Fa uns dies, per
casualitat vaig connectar amb una emissora de ràdio que emetia en rus. No és
que jo entenga eixa llengua però com de tant en tant deia, “rus ràdio” vaig
suposar que aquell era l’idioma que jo estava escoltant. En aquell moment a més
de parlar, també emetia cançons i aquestes sí que tenien un aire rus, podíem
dir que reconeixible. Vaig pensar que allò seria alguna desconnexió d’alguna
emissora local situada en zones turístiques, tal com fan algunes, que en
diferents franges horàries tenen programes en anglés, en alemany i en altres
llengues. Però la realitat és que es tracta d’una ràdio tota en rus que, en F
M, emet notícies d’aquell llunyà país, a més de notícies de l’estat espanyol. I
també explica el temps d’un i altre lloc i en fa previsions. A més dels espais
d’esports i d’entreteniment, i informatius de tot tipus.
Ja
era palés, que en determinades zones turístiques, els anglesos, els alemanys, i
en menor mesura els holandesos, poden viure totalment usant només les
respectives llengues. D’una banda hi ha diaris en els principals idimes
estrangers, però, sobretot, hi ha l’accés als canals internacionals de TV en
qulsevol idioma. D’altra banda hi ha els comerços exclusius per a col·lectius
de diferents nacionalitats. I, a més, en molts dels establiments valencians hi
ha personal que també els atèn en les dos o tres llengües més usuals entre els
turistes i residents de les difernets
zones. Els rusos, des de fa uns dos anys, a més de tot això tenen emissora de
ràdio pròpia.
Però
nosaltres no. Els valencians ho tenim difícil per poder viure usant el
valencià. No tenim ni una ràdio pròpia ni una TV pròpia i, per tant, ni
accedint als canals internacionals podem sentir la variant valenciana de la
nostra llengua. I tampoc no tenim diaris en la nostra llengua al País Valencià,
i, segons on, tenim dificultat per a què en comerços i en llocs oficials ens
atenguen en valencià.
Algú
podria dir “al menys hi ha l’escola en valencià i no en aqueixes llengües”. El
fet és que en les comunitats de residents estrangers no sol haver població
infantil i allà on n’hi ha sí que van apareixent col·legis. A la Marina Alta
n’hi ha dos o tres en anglés. Entretant, en l’ensenyament en la nostra llengüa
s’han produït reculades.
Així
és que amb limitacions en l’ensenyament, amb problemes en l’ús social i sense
mitjans de comunicació propis, els valencians som ciutadans de segona en la
nostra casa. El tancament de RTVV va ser la confirmació del menyspreu cap a la
nostra llengua. El govern del PP va dir que ho feia per necessitat econòmica.
Si aquest argument és qüestionable, més qüestionable encara és que no deixara
com a mínim la ràdio, que és barata. I així, al menys, podríem dir que som com
els rusos que viuen al nostre País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada