DE TOT UN POQUET

Vuelve a acertar Cuerda más que las encuestas. Ya lo dijo el alcalde de su  Amanece que no es poco : “En resumen, han ganado los de siempre”. Han ganado los de siempre metiendo miedo como nunca. Rajoy ha ganado las elecciones en Venezuela. La campaña del pánico funcionó y los votantes de derechas acudieron como un ejército a salvar el país del apocalipsis zombie bolivariano. Hay que reconocerles que son una tropa mucho más disciplinada que sus rivales. Es triste decirlo pero el domingo la derecha ganó a la izquierda por una de las razones por las que le ganó la guerra. Los azules cierran filas, los rojos las rompen. Pronto el votante de derechas reacciona a la llamada de socorro del partido único para defender los principios del movimiento, la paz y el orden, la unidad y la estabilidad, amenazados por rojos e independentistas, y más ahora que Europa se rompe por el Brexit y las Bolsas se desploman por culpa de los populismos y sus referendos. Hay que pararlos antes de que hagan ...

Text de l'Evangeli ( Mt  8,23-27):  En aquell temps, Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb Ell. Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: «Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!». Ell els diu: «Per què sou tan covards, gent de poca fe?». Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: «Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?». Comentari:  Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet (Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya) «Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança» A vui, Dimarts XIII de durant l'any, la litúrgia ens ofereix un dels fragments més colpidors de la vida pública del Senyor. L'escena presenta una gran vivacitat, contrastant radicalment l'actitud dels deixebles i l...

Quan, amb el cor en un puny veig les imatges dels incendis forestals d’aquests dies, quan amb tristor i ràbia contemple la desolació feta paisatge, em ve al pensament el debat electoral. Ni un segon es va dedicar a parlar sobre medi ambient. Només algunes al·lusions a l’economia verda i a les energies sostenibles per part de Pedro Sànchez i alguna coseta d’Iglesias. Res més. És cert que els moderadors ni ho van plantejar. Manca de coneixement de la realitat? Ignoren que els problemes ambientals, tant a nivell local com a nivell global, afecten tota la humanitat de manera molt greu? Dissortadament, catàstrofes com les dels incendis, ens en parlen ben clarament.             Perquè les qüestions de si han sigut provocats o no i de si hi havia prou mitjans per combatre’ls, tot i ser importants, no són bàsiques. Allò bàsic és saber quins són els factors que afavoreixen els focs i els fa tan devastadors. I ningú no pot negar que la ...

Pensamiento crítico Vicenç Navarro Por qué las propuestas económicas de Unidos Podemos son urgentes para España y Europa 22 jun 2016 Vicenç Navarro Catedrático de Ciencias Políticas y Políticas Públicas. Universidad Pompeu Fabra, y ex Catedrático de Economía. Universidad de Barcelona En contra de lo que se podría deducir leyendo las noticias y la prensa económica de nuestro país, las causas de la mayor crisis financiera y económica que se haya conocido en los últimos treinta años a los dos lados del Atlántico Norte (conocida como la Gran Recesión), y que ha tenido consecuencias particularmente negativas en España (y también en Grecia y Portugal), son fáciles de ver. Y el hecho de que no se hayan visto antes era porque los economistas y analistas del establishment político-mediático del país no miraban dónde se cocía la crisis, es decir, no miraban en el lugar adecuado, esto es, en la distribución de las rentas del país y en el enorme crecimiento de las desigualdades de ...

"El centro lo ha ocupado una derecha que ellos llaman moderada y no lo es. Es una derecha radical en estas cosas, operan en la impunidad en la que han crecido, en la que vivieron sus padres", dice El Gran Wyoming "¿Querían que entraran en política? Pues ya han entrado. Ahora les van a oír. Y se van a cagar. Ya te lo digo yo: no les va a gustar nada lo que van a oír" "Hacían falta medidas de choque reales para paliar la situación de angustia que vive la sociedad. No se ha hecho nada de eso. Los partidos de izquierda y de centro izquierda, como el PSOE, han hecho una absoluta dejación de funciones"   A José Miguel Monzón (Madrid, 1955), más conocido como El Gran Wyoming, le tocó vivir el final de la dictadura, las esperanzas y las desilusiones de la Transición y el 15-M. No es el personaje chistoso que representa en  El Intermedio  desde hace más de diez años, aunque es rápido y brillante, sino un tipo comprometido que no rehúye la respuesta. Es claro, dir...

La setmana passada comentava la compra massiva de terres per part de poderosos inversors en diferents llocs del món. Són compres amb intencions especuladores o amb l’objectiu de controlar recursos naturals, amb interessos financers o com a nova forma de colonialisme. En qualsevol cas, estem assistint a una situació molt preocupant.             Però hui em referiré a l’adquisició de terrenys amb objectius contraris als anteriors, és a dir, amb objectius de conservació.             Fa uns anys, un multimilionari suec va comprar 200.000 hectàrees de selva amazònica per tal d‘alliberar-la de la tala d’arbres. “Estava fart de sentir parlar de canvi climàtic i de desforestació i que ningú no fera res”, digué com justificació. Aquella acció va ser seguida per altres persones molt riques que, formant una mena de club, van anar comprant terres per preservar-les. Hom diu que on a...

Allò normal seria dir que la Terra, el nostre hàbitat, pertany a tots els éssers vius –inclosos els humans- i per tant no es pot comprar ni vendre. És el que deia en 1855 el cap indi  Seattle , de la tribu Suwamish, quan el President dels USA volgué comprar-li els territoris que actualment constitueixen l'estat de Washington: «Com es pot comprar el cel o la calor de la terra?O la frescor del vent o la força de l'aigua?... La terra no pertany als humans, som els humans els qui pertanyem a la terra i totes les coses hi estan relacionades com la sang que uneix una família?». Però la Terra fa molt que es compra i es ven d'una manera cada vegada més depredadora. I l'alarma és gran quan coneixem que inversors poderosos estan fent compres massives de terreny i de recursos naturals. Amb freqüència hem sabut de l'adquisició de grans extensions de selva amazònica per als negocis de fusta. I per a explotacions mineres i per a grans explotacions agroindustrials en diversos lloc...