Entrades

ELS MESTRES

Imatge
Un reportatge aparegut a EL PAÍS l'any 2000 sobre els mestres. Ha canviat alguna cosa? Crec que molt poques, i algunes a pitjor. Bon dia. LOS MAESTROS ENFERMAN EN LAS AULAS El 80% de los profesores de centros públicos señala los trastornos psicológicos como su mayor problema Reportaje en "El País" del 5 de noviembre de 2000 LUCÍA ARGOS , Madrid El maestro infalible ha muerto. El síndrome del maestro quemado que está dejando vacantes las aulas de algunos países europeos también hace mella en lso docentes españoles, impotentes ante el nuevo perfil del estudiante. Aunque no se refleje oficialmente en sus bajas laborales, el estrés, la depresión y la ansiedad son los trastornos que los profesores más relacionan con el ejercicio de su profesión. Padres y enseñantes coinciden en que ha llegado la hora de replantear el papel de la escuela. La escuela española incuba un mal que en países cercanos ya es una epidemia. El maestro empieza a sentirse desbordado como fuente de autorida...

FERMÍN BOCOS, UN GRAN PERIODISTA

Imatge
escrivia ahir a LEVANTE-EMV aquest article sobre els mestres. Pel seu interés us el deixe ací: EN DEFENSA DEL MAESTRO (LEVANTE-EMV) FERMÍN BOCOS La sentencia de un tribunal de Málaga condenando a un año de prisión a un ciudadano (padre de un alumno) por haber agredido a un maestro es un hecho de extraordinaria relevancia. Lo es porque califica la agresión de «atentado a la autoridad», juzgando la agresión como si el agredido fuera un policía o un magistrado de la Audiencia. Me apresuro a decir que la sentencia me parece justa. Justa, porque defiende al maestro. Lo protege frente a la barbarie representada, en este caso, por un energúmeno incapaz de comprender el papel esencial que desempeñan los maestros en el engranaje social. En las escuelas se enseña y donde se educa es en casa. Sin este reparto de papeles, las cosas van mal y las relaciones entre jóvenes y adultos tienden a regirse por la ley de la selva. No crea el lector que exagero: la falta de respeto en la escuela se paga desp...

AVUI US DEIXE UN ARTICLE DE N'ESPIRO FREIRE'EN

Imatge
(de PÚBLICO. Ací el teniu. Paga la pena de llegir-ho si no ho havíeu fet encara... Los alumnos españoles leen mal. Peor, según el informe PISA, que hace cuatro años, y no estaba entonces la cosa como para lanzar cohetes. No consiguen tampoco resultados brillantes en ciencias, ni en matemáticas. No hacía falta que la OCDE nos lo dijera. Desde hace años la mayoría de los comentarios que recibimos escritores y periodistas delatan que los autores de los mismos no han leído con atención el texto. Independientemente de que sean elogiosos o feroces críticas, pasan por alto datos, resbalan sobre la ironía sin comprenderla, y no lo relacionan con hechos concretos. En la lectura prima la impresión subjetiva, y se desecha con rapidez lo que no se comprende al primer vistazo: vocabulario, sintaxis o conceptos. Como en la prensa amarilla, importan los titulares, no contenidos. Con una incoherencia indigna de su puesto, la ministra de Educación ha matizado parte de los resultados y responsabilizado ...

D'EL PAÍS SEMANAL

Javier Marías escrivia aquest article diumenge, COM NUESTROS VOTOS IMBÉCILES. Considera que cal llegir-lo. I així sabrem millor què fan els polítics una vegada els hem lliurat el vot. Bon dia. LA ZONA FANTASMA Con nuestros votos imbéciles JAVIER MARÍAS EL PAIS SEMANAL - 06-07-2008 Uno de los mayores peligros de nuestro tiempo es el contagio, al que estamos expuestos más que nunca –en seguida sabemos lo que ocurre en cualquier parte del mundo y podemos copiarlo–, y en unas sociedades en las que, además, nadie tiene el menor reparo en incurrir en el mimetismo. Y a nadie, desde luego, le compensa ser original e imaginativo, porque resulta muy costoso ir contracorriente. Es el nuestro un tiempo pesado y totalitario y abrumador, al que cada vez se hace más difícil oponer resistencia. Y así, las llamadas “tendencias” se convierten a menudo en tiranías. Una muestra reciente de esta rendición permanente ha sido la aprobación por aplastante mayoría, en el Parlamento Europeo, de la “directiva de...

A PÚBLICO SEMPRE HI HA ALGUN ARTICLE INTERESSANT

Imatge
Ahir era el del seu director, Ignacio Escolar, La lengua se rompe. Ací el teniu: LA LENGUA SE ROMPE Hay dos teorías sobre cómo vender diarios a toda costa. Los periodistas ingleses del sensacionalista Daily Mirror aseguran que no existe ninguna noticia, por importante o llamativa que sea, que merezca repetir en primera plana más de dos días consecutivos; que el lector, a la tercera portada, se aburre y bajan las ventas. En España la escuela es justo la contraria. Los sensacionalistas patrios han demostrado que la mejor fórmula para vender periódicos, si la ética profesional no es un problema, consiste en encontrar un tema bandera y perseverar en él hasta que, por insistencia, la noticia adquiera la importancia necesaria como para que se note en el quiosco, en la convivencia y, si es posible, en el Congreso de los Diputados. ¿Sólo dos portadas? Todo lo contrario: doscientas si hacen falta. “Si no pasa nada, tendremos que hacer algo para remediarlo: inventar la realidad”, decía el ciudad...

MÉS ARTICLES...

Imatge
El primer de Manuel Rivas a EL PAÍS: Cuernos, adiós MANUEL RIVAS EL PAÍS - Última - 05-07-2008 Urge un manifiesto en defensa del sentido común. Además de la Constitución, hay un punto de partida en el que todos estamos de acuerdo. La gran revolución futbolística que llevó a España al triunfo en la Eurocopa consistió en la sustitución de la furia por el talento. El centro de gravedad pasó de la cornamenta a las ideas. Y las ideas llegaron a los pies. Se pasaba el balón con estilo, colgado de un hilo. Es paradójico que fuera del campo se esté recorriendo un camino a la inversa. Y es dramático que ese retroceso tenga por escenario principal la cultura, o un extraño coso dibujado con círculos concéntricos culturales y políticos, envueltos a su vez por los polos mediáticos conservadores. Ahí, en materia tan delicada como son las lenguas, justamente ahí, se estimula la furia frente al talento y la inteligencia cede ante la embestida. Habíamos visto al técnico Luis Aragonés dirigir la selec...

CAL LLEGIR AQUESTA CARTA AL DIRECTOR

Imatge
del P. ÷Angel Garcçia, fundador i president de l-Associaciço Missatgers de la Pau. La crisis de los pobres PADRE ÁNGEL GARCÍA (Presidente y fundador de la Asociación Mensajeros de la Paz) EL PAÍS - Opinión - 04-07-2008 Hace unas semanas, con motivo de la huelga de transportes, los estantes de los supermercados se quedaron vacíos, o por lo menos, con huecos. En muchos surtidores de gasolina colgaba un cartelito que ponía "sin suministro". Un sentimiento de desasosiego y preocupación nos invadió a todos. En los telediarios se mostraban imágenes de comercios por los que parecía haber pasado el tsunami y los comentarios eran que no era posible encontrar pollo o tomates de ensalada. ¡Qué barbaridad! Las amas de casa llenaban los carros con lo que quedaba, había cola delante de las gasolineras... A los pocos días la situación se solucionó y todo volvió a la normalidad. El susto quedó olvidado, como en un sueño. Todo estaba bien. Pero no es verdad. Millones de personas se enfrent...

I TINDRAN BARRA DE VOLER FER:NOS CREURE QUE UN BURRO VOLA...

Imatge
Per què dic açò? Perquè els "instigadors" del Manifiesto por una lengua común volen fer-nos creure que el castellà perilla a l'Estat. Si hi ha alguna cosa que perilla és la "qualitat democràtica" d'aquest Estat de Dret. Perquè mentre hi haja personatgets com aquests, capaços de signar un Manifiesto com aquest apanyats anem... I la Rosa Díez ha perdut l'oremus en atrevir-se a preguntar al Congrés per la discriminació del castellà al PV... tindra barra la senyora diputada. Bé... llegiu aquest article d'ahir del LEVANTE-EMV: Al voltant del «Manifiesto por una lengua común» JOSEP CARLES LAÍNEZ Les llengües minoritàries d´Espanya són llengües que, malauradament, es troben per sota del prestigi, l´ús i el poder social de l´espanyol. Açò succeïx a tot l´Estat. I qui ho negue, mentix. I si mentix és perquè busca quelcom. Els promotors del Manifiesto por una lengua común deuen estar entre qui mentix i busca quelcom. Perquè no ens enganyem, darrere d´eixos pam...

AL VOLTANT DE LA LLEI I L?EDUCACIÓ

Imatge
Enguany he estat despenjat de l'ies per una baixa laboral (artroscòpia de menis esquerre), i no sé massa bé quins han estat els canvis per al curs pròxim. Sols sé que, al meu centre i des de la subvenció al batxillerat privat, cada dia tenim menys grups de batxillerat i més d'ESO. Enguany en tindrem 5 de 1r i 5 de 2n d'ESO. Però sí que vaig llegir que es prepara i/o ja està aprovada una nova normativa sobre exàmens i revisió per part de pares, mares, iaios, iaies, etc. I si no, llegiu el que deia ahir Elvira Lindo a EL PAÍS. Sols vull dir que, si algú està pensant dedicar-se en un futur a l'ensemyament que s'ho pense bé abans de fer-ho. Açò ja no és el que era. I anem a més. Bon dia. Las notas ELVIRA LINDO EL PAÍS - Última - 02-07-2008 No entiendo muy bien qué quiere decir la ministra Cabrera cuando afirma que tenemos el mejor sistema educativo de la historia de España. ¿Es que no podemos aspirar a más viniendo de donde venimos? Porque si en vez de establecer la ...

Arran del Manifiesto por la Lengua Común

Imatge
dimarts escrivia aquest article Jesús Puig a LEVANTE-EMV... Llegiu-ho. No té res que li sobre... Jesús Puig. Levante-emv Han coincidit en el temps dues notícies contradictòries sobre la política lingüística del Consell. Una és l´adhesió al manifest en favor del castellà. L´altra és la imposició de l´anglès com a llengua vehicular en l´assignatura EpC. I ara dic jo, no és això contradictori, com bufar i absorbir al mateix temps? Sabem que els camins de la política són inescrutables (com els de Déu, que ens posa temptacions i després ens castiga per caure en elles); però practicar semblants contradiccions tan sols és possible quan la política és una posada en escena i el polític un experimentat teatrer. La campanya contra la quimèrica persecució del castellà és un obús en tota regla contra les altres llengües de l´Estat. Camps, en posicionar-s´hi a favor, demostra estar en contra que el valencià recupere terreny. Perquè, si el valencià recupera terreny, vol dir que normalitza el seu ús a...

L'Article de Javier Cercas de diumenge

Imatge
a EL PAÍS SEMANAL duia per títol DESEO DE SER UN BUEN HINCHA. I anava de l'actualitat futbolística d'aquests dies. Ací el teniu: PALOS DE CIEGO Deseo de ser un buen hincha JAVIER CERCAS EL PAIS SEMANAL - 29-06-2008 Cuando escribo este artículo acaba de empezar la Eurocopa de fútbol; el día en que ustedes lo lean se celebrará la final. Es preceptivo, por tanto, que este artículo trate de fútbol. O de algo parecido. De entrada diré una cosa terrible: de niño era del Real Madrid; de mayor soy del Barça. De niño era del Real Madrid porque todo mi pueblo era del Real Madrid; de mayor me hice del Barça porque todo el pueblo donde me fui a vivir era del Barça. Peor aún: estoy seguro de que, si ahora mismo me fuera a vivir a Madrid o a un pueblo donde todo el mundo fuera del Real Madrid, volvería a hacerme del Real Madrid; si me fuera a vivir a Marsella, me haría del Olympique; si me fuera a vivir a Turín, me haría de la Juve; si me fuera a vivir a Londres, me haría del Chelsea, y si m...

Arran del manifest en defensa de la llengua castellana

Toni Cucarella ha elaborat aquest altre. Hem de donar-li la màxima difusió. Ací el teniu: ENS NEGUEM A SER EXTERMINATS “DEMOCRÀTICAMENT” Han coincidit en el temps dues iniciatives que s’han expressat públicament contra l’existència del català: la declaració –recolzada unànimement per tots els seus membres– de l’Académie française contrària al reconeixement legal del català dins la Constitució francesa i el Manifiesto por una Lengua Común impulsat per intel·lectuals nacionalistes espanyols, amb el suport de partits polítics i fins i tot d’una cadena de televisió. Dues iniciatives que si les comparem amb atenció veurem que totes dues són, en essència i en substància, producte d’una idèntica mentalitat totalitària i exterminacionista. Ambdues atorguen als idiomes espanyol i francès caràcter cohesionador de les respectives nacionalitats, “forjador” en la declaració de l’Académie: «Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France.» Més i tot, afirma que el reconeixement...

UN ACUDIT D'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Imatge

AVUI FA UNA SETMANA

Imatge
que el PP tancà el seu congrés a la ciutat de València. I què és el que ha canviat? Res... i, si no, llegiu el que escrivia dimecres Manuel S. Jardí a EL PAÍS: Viaje al centro... de la Tierra MANUEL S. JARDÍ EL PAÍS - 25-06-2008 Disipada la euforia, sin el eco de las ovaciones, la vehemencia de los discursos, la estela de los fuegos artificiales patrocinados tal vez, pero no es seguro aunque vaya usted a saber, por el Ayuntamiento de Valencia y pasada ya la noche de san Juan, con el regreso de la rica al rosal, la puta al portal y el avaro a sus divisas, tal como cantaba Serrat, las cosas no parecen diferir mucho de la semana pasada. Vale, está esa espléndida señora Cospedal, a quien no tengo el gusto y ocupa el sueño de varias divisiones de infantería, artillería y operaciones especiales. Y paren de contar. Lo del viaje al centro, como su nombre indica, es un billete abierto al paraíso de las apariencias. Ese vasto caladero electoral que los estudiosos ubican en los espacios aparentem...

COL.LECCIçO DE LLIBRES EN VALENCI÷A

L-editorial DENES ha fet pçublic aquest escrit arran de l-ediciço de la col.lecciço RENT: El centenari de l'escriptor valencià, Martí Domínguez Barberà, ha merescut l'atenció dels mitjans de comunicació. Els diaris Levante i l'Avui i el setmanari El Temps han parat l'atenció en l'esdeveniment i en l'edició de l'obra inèdita Isaïes, profeta de Nadal, apareguda al si de la nostra col·lecció Rent. També cal anotar l'interés que han mostrat per l'obra del cardenal Newman, En el món, però no del món, l'Agència Cristiana de Notícies Flama i la revista Cresol de la Unió Apostòlica del Clero. Ens ompli de satisfacció comprovar la magnífica acollida que està rebent la col·lecció Rent, de l'editorial Denes. Si voleu consultar les citades notícies podeu fer-ho a través del nostre blog http://rentllibres.wordpress.com on també podeu formalitzar, si encara no ho heu fet, la vostra subscripció. Col·lecció Rent Editorial Denes http://rentllibres.wordpre...

Del bloc "Jardín de los cinco sauces"

us deixe aquest escrit que també publicava l'edició d'EL PAÍS de dimecres: Si vivimos en una democracia multilingüe tal como reconoce nuestra Constitución, no entiendo que el señor Savater y otras personas denominadas intelectuales ataquen a otros ciudadanos de este país por utilizar además del castellano otras lenguas españolas (como catalán, euskera o gallego). El problema que plantean los "intelectuales" del manifiesto no es un problema de los niños, sino lamentablemente de algunos adultos que no aceptan que la pluralidad lingüística sea una riqueza cultural de nuestro país. Nadie discute que el castellano sea la lengua común de los españoles. La Constitución de 1978 intentó unir en un Estado plural a ciudadanos que, sin renunciar a la lengua materna en que se expresaran, tenían también el castellano como lengua común. -José M. Amigo

ACÍ TENIU UN ARTICLE DE FA TEMPS

Del periòdic AVUI, diumenge 12 de novembre de 2006. L'ESTUDI DE LA NOSTRA LLENGUA ESTÀ CREIXENT Català al món Santi Nolla / Periodista MONTESOL L'estudi del català està augmentant al món. En el curs 2005-06 hi va haver un increment d'un 135% d'universitaris que van triar estudiar català. Dels 5.220 estudiants matriculats el curs 2004-05 es va passar a 7.049. Actualment hi ha 108 universitats estrangeres que ofereixen la possibilitat d'estudiar l'idioma, enfront de les 98 que hi havia el curs passat. Enguany se n'hi han afegit deu més i ja són 28 els països dels cinc continents que han donat l'opció d'estudiar-lo. Els interessats en el català no són tan sols els fills dels immigrants catalans, sinó també "els estrangers que volen aprendre la llengua perquè s'han interessat per Catalunya des d'un punt de vista arquitectònic, econòmic o turístic", segons va manifestar al diari gratuït Qué!, Maria Àngels Prats, cap de l'àrea de lle...

ADRECES DE MÚSICA A INTERNET

Imatge
Aquest matí he trobat en un número de SERRA D'OR de l'Abadia de Montserrat un article en què apareixen totes aquestes adreces de música a la xarxa. Ací us les deixe per si teniu a bé fer-les servir. Cantautors.com Ocellsalcap.lateneu.org Lluisllach.cat Marinarossell.com Pauriba.com Joseptero.com Arxiuovidi.info/principal2.htm Albertfibla.com Racocatala.com/cesk Rogermas.net Cantautoresdelmundo.com Elrincondelcantautor.com Friendship-first.com Creatweb.com/moustaki/findex.htm c-aznavour.com alainsouchon.net passion-barbara.net leo-ferre.com charles-trenet.net lesamisdegeorges.com chorus-chanson.fr paolo-conte.warnermusic.it luciodalla.it clubtenco.org bobdylan.com sonymusic.com/artists/BarbraStreisand singout.org

Fa un dia o dos hem pogut llegir a la premsa escrita

Imatge
aquest dos articles. El primer és d'actualitat arran del NO d'Irlanda. TORQUEMADAS (LEVANTE-EMV) JOSEP BORT Irlanda és l´únic Estat dels 27 europeus que ha consultat la seua ciutadania per tal de ratificar el Tractat de Lisboa: això se´n diu democràcia. L´esmentat tractat diu al preàmbul inspirar-se «en l´herència cultural, religiosa i humanista d´Europa, a partir de la qual s´han desenvolupat els valors universals dels drets inviolables i inalienables de la persona, així com la llibertat, la democràcia, la igualtat i l´Estat de Dret». I clar, quan un sent això de l´herència religiosa i cultural d´Europa, un sent feredat. Perquè l´herència religiosa i cultural ens conta expulsions a tota Europa (Anglaterra 1290, França 1394, Portugal 1496, l´extermini nazi, les deportacions stalinistes). Especialment sonada fou la d´Isabel de Castella i Ferran d´Aragó en 1492 per a jueus i musulmans, on Torquemada fou un dels seus propulsors. A aquests últims se´ls va oferir una esp...

DOS ARTICLES MÉS

Imatge
El passat 21 de juny va fer cent anys que nasqué a Algemesí Martí Domínguez. Agustí Colomer, director de "RENT", col.leció de llibres cristians en valencià escrivia açò a LEVANTE-EMV: AGUSTÍ COLOMER EN EL CENTENARI DE MARTÍ DOMÍNGUEZ El 21 de juny de 1908 va nàixer a Algemesí Martí Domínguez Barberà. Molts anys després, jubilat del periodisme actiu, l´escriptor recordava amb tendresa la seua infància al seu poble natal. Estava enllestint la novel·la L´ullal quan li arribà inesperadament la mort. Era el 10 d´agost de 1984. Francesc Ferrer Pastor, davant el traspàs sobtat del seu amic, va escriure un article ben emotiu que revelava la confessió que li va fer l´escriptor quan va ser forçat a dimitir com a director de Las Provincias: - L´amargor sentida de la teua desfeta et féu exclamar amb lletres a mi adreçades el 31 d´octubre de 1958: «Les classes dirigents, pel general d´una gola i una cara dura per a robar i no fer-ne un brot...» Tu, tan donat a l´adjectiu mise...