DE TOT UN POQUET

  He viscut des de ben menut la Setmana Santa com la resta de xativines i xativins. He vist les processons, com tornaré a fer enguany, des de la seu de Compromís. La tenim a un «carrer de volta». Fins i tot, he eixit portant la Columna. Però, com a regidor de Recursos Humans, no m'haureu vist a la processó de la imatge de la Camilla. Com a creient confesse que no m'agrada veure cap polític presidint el que només pot presidir el poble. De la mateixa manera pense que l'Estat no ha d'afavorir cap confessió i que cap confessió ha de buscar el favoritisme de l'Estat pel que això suposa de pèrdua de llibertat. Potser, i també ho dic com a creient, també hauríem de parlar de llibertat i democràcia en l'Església catòlica però això ompliria un altre article i hui del que es tracta és d'explicar perquè vaig declinar l'oferiment de presidir cap processó. Una decisió, per cert, singular. Els darrers dies he observat com tot ha canviat per continuar igual. S'ha ...

A punto de celebrar su 98 cumpleaños merece toda nuestra admiración y respeto quien arriesgó su vida por combatir el monstruo del fascismo. Este veterano miliciano de la guerra civil española reside junto a su mujer en el pueblecito mártir de  Rimont  (Ariege-Francia) – incendiado por los nazis al final de la II Guerra Mundial-  A sus 97 años goza de una salud de hierro que le permite llevar una vida relativamente normal y sin dependencias.  Esto es algo asombroso porque no estamos ante el clásico caso de un  viejo decrépito al que le pesan los años y apenas se sostiene en pie. Es todo lo contrario. Se mantiene firme y con los cinco sentidos alerta. Dotado de una memoria portentosa que no deja escapar hasta el más mínimo detalle. El vigor y la energía de la que hace gala nos dejan estupefactos. Junto a su hermano el brigadista  Josep Almudéver  forman una dupla excepcional que perdurará para siempre en nuestros corazones. Es...

Hui, Dia de la Dona, vull saludar uns homens. Saludar aquells que ens han acompanyat en el nostre caminar cap a la igualtat i la llibertat. Aquells que es despullen de la capa de mascles dominants i es posen la capa de companys. Els qui guisen, els qui quan passen el motxo per la casa que compartim, no pensen que ens ajuden sinó que fan una tasca comuna. Els qui dia a dia, pacten amb nosaltres els espais domèstics de la igualtat. Salude els qui reivindiquen baixes laborals per paternitat i temps per a la criança dels fillets i filletes, que és cosa de dos. Els qui saben acotxar les criatures i murmurar cançons de bressol mentre acompanyen els seus somnis. Els qui, juntament amb les respectives mares, fan costat els fills i filles en el seu creixement educatiu i escolar. Sí, salude els homens que canvien els bolquers dels nadons, i els banyen i els perfumen. I que també canvien els bolquers dels propis pares i mares, quan aquests, en el final de la vida, van tornant-se un poc xiquets...