DE TOT UN POQUET

L’HABITATGE A ESPANYA: UN DRET HIPOTECAT " Mentre l’habitatge continue considerant-se com un bé de consum i inversió, en comptes de com un vertader dret humà, amb obligacions per a les autoritats, no es farà front a aquesta situació "   Esteban Beltrán, director d’Amnistía Internacional Espanya. El 23 de juny de 2015 es va presentar a Espanya l’informe d’Amnistia Internacional “Drets desnonats. Dret a l’habitatge i desnonaments hipotecaris a Espanya” en el qual es denuncia com centenars de milers de persones han perdut o estan en risc de perdre el seu habitatge com a conseqüència dels desnonaments hipotecaris. A pesar de les quasi 600.000 execucions hipotecàries iniciades a Epanya des de 2008, el Govern ha adoptat mesures insuficients que han intentat invisibilitzar la gravetat de la situació i que no han protegit l’habitatge com un dret humà.   És per tot això que Espanya té una de les polítiques d’habitatge social més dèbils de tota Europa. S’estima que el parc...

La tramoya Blog de Juan Torres López Así roban las eléctricas y el gobierno a las familias españolas (1) Es habitual que se quiera hacer creer que la escandalosa corrupción que sufrimos en España es cosa de unos cuantos políticos sinvergüenzas. La mayoría de los medios de comunicación y muchos dirigentes sociales se empeñan en decir eso para que la gente normal y corriente se aleje de la política, considerándola una actividad sucia, y se deje así vía libre a los empleados de quienes verdaderamente generan y se aprovechan de la corrupción, que no son otros que las grandes empresas y entidades financieras. Una prueba indiscutible de esta última afirmación es lo que desde hace años viene sucediendo con las empresas eléctricas. El poder de mercado y la influencia política tan inmensa que han ido adquiriendo les permiten cometer auténticas estafas con la connivencia y colaboración del gobierno, de jueces y de antiguos presidentes del gobierno o ministros que están vergonzosam...

Disculpeu-me si hui, el meu article dels dimarts no parla de refugiats ni de canvi climàtic ni d’educació. Perquè hui, el que m’abelleix escriure en aquesta humil columna, és la sinopsi d’una telenovel·la, seguida d’una pregunta i un contrapunt final.          Títol: “Isabel i Mario”. Protagonistes principals: Ella. dona de seixanta-quatre anys però eternament jove, bella i seductora, reina de la premsa de color rosa. Ell, home de lletres de setanta-nou anys amb bona apariència, que ha arribat al lloc més alt que  pot arribar un escriptor, que ha fet incursion sense èxit, en el món de la política i que des dels seus escrits extraordinàriament ben pagats, s’ha permés donar lliçons, pròpies d’un dretà reacionari que vol fer com que  no ho és.  Personatges secundaris: la tia Júlia, primera dona del protagonista, la cosina Patrícia, segona muller del protagonista i els marits d’Isabel: el cantant famós, el terratinent discret i el po...