DE TOT UN POQUET

En aquest enllaç la podeu trobar. Gràcies.

( David Casals – CR ) Aquest dissabte al vespre es va iniciar el Ramadà, i diumenge ha estat el primer dia de dejuni pels musulmans. Comença així el període de l’any més sagrat per als aproximadament 300.000 musulmans catalans. Segons explica en declaracions a CatalunyaReligió l’imam barceloní  Hamza Sani , aquest mes va més enllà que limitar-se a no menjar i no beure entre la sortida (El Fajr) i la posta de sol (El Maghrib). El Ramadà s’ha de fer “amb intenció”, exposa Sani, que recalca que aquest és el missatge que ell s’esforça en donar a conèixer en les seves predicacions a l’oratori on treballa, situat al districte de Sant Andreu de Barcelona, al barri de la Trinitat Vella. La seva comunitat agrupa majoritàriament a inmigrants procedents de l’Àfrica Subsahariana: Nigèria, Níger, Togo i Ghana, entre altres països. L’Islam a Catalunya és divers, i l’origen geogràfic no és l’únic tret diferencials entre les més de 200 comunitats que estan implantades al territori, segons l...

VÍDEO: Vicent Estrems, un sacerdot revolucionari al Xile de Pinochet El vídeo, de 10 minuts, és un resum d’una entrevista realitzada a Chañaral l’abril de 2009. En ella, Estrems relata la seua experiència política i religiosa des d’una òptica de l’Evangeli compromesa i alliberadora. "Et recomano aquest article de La Veu del País Valencià", Vicent Cremades Arlandis  Divendres, 27 de juny a les 09:15h  Compromís d’Alboraia l’homenatjarà aquest dijous dins dels Tercers Premis al Mèrit Cultural i Cívic Sergi Tarín / València Vicent Estems va faltar el 10 de juny. Fou soterrat on nasqué: a Alboraia. Tenia 73 anys. El comunicat emès per AVAN, l’agència de notícies de l’Arquebisbat de València, és un recull grisenc de dates i parròquies. Una esquela burocràtica, quasi desdenyosa. De fet, Estrems era un home incòmode per a la jerarquia. Un comunista, un roig, un extremista. “Ho portava en el cognom, en l’etimologia”, asseguraven alguns companys de púlpit. Uns amb simpatia...

Segons informes recents, l’estat espanyol pot augmentar el seu PIB, entre un 2,7% i un 4’,5 % (entre 27.000 y 45.000 milions d’euros) amb el fet de comptabilitzar-hi els diners que mouen la prostitució, el narcotràfic i el contraban. Diuen els entesos que la clau està en considerar aquestes activitats com a riquesa,  per la qual cosa l’INE utilitzarà una nova metodologia per calcular el PIB. La justificació, expliquen, és que la UE  vol  assegurar-se que tots els països mesuren el PIB de la mateixa manera i poder comparar (a l’hora de concedir subvencions) els uns amb els altres, tot tenint en compte que ja hi ha nacions que inclouen  les activitats esmentades. Així és que per augmentar el PIB, segons la UE,  cal que prostitució, narcotràfic i contraban, activitats il·lícites a Espanya, siguen incloses en els comptes de l’estat. Afegeixen però que les activitats il·lícites que s’hi comptabilizaran són aquelles en las que ambdues parts es consideren, al men...

  El adelantamiento del principio de curso al 3 de septiembre es una medida que no aporta nada a la calidad de la enseñanza y hace el calendario más irracional si cabe. Una medida que se suma a otras como la del plurilingüismo, que podría suponer un avance y una mejora del sistema educativo pero que deviene en fracaso por la falta de recursos para su desarrollo. Los profesores no son máquinas que se puedan programar de un curso para otro. El ataque continuo a la escuela pública que se fragua en diversos frentes, como el cierre de líneas educativas, el aumento de la ratio por aula en detrimento de la atención educativa, las pruebas diagnósticas que únicamente servirán de escaparate a la escuela privada, la falsa premisa de la libertad de elección de centro. Todo ello está produciendo un goteo continuo hacia los centros privados propiciado por la mala imagen que se está gestando de la escuela pública.

El perquè d'aquesta campanya Segurament el relleu del cardenal Lluís Martínez Sistach al capdavant de la diòcesi de Barcelona no és imminent. És molt probable que el Vaticà l'ajorni fins després del 9N, o sigui fins que es comenci a perfilar quin serà el desenllaç del procés polític que estem vivint a Catalunya. No per això hem d'estar confiats i passius. Influents sectors esclesiàstics i polítics espanyols ja estan fent la seva feina, movent els fils per poder influenciar sobre qui ha de ser nomenat nou arquebisbe de Barcelona. La poderosa maquinària dels qui volen assimilar l'Església catalana a la de matriu castellana, o millor dit a la tradició "toledana", no ha parat de funcionar mai al llarg dels darrers segles, i es manifesta amb més força quan cal renovar alguna seu episcopal catalana. Si ells ja es mouen, nosaltres ens quedarem de braços creuats? ¿Permetrem que ens imposin una tradició eclesial que res té a veure amb el tarannà majo...

1. Un ciutadà radicalment cristià no hagués jurat com ho ha fet el rei Felip VI. No cal cap jurament. N’hi ha prou en dir sí quan és sí. 2. “Jo us dic: no juris mai. Ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan es sí; no, quan és no. El que es diu de més ve del Maligne”. Són paraules de Jesús, segons consta en l’Evangeli de Mateu (5, 34-37). 3. Aquestes paraules evangèliques son comentades per teòlegs i biblistes al llarg dels segles. Un teòleg jesuític, José Mª Castillo, ho ha fet en uns llibrets didàctics sobre les misses de l’any litúrgic  (“La religión de Jesús. Comentario al Evangelio diario") . Ho feu anys abans del procés sobiranista català actual, de la doble pregunta anunciada per la consulta del 9 de novembre, de l’abdicació de Joan Carles I i del jurament de Felipe VI...

Text de l'Evangeli ( Mt  5,27-32):   En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que es va dir: ‘No cometis adulteri’. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.   També es va dir: ‘Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci’. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri». Comentari:  P. Josep LIÑÁN i Pla SchP (Sabadell, Barcelona) Tothom qui mira una dona amb mal desig ja ha comès ...

( Jordi Llisterri –CR ) “He estat i sóc una dona de fe i d’Església”, deia  Maria Martinell  en les memòries que va publicar el 2005 en apropar-se als 80 anys. Va morir com a dona de fe i d’Església el passat 24 de maig i aquest divendres se celebrarà  una eucaristia en la seva memòria a la Parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona, ben a prop de la que va ser casa seva. Si als anys seixanta els laics van haver de lluitar per fer-se el seu lloc a l’Església, aquesta presència encara era més difícil per una dona. Això, encara fa més rellevant la seva trajectòria, en la que va protagonitzar bona part de les iniciatives significatives de l’Església catalana de la segona meitat del segle XX. Durant els anys 60 va ser un dels puntals de l’ Editorial Estela , una iniciativa que va portar a Catalunya els aires conciliars que venien de França. Llibres com les  Pregàries  de  Michele Quoist  o  Reeixir  van a arribar vendre 300.000 exemplars...

CARME MIQUEL  El fet va passar fa més d´un any però s´ha fet públic ara: un home de nacionalitat eslava, és a dir immigrant, ha estat detingut per tres delictes d´estafa. I quines són les estafes? Pagar amb diners falsos? Enganyar? Vendre el que no és seu? No, els delictes d´estafa d´aquest home són els d´haver-se amputat voluntariament una cama per cobrar tres indemnitzacions: dos corresponents a dos pòlisses de dos assegurances que havia contractat uns mesos abans (uns 350.000 euros) i el tercer haver cobrat la indemnització per accident laboral. La notícia no ha ocupat molt més de quinze línies en els diaris i nungú no sembla haver-se preguntat quina és la història d´aquest home capaç d´autolesionar-se greument per cobrar uns diners. Sabem que havia sigut acomiadat de l´empresa on treballava i que es va seccionar la cama quan va anar a recollir-hi els seus efectes personals. Però, que hi havia darrere? Quina és la desesperació que devia arrossegar? Quin grau de necessitat, d...

Escenario de fusilamientos durante la Guerra Civil y los años posteriores, las pocas piedras que sustentan el horno de cal de la ciudad de Valencia, en la Creu Coberta, está manchado con la sangre de las víctimas de los dos bandos de la contienda. La construcción del Bulevar Sur, las obras del AVE y la dejadez de las administraciones han puesto en peligro la resistencia de este enclave de gran valor histórico PEDRO VALERO | VALENCIA  Botellas de alcohol vacías, el rastro de los grafiteros clandestinos y el murmullo del paso de los trenes. Son, desde hace años, la única compañía del viejo horno de cal, en el barrio de la Creu Coberta, muy cerca de la calle San Vicente Mártir. En este lugar se mantiene en pie el esqueleto del único horno de cal de la ciudad de Valencia, antaño parte imprescindible de la primera industria de la que se tiene constancia en la Creu Coberta. Este enclave, orillado por el Bulevar Sur y acechado por el olvido de las administraciones, fue el escenario d...

Llegia al  3/24  que el Departament d’Ensenyament  està auditant les 100 pitjors escoles  del país pel que fa a resultats. Han arribat a la conclusió que falten recursos humans que sense eufemismes significa mestres, que falten mestres. Qualsevol empresari que busca resultats per a la seva empresa sempre preferirà comprar màquines que contractar persones i és per això que a les grans superfícies cada vegada abunden més les màquines de cobrar on es practica el  DIY . Amb aquesta pràctica l’empresari s’estalvia contractar una persona i inverteix en una màquina que no fa vacances, no està mai malalta i a sobre no protesta. Però l’escola pública no és una empresa pròpiament dita: no fabriquem res que no sigui més o menys fungible i en tot cas no ho venem; els nostres objectius no són l’expansió de mercats; els serveis que oferim són públics i la nostra competència, com a molt, és una escola concertada però això no ens ha de preocupar. Es parla molt de l’infor...

Una sociedad que abdica de su pasado es una sociedad enfermiza. Durante siete años las instituciones valencianas han tenido a su alcance cientos de miles de documentos sobre los pontificados de  Calixto III  y  Alejandro VI , los papas Borja. Ni caso. Como si lloviera en Singapur. No han dedicado un mínimo esfuerzo presupuestario a la materia, ni han colocado a un becario para archivar y adecentar el inmenso papeleo. Es todavía peor: su desidia significa el menosprecio por la investigación de un tiempo y unas biografías de raíces valencianas cuya trascendencia universal no es objeto de impugnación. Se reconoce en Hollywood, en las universidades internacionales, en la literatura de medio mundo, entre los tratadistas políticos y hasta en el acervo popular. Las instituciones valencianas, sin embargo, se ven obligadas, de vez en cuando, a constatar su provincianismo, que es uno de los rasgos probados de la estupidez. La cosa comenzó con  Camps . Desembarcó por aquí...

El papa Francesc ha acomiadat cinc membres de l'ens de control de les finances vaticanes, tots italians, segons informa Reuters. Aquest seria un nou pas que fa el Papa en el seu intent per trencar amb la vella guàrdia associada  a un passat obscur  sota el seu predecessor, d'acord amb Reuters. El Vaticà ha informat que el Papa ha nomenat quatre experts de Suïssa, Singapur, els Estats Units i Itàlia per reemplaçar els membres acomiadats de la junta de l'Autoritat d'Informació Financera (AIF). La nova junta inclou per primera vegada una dona. Els cinc acomiadats són italians que havien d'ocupar els càrrecs fins a finals del 2016 i estaven associats amb la vella guàrdia. Alguns reformadors dins del Vaticà han estat empenyent el Papa per designar professionals amb una trajectòria internacional per treballar amb Rene Bruelhart, un advocat suís que dirigeix l'AIF i que ha esta pressionant pels canvis.

1. El futur rei dels espanyols, Felip VI, va estar al monestir de Poblet en una recent visita a Catalunya. Poblet té un significat religiós i polític. Es panteó dels reis de la Corona d’Aragó. El monestir, des del 1150, està arrelat a la història i a la realitat de Catalunya. 2. L’encara Príncep hauria de llegir  “Arrels cristianes de Catalunya”  (1985). Aquest document de l’episcopat català analitza la relació entre la nació catalana i la comunitat eclesial a la llum de la  Doctrina Social de l’Església catòlica. 3. L’encara Príncep sap que a Poblet hi ha l’arxiu de Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat no prové del franquisme, ni de cap jurament dels immutables “Principios del Movimiento Nacional”, ni de la no menys immobilista Constitució del 1978. Tarradellas va tornar a Catalunya el 23 d’octubre del 1977, com 125 president de la Generalitat. El primer president fou Berenguer de Cruïlles (1359-1362). 4. L’encara Prínc...

El centre històric de València, constitueix un patrimoni artístic, cultural, i social de gran bellesa, que ofereix un interés ciutadà, comercial i turístic molt importnt.  Formant part d’aquest centre urbà, comptem de manera molt destacada amb la Plaça del Mercat on estan ubicades, com bé és sabut, tres edificacionss extraordinàries: l’església dels Sants Joans, el Mercat Central i la Llotja. Aquesta va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1996 gràcies a la singularitat i bellesa de la seua arquitectura, representativa del gòtic civil i als valors artístics i històrics que ens aporta.             Però la Llotja mira de front a l’església dels Sants Joans i aquesta gairebé li dóna la mà al Mercat Central. Tres companys que, com a conjunt, també mereixerien ser declarats  patrimoni de la humanitat i, sobretot, patrimoni protegit i cuidat dels valencians. Situar-se al bell mig de tots tres i contemplar-los des d...

L'alcalde, Arturo Torró, va anunciar el juliol passat la seva intenció de retirar l'escultura que commemora la batalla d'Almansa perquè "no identifica la ciutat" SALVADOR ALMENAR València | Actualitzada el 03/06/2014 14:28           Treballs de desmuntatge de l'obra '25 d'abril' instal·lada a Gandia. / ARA L'equip de govern de l'Ajuntament de Gandia, a la comarca de la Safor, al País Valencià, ha donat l'ordre avui d'iniciar els treballs de retirada de l'escultura '25 d'abril', de l'artista Antoni Miró, que ocupa una de les rotondes d'entrada a la localitat. D'aquesta manera, l'alcalde del PP, Arturo Torró, compleix amb la seva amenaça anunciada el juliol passat de canviar d'ubicació l'obra instal·lada l'any 2007 per commemorar el tricentenari de la batalla d'Almansa i la pèrdua de l'autogovern dels valencians. Sense avís previ i sense l'autorització de l'artis...

"GENT NORMAL I PROBLEMES REALS" Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en  fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un  bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la prom...

Carlos Taibo 1. Recibo estos días muchos mensajes, y muchas llamadas de amigos, que recaban mi opinión sobre  ‘Podemos’ . Prefiero expresarla aquí, en público, desde el respeto por la propuesta correspondiente. Y es que en ‘Podemos’ no faltan las personas que, con una larga trayectoria de lucha, merecen ese respeto, que aquí se expresa --o quiere hacerlo-- tan lejos de la alabanza aduladora como de la crítica descortés. 2. Empezaré diciendo lo que muchos saben y lo que para otros es, sin más, irrelevante:  no siento ningún interés por elecciones, parlamentos e instituciones.  Y me veo obligado a certificar que ‘Podemos’, por muy iconoclastas que sean sus propósitos y muy amplios que sean sus objetivos, se vincula expresamente con todo ello. Lo hace, por añadidura, a través de la intuición, desafortunadísima, de que son los líderes los que dan sentido a los proyectos. Su momento de formalización obliga a recordar, en fin, que a algunos nos parecen poco estimulan...