DE TOT UN POQUET

Fa uns dies, per casualitat vaig connectar amb una emissora de ràdio que emetia en rus. No és que jo entenga eixa llengua però com de tant en tant deia, “rus ràdio” vaig suposar que aquell era l’idioma que jo estava escoltant. En aquell moment a més de parlar, també emetia cançons i aquestes sí que tenien un aire rus, podíem dir que reconeixible. Vaig pensar que allò seria alguna desconnexió d’alguna emissora local situada en zones turístiques, tal com fan algunes, que en diferents franges horàries tenen programes en anglés, en alemany i en altres llengues. Però la realitat és que es tracta d’una ràdio tota en rus que, en F M, emet notícies d’aquell llunyà país, a més de notícies de l’estat espanyol. I també explica el temps d’un i altre lloc i en fa previsions. A més dels espais d’esports i d’entreteniment, i informatius de tot tipus.          Ja era palés, que en determinades zones turístiques, els anglesos, els alemanys, i en menor mesura el...

Rodrigo Rato, exvicepresidente económico del Gobierno y exdirector del FMI, no sabía que tenía que declarar ante Hacienda el dinero de las tarjetas ‘black’. Pensaba que Caja Madrid ya pagaba por él. Lo dio por hecho. "No recibí ninguna información que me hiciese pensar que no estaba pagando impuestos (...), era algo que existía desde hace más de 15 años y no me planteé nada", aseguró Rodrigo Rato ante el juez Andreu. Miguel Blesa, inspector fiscal en excedencia, tampoco sabía que esas "retribuciones que se pagaban con una tarjeta para gastar" también se tenían que declarar. No sabía nada. Tampoco se lo podía imaginar. "Nadie me dio una explicación", declaró Blesa ante el juez. El presidente de los empresarios de Madrid, Arturo Fernández, también imaginaba que de los pagos al fisco de su tarjeta se ocupaba Caja Madrid. "Yo pensaba que era legal, que no tenía ningún problema. Cuando a mí se me entrega una tarjeta de este tipo ¿cómo voy a saber yo qu...

Tiburcio Arraztoa es natural de Irurita, un pequeño y hermoso enclave del Valle del Baztán, corazón del viejo reino de Navarra y la más euskalduna de las tierras de los viejos vascones. Tiburcio es un enamorado de los juegos de pelota a largo y por lo tanto de la pelota vasca y de la pilota valenciana. Ha dedicado su vida a la docencia y a la promoción del Laxoa, modalidad considerada, junto al Bote Luzea, como la más antigua de la pelota vasca. En ella todavía se usa la «banqueta» y el «quinze i ratlla». Contra olvidos e indiferencias ha conseguido salvarla y colocarla como una de las señas patrimoniales de la cultura vasco-navarra. Es un predicador apostólico de sus virtudes, discípulo de Peña y Goñi, aquel escritor y compositor donostiarra de finales del XIX que escribió la primera historia de la pelota vasca y que alzaba su voz lamentando la progresiva desaparición de los juegos de pelota en las calles y plazas vascas en sustitución de los frontones industriales.  «Entre Di...

Hui es presenta a València el llibre “ Vicente Enrique Tarancon. Cardenal de l’Església ”. Tarancon va ser un bisbe sensible al sofriment i a les necessitats de la gent, un bisbe que no marcava distàncies sinó que s’acostava sobretot als qui més patien. I és que Tarancon al llarg del seu ministeri pastoral, primer com a capellà i consiliari d’Acció Catòlica i després com a bisbe de Solsona, Oviedo, Toledo i Madrid, va ser per damunt de tot un home afable i pròxim als qui patien. A més de ser també un bisbe que aplicà a l’Estat espanyol la renovació que va nàixer amb el Concili Vaticà II. És això el que hui es donarà a conèixer en la presentació del llibre “ Vicente Enrique Tarancon. Cardenal de l’Església ”, una obra coordinada per Emili Marín i editada per Saó. Ha estat Emili Marín, capellà i periodista, i durant molts anys director de Saó, qui ha promogut l’edició d’aquest llibre que compta, a més del mateix Marín, amb col·laboradors com José Aliaga, Jordi Bort, J. Ferm...

  Quan estudiàvem el Catecisme de xiquets ens deien que hi havia «pecats per acció i per omissió». Canvien els arquebisbes, i com han de fer mèrits en la seua carrera cap a la meta funcionarial, que és Madrid „perque ja se sap, que «de Madrid al cielo»„ no convé fer coses que ens puguen destorbar, i serien demèrits en l´ascens funcionarial, com per exemple fer alguna cosa per la llengua dels valencians. És suficient aprendre algunes paraules, per eixir del pas i no molestar als que realment manen. Vull explicar primerament el perquè em crec autoritzat a opinar sobre això. La meua estima per la nostra llengua comença amb els meus pares. Era la meua llengua familiar. Mai he patit de diglòssia, aquella malaltia molt comuna a molts valencians, que pensant que la seua llengua és inferior, creuen que han d´ensenyar els seus fills en castellà per què així prosperaran en la vida. En 1960, a l´antiga universitat del carrer de la Nau de València, quan em matriculava, vaig veure baixar per ...

(CR) “No volem posar-nos al davant de la gent dels nostres pobles però tampoc no en volem quedar al marge”. Això és el que diuen un col·lectiu de gairebé seixanta capellans que aquest dijous han fet públic un document de suport a la consulta del 9 de novembre. Diuen que recullen el sentiment que els fan arribar “molts col·laboradors parroquials” i que també els va portar a participar en la concentració del 11 de setembre.  El text recull el reconeixement nacional que ha formulat l’episcopat català en documents com  Arrels Cristianes de Catalunya  i  Al servei del nostre poble , i que després bisbes com  Xavier Novell  i  Francesc Pardo , o l’abat  Josep Maria Soler , han concretat en el dret a celebrar una consulta. Els signats afirmen si fan seu aquest suport a la consulta es perquè estan “immergits i compromesos en la vida de la gent dels nostres pobles” i que defensen “la llibertat dels responsables de l’Església respecte a qualsevol posic...

Resposta de Sal·lus Herrero Em diu, l'amic Antonio, que faig una desqualificació de 'totes' les religions a l'hora de criticar el senyor Reig Plà, però això no és del tot cert, perquè després de replegar les crítiques l'ús de la història de la filosofia moderna he assenyalat que potser aquelles religions com la teologia de l'alliberament, el budisme socials i altres religions -que s'emmarquen dins dels drets humans- siguen respectables i valuoses perquè ajuden al creixement espiritual; les religions que van en contra dels drets humans, mereixen molt poc respecte, al meu parer, i han de ser criticades per tots els mitjans perquè ajuden a la vulneració dels drets humans, d'homes i dones, dels pobles, etc. També m'invita a posar-li l'espill de Jesús davant el senyor Reig, em sembla que és el que intente fer al llarg de tot l'article sobretot a la part final, posar-lo davant de Jesús, de Ghandi i de Luther King que representen uns dels més impor...

La educación en España 30.09.2014 | 04:15 VICENTE GORGUES  El 1 de agosto de 1990, Eduardo Mendoza nos regaló su diario paródico y satírico Sin noticias de Gurb, en el que a través de dos extraterrestres el escritor barcelonés nos ofrece una mirada asombrada sobre nuestra sociedad. De este recurso literario ya se sirvió Voltaire en su obra Micromegas, en la que dos viajeros celestes descubren a los humanos y los analizan. 24 años después, imaginemos que Gurb vuelve a España y decide realizar un informe sobre nuestro sistema educativo. Seguramente elegiría como título Es país de locos. Simplemente con que en lugar de vagar por las calles de Barcelona decidiera analizar la educación en España se sentiría desbordado por la confusión, como la que sentimos muchos profesores que como es mi caso llevamos 29 años dedicados a la noble tarea de intentar formar a nuestros adolescentes. Gurb se asombraría y por supuesto quien escribe, al escuchar que es muy importante que en España ha...