels pobles a un pensament i sentiment únic, unívoc, monolític, sense espai per als altres que no són ni volen ser castellans.
El Partit Popular, doctrinari, sectari, elitista i excloent, va permetre la sanció, la multa descomunal i la desconnexió de la TV3 al País Valencià. Mentrestant, els mitjans de comunicació públics valencians es convertien en el vaixell insígnia de la corrupció, del nepotisme, del clientelisme foraster i la grolleria. També tingueren la temeritat i la mala fel de tancar-los amb excuses delirants pròpies de la mala consciència. Consciència dic? Disculpeu l´errada. No en tenen. El grup polític de Rajoy, entre altres discutibles guardons, fa gala de la persecució pertinaç i malaltissa (com fa ara mateix) sobre un tímid avanç de l´ensenyament en la llengua nacional al mateix temps que premia dissidències la missió de les quals rau en la implosió dels referents culturals propis.
Les forces polítiques autoproclamades constitucionalistes branden la Constitució sense acomplir-la. Només citen el punt en què queda gravat a foc –això es pensen– la indissolubilitat d´Espanya. Dels altres punts que podien afavorir les nobles pretensions que jo albergue i exigisc, no han fet mai un afer d´estat tot i estar obligats per la mateixa llei.
Tinc dret a ser qui sóc. Ni més ni menys que ningú. Però Rajoy també té dret a saber que no m´agraden les corregudes de bous, el flamenco ni les processons de Setmana Santa castellanes, andaluses o murcianes. I com que sóc un demòcrata, admetria amb naturalitat que altres ciutadans de l´Estat abominaren de les Falles o de la mona de Pasqua.
Així doncs, ferit per les accions constrictores de la Gran Castella i fart de la grandiloqüència de les gònades nacionalistes hispàniques, pregue a qui puga que faça arribar al Gran Mestre de l´orde del Divan les ratlles que li adrece. Segurament li ho hauran de traduir a un llenguatge més universal. Per cert, si tan universal és, per què s´encaparren a incrementar els cinc-cents o set-cents milions de parlants amb uns pocs rebels que viuen rellogats i paguen religiosament un captiveri immerescut? Vicent Moreno i Mira. Valéncia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada