6.10.2016

Comprar la terra (i 2), Carme Miquel (LEVANTE-EMV, 07/06/2016)

La setmana passada comentava la compra massiva de terres per part de poderosos inversors en diferents llocs del món. Són compres amb intencions especuladores o amb l’objectiu de controlar recursos naturals, amb interessos financers o com a nova forma de colonialisme. En qualsevol cas, estem assistint a una situació molt preocupant.

            Però hui em referiré a l’adquisició de terrenys amb objectius contraris als anteriors, és a dir, amb objectius de conservació.

            Fa uns anys, un multimilionari suec va comprar 200.000 hectàrees de selva amazònica per tal d‘alliberar-la de la tala d’arbres. “Estava fart de sentir parlar de canvi climàtic i de desforestació i que ningú no fera res”, digué com justificació. Aquella acció va ser seguida per altres persones molt riques que, formant una mena de club, van anar comprant terres per preservar-les. Hom diu que on aterren aquesta gent no es tala cap arbre ni s’urbanitza un pam del territori en qüestió. No obstant, les crítiques hi venen de diverses bandes: des dels qui els acusen d’impedir el desenvolupament econòmic fins els qui es pregunten si podem fiar-nos d’aquests magnats i ho consideren també una nova forma de colonialisme. En qualsevol cas hi ha qui diu que aquest colonialisme verd evita el colonialisme depredador de les empreses que exploten la fusta tropical.

            D’altra banda hi ha unes actuacions col·lectives que pretenen el mateix. Les més importants les del National Trust, fundació creada per la britànica Oliver Hill amb la finalitat d’adquirir, per conservar-los, bens naturals i patrimonials. La primera compra va ser la de la reserva natural Wicken Fen el 1899. Actualment aquesta fundació compta amb tres milions de socis i té més de 248.000 hectàrees de paratges a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord. A més de 900 Qms de costa. Val a dir que Escòcia té la seva pròpia organització, el National Trust d’Escòcia, fundada el 1931. El National Trust té el poder, reconegut pel Parlament, de declarar inalienables les seues propietats, per tant no es poden vendre ni hipotecar sense un procediment parlamentari especial. Això vol dir que la protecció per part del Trust és per a sempre.

            A nivell valencià, i en petita escala, existeix FUNDEM, que és una entitat sense ànim de lucre, creada en 1996 per a  la conservació de la fauna i flora mediterrànies. A més del magnífic jardí mediterrani de l’Albarda, FUNDEM ha comprat terres a la Tinença de Benifassà, a la Vall de Gallinera, a la Vall de Laguar, a la serra Bèrnia, a la Casella d’Alzira, a la Vall del Millars i a la Marjal d’Almenara (juntament amb Agró) En total més de 300 hectàrees de territori protegit a nivell privat. Una interessant iniciativa a considerar.