DE TOT UN POQUET

http://clipping.aguaysalcomunicacion.es/serv_noticias/usuarios/creta3/2016/05/26052016_09.pdf

Corrien els anys 90 i els poders econòmics decidiren que hi havia que ampliar el port de València perquè fóra el més gran d’Europa. Hi havia que annexionar-li una gran Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)  i s’havia d’ubicar a la Punta, exactament en un espai d’horta protegida, fèrtil, plena d’elements patrimonials valencians. I, sobretot, plena de gent que hi vivia i hi treballava. Es van posar en marxa tots els mecanismes polítics, legals i coactius existents, per véncer la resistència dels pobladors. Ho van assolar tot i, finalment, va resultar que totes les actuacions realitzades durant el procés són nul·les perquè estan mal fetes i així ho declaren sengles sentències judicials. Però ni l’Autoritat Portuària, organisme públic que gestiona grans interessos privats, ni ningun responsable, paga la inútil desfeta material realitzada ni compensa les persones dels danys materials i psicològics que encara patixen. El Port, per tant, està en deute amb la Punta, que és terra i persones,...

La coalició Compromís-Podem-EUPV 'A la valenciana' ha presentat aquest divendres les seues llistes a les pròximes eleccions del 26 de juny amb l'objectiu de “jugar-se, amb el PP, el primer lloc” al País Valencià. Així ho ha assegurat el número 1 al Congrés per a la circumscripció de València, Joan Baldoví, que s'ha mostrat “encantat” de repetir aquesta “apassionant” aventura “que pot conduir al canvi l'Estat espanyol”. Després de Baldoví, com a número dos a la cambra baixa, es presenta Àngela Ballester (Podem); el tercer, Enric Bataller (Compromís); quatre, Rosana Pastor (Podem), i en cinquena posició, Ricardo Sixto, que va encapçalar la llista valenciana al Congrés per EUPV-Unitat Popular en les passades eleccions del 20 de desembre. Li segueixen Sergi González, Paula Espinosa, Lola Bañón, Vicent Alonso, Teresa Díaz, Reyes Matamales, Jaime Paulino, Roser Maestro, Lorena Calatayud, Jordi Alamán i l'alcalde de València, Joan Ribó. Al Senat, 'A la valenciana...

  l convent de dominiques del Portal Fosc de Xàtiva és conegut en el món de la Història de l'Art per custodiar en la clausura el cèlebre tríptic de Santa Anna pintat per  Joan de Joanes . La tradició relaciona aquest retaulet amb el duc de Calàbria i la seua filla  Jerònima d'Aragó , la qual va ingressar com a monja al segle XVI. La importància del retaule portàtil de Joanes ha eclipsat altres obres artístiques que conserven les dominiques xativines. Sense anar més lluny, trobem la taula titular, la Mare de Déu de la Consolació que presideix l'església, oberta al públic totes les vesprades. Aquesta obra renaixentista relegada, considerada fins avui d'autoria "anònima", l'atribuesc ací, per primera vegada, al pintor xativí  Miquel Esteve . Ens trobem, per tant, davant l'única obra del pintor que conserva la ciutat on va nàixer.  Esteve és un dels artistes més importants del Renaixement valencià en el primer terç del segle XVI, hereu de l'estil leona...

La setmana passada el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava l'aprovació de l'expedient que declarava a Llutxent Municipi Turístic de la Comunitat Valenciana. Poques poblacions reuneixen tants mèrits com Llutxent per fer-se creditors del referit guardó. Els qui ja coneixen la població donaran fe de la meva asseveració. I els que no, haurien d'anotar en les seves agendes una visita a Llutxent amb la seguretat que no els defraudarà. Començant per les dues joies de la corona: El claustre del Monestir de Corpus Christi i la Basílica del mateix nom. Tots dos monuments, situats en el denominat Muntanya Sant, estan declarats monuments historicoartístics nacionals des de l'any 1968. La panoràmica de la Vall d'Albaida que s'albira des d'allí és veritablement impressionant. Fins a 17 pobles de la nostra Vall Blanca s'albiren des del Monestir. En 1335, la baronessa de Llutxent, Maria de Vidaura, va fer construir "en els terrenys que, segons la ...

 Tots els colonitzadors de l’Estat espanyol, tots els que estan d’acord a mantenir per la força i com a territoris seus, els que han estat adquirits per dret de conquesta amb les armes, solen usar el llenguatge com a eina per infondre temor als que ells consideren els seus adversaris. Així no solen parlar massa sobre el tema que hi ha un poble que es vol independitzar o que vol decidir sobre el seu futur. Ells parlen de secessió, de ruptura, de separació i de sedició. I sempre tenen a la boca la paraula llei, que, és clar, sempre està de la seva part. La meva aportació a tota aquesta parafernàlia és que els secessionistes, els rupturistes, els separatistes i els sediciosos són els governants de l’Estat espanyol i tota la seva cohort de “palmers” en llenguatge de xou d’impacte.             Si aquest Estat no fos secessionista hauria admès els diferents pobles que el formen sense voler canviar-los cap característica, ni sense vol...

Fa dues setmanes, en aquesta mateixa pàgina manifestava la satisfacció per la futura Llei i Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València que havia presentat la Conselleria de Medi Ambient. El conjunt de mesures de recuperació i protecció de l’horta i del seu patrimoni, constitueixen uns mecanismes esperançadors per revertir, en part, la desfeta produïda des de fa anys. Però ningú no pot negar que la situació no és fàcil i són molts els aspectes que hi cal considerar. I, en aquest cas, vull fer esment especial a l’horta de la Punta.             La destrucció de la Punta no és un de tants episodi més de la desfeta del territori valencià. Perquè si bé tots els episodis especulatius i destructors viscuts són condemnables, el que va conduir a la desaparició de l’horta de la Punta concentra tots els elements d’una actuació nefasta, equivocada i malèvola. Durant els deu anys que va durar el procés de destrucció d’aquest territori am...

Aquest divendres 6 de maig, el papa Francesc va rebre al Vaticà als principals dirigents europeus amb motiu de recollir el premi internacional Carlemany que cada any, des de 1950, reconeix les persones i institucions que han destacat pel seu treball en favor de la unificació dels pobles europeus, la defensa dels més alts valors humans: la llibertat. la humanitat i la pau, i l’ajuda als pobles oprimits i marginats.  El papa Francesc no va deixar escapar l’oportunitat de fer una severa reflexió a les autoritats presents i per extensió a tots els ciutadans europeus, respecte del futur d’Europa, el model econòmic imperant, la corrupció política i el paper que està tenint en la dramàtica crisi dels refugiats. Aquests són alguns dels paràgrafs més destacats: Què t’ha passat Europa humanista, defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat? Què t’ha passat Europa, terra de poetes, filòsofs, artistes, músics, escriptors? Què t’ha passat Europa, mare de pobles i nacio...

Text de l'Evangeli ( Lc  24,46-53):  En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Així ho diu l'Escriptura: El Messies havia de patir i havia de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'Ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu. «Mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel» A vui, Ascensió del Senyor, recordem novament la “missió” que ens segueix confiada: «Vosaltres en sou testimonis» (Lc 24,48). La Paraul...

Ciutadans, el partit polític del qual Albert Rivera n'és el president, o Ciudadanos, com a ells els agrada anomenar-se (ja que és el seu nom oficial), va nàixer l'any 2006 a la ciutat de Barcelona (el Barcelonès) de la mà d'un grup de gent entre els quals es troba Arcadi Espada, tertulià que defensa fins el final les tesis conservadores i capitalistes. També en forma part Albert Boadella, que creu que amb el govern de Barcelona en Comú s'ha instal·lat una enorme caspa a la ciutat, o l'inigualable Fèlix de Azúa, que ha dit algunes perles com que “en alguns llocs prefeixistes com Catalunya s'ensenya l'esperit nacional o a odiar l'enemic” i, fins i tot, posa en dubte l'afinitat d'Ada Colau (batllessa de Barcelona) amb el nazisme i l'anomena peixatera. És per això que no ens hem d'estranyar del rumb que ha pres Ciutadans si està comandat per aquestes persones. Ciutadans va aconseguir 13 diputats a les Corts Valencianes en les darreres elecci...

            No cal fer cap enquesta per afirmar que una immensa majoria de gent hem quedat ben farts de l’episodi polític que acabem de viure i que ha conduït a la convocatòria de noves eleccions. I no és que repetir eleccions siga un drama. És simplement un mecanisme legal que existeix per replantejar situacions i arribar a noves majories, noves aliances o el que s’esdevinga segons els resultats. Però el que és preocupant és com arriben a eixes eleccions els partits anomenats del canvi. Perquè l’episodi negociador que acabem de viure ha sigut lleig, per dir-ho d’alguna manera. Lletja la incapacitat per iniciar converses sobre continguts polítics. Lletja la supèrbia d’alguns. Lletjos els insults viscerals i lletja la teatralització realitzada. La conseqüència és que s’ha creat un clima que fa difícil l’enteniment futur, bàsicament entre PSOE i Podemos que són dos actors principals. Són moltes les ferides obertes i les barreres al...

El 25 d’Abril ens evoca el que érem com a poble valencià i vàrem perdre. Tanmateix no ens quedem en el record nostàlgic d’un passat que les aliances militars i les conxorxes pel poder ens anorrearen com a col·lectivitat diferenciada. La lapidària sentència “por el justo derecho de conquista” que ens etzibà Felip V, la podem revertir en un exercici d’autoestima, de presa de consciència de no ser res si no s’és poble, com versifica el poeta Vicent Andrés Estellés. El record de la derrota ens esperona per bastir un País Valencià democràtic, acollidor amb les persones refugiades, solidari amb les vulnerables i amb les qui viuen situacions precàries, defensor dels Drets Humans i cuidador del medi ambient i dels recursos naturals. El signe més preclar i, alhora, forjador de la voluntat de ser poble és la llengua, el valencià. Ella ens distingeix, amb ella ens comuniquem i coneixem el nom de les coses. Les institucions polítiques i educatives són cabdals en la recuperació de la cultura i la ...

  La recuperació de la memòria històrica no és una cosa exclusiva de la Guerra Civil Espanyola, com molts pensaran. Pot aplicar-se a qualsevol moment del passat, en que un historiador o curiós s'haja preocupat de recollir testimonis, els quals no han tingut cabuda en la història oficial escrita sempre pels guanyadors. A més, no és exclusiva de guerres, repressions, ni de fets narrats des de la perspectiva dels perdedors. També pot significar moltes altres coses, des de culturals, econòmiques, o literàries, que afecten a la forma de viure, pensar, treballar i sentir dels nostres avantpassats. I com ens trobem en temps de celebracions per rememorar el 25 d'abril, anem a comentar un exercici de recuperació de la memòria històrica en relació a la Guerra de Successió, i a una sèrie de personatges històrics, sense el treball dels quals aquesta tradició no existiria perquè s'hauria perdut en el fossar de l'oblit. El 25 d'abril de 1707 les tropes austracistes son derrotad...

La debilitat que en aquests moments està mostrant la política a nivell d´Estat espanyol, conté molts aspectes preocupants. Un d´aquests és la possibilitat que la situació política d´incertesa, de desencontre i d´incapacitat dels partits per fer front als problemes comuns, es trasllade a la vida política de les autonomies i als respectius governs. I això seria greu ja que, en situacions de paralització com la que ens trobem, esdevé més necessari encara, que funcionen bé les institucions autonòmiques i municipals. En el cas del País Valencià, el pacte de govern per a la Generalitat i els diferents pactes municipals, s´estan mostrant efectius i, en general, s´hi constata una gran activitat política. Independentment dels resultats finals i dels encerts o errors que hi puga haver en els diferents àmbits polítics, „que això seria objecte d´un altre anàlisi„ la sensació és que les institucions estan funcionant a ple rendiment i la societat valenciana recupera dinamisme. Tanmateix, cal esta...