5.26.2015

València era una festa!, de Carme Miquel (LEVANTE-EMV)

              Diumenge a la nit la ciutat de València era una festa. La gent, que anava trobant-se en diferents llocs –plaça del Pilar, plaça de l’Ajuntament, plaça de Manises, Benimaclet…-  s’abraçava amb efusió. N’hi havia que tenien els ulls plens de llàgrimes. S’hi transmetia emoció i eufòria i. Els grups de persones en el carrer s’anaven multiplicant conforme avançava la nit. Tothom es mostrava content amb els resultats electorals obtinguts pels candidats i candidates a la Generalitat i pels de l’Ajuntament de la capital. I, pot semblar una paradoxa, el PP continuava sent la força més votada però la gent que no vol aquest partit, s’alegrava dels resultats que aquesta força hi havia obtingut. 

            Que s’hi celebrava, doncs?  Segurament molts celebraven l’enorme ascens de Compromís o la presència nova de Podem o la no debacle del PSPV a la Generalitat, però la gran majoria estava contenta perquè el PP amb els resultats obtinguts, ja no obtindria el poder.  Després de molts anys de governs, autonòmic i municipal, on ha primat l’amiguisme, les aliances amb els rics,  la fatuïtat i la prepotència, la manca de respecte a l’adversari, la ineficiència, el malbaratament, la grolleria i la incultura, integrat tot dins d’una onada de corrupció, l’atmosfera política s’hi feia irrespirable. S’havia instal·lat un estil de govern que irritava gran part de la ciutadania, que confesava que no podia aguantar-los més. I per això, aquesta part de la ciutadania està contenta. Les espectatives d’una canvi en els objectius i les maneres de governar, ha creat il·lusió. I per això, tothom espera que els partits polítics que han de propiciar l’esmentat canvi, no defraudaran.

            Però la situació no és fàcil, cal assumir-ho. En primer lloc, per arribar a pactes, les forces polítiques presents a les institucions hauran de fer un gran esforç. Hauran de posar sobre la taula tot allò que els uneix, pensar en el bé comú, en els més desfavorits. En les negociacions caldrà  fer exercicis d’humilitat, actuar de manera generosa. En definitiva, practicar una cultura del pacte i actuar amb lleialtat i molt de trellat.

            En segon lloc hi ha els problemes econòmics. No hi ha diners ni en la Generalitat ni en els ajuntaments, el que hi ha són deutes i forats. És per tot això que s’esdevé necessari fer molta pedagogia. Explicar a la ciutadania, de manera entenedora, la situació econòmica existent, demanar-li col·laboració, establir les prioritats. Hi ha d’haver un diàleg permanent entre els propis partits polítics i entre aquests i la gent. La política de comunicació serà molt important.

            I per acabar, la meua salutació a la gent d’Esquerra Unida. Sense la seua presència a les institucions, perdem una força amb experiència i dignitat. Però la lluita continua. Ben bé que ho saben ells i elles.