Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2013

NIÑOS, text d'OvidioFuentes (NIHIL OBSTAT)

Imatge
A finales de mayo pasado, en China, fue rescatado del interior de una tubería del water un recién nacido.  La noticia tuvo amplio eco  en todos los medios. ¡Qué malos son los otros!     Hace pocos días ocurrió algo parecido en Alicante, donde lo que semejaban maullidos (¿cómo imaginarse otra cosa?) era el llanto de un recién nacido, arrojado al fondo del pequeño espacio de las bajantes de la finca. La policía ha detenido a la madre, a la que tal vez se le acuse de intento de homicidio. Lo que faltaba.  Esta noticia apenas mereció dos minutos de atención ese día. Poco después un periódico del mismo Alicante refiere que el niño sigue bien, a pesar de la rotura de un brazo, en el Hospital.  Y nada más .     Llama la atención el distinto tratamiento de una noticia y de la otra. ¿Por qué? ¿Nos da vergüenza? ¿Hay una consigna silenciosa? ¿Nos tiene sin cuidado por tratarse de alguien tan pequeño?       ...

Los antisistema son ellos, de Pedro Simón (El Mundo) (http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/asimplevista/2013/02/05/los-antisistema-son-ellos.html)

Imatge
La urna era un grial de finísimo cristal y yo no quería romperlo. Allí estaba delante sin mácula. La recuerdo con la ilusión de un aspirante a adulto y con el orgullo del que se mira al espejo en el día de su graduación:  aquella primera vez en que fui a votar y metí la papeleta por la ranura fue como mandarle una carta de amor a la primera novia : "Querida democracia", un corazón grabado en el bíceps y todos esos empalagues... Para toda una generación que, por edad, nunca tuvimos que combatir la dictadura,  la democracia era de esas cosas seguras que siempre dabas por hecha . Como la salud de mamá, los cromos de los Phoskitos o la catequesis de los sábados.  Hasta que fue pasando el tiempo -ay progreso- y le vimos la tonsura al invento . Conozco a políticos honrados que duermen cinco horas al día y que ganan menos de lo que merecen. También tengo buenos amigos que me dicen que echarle una feroz rehala de palabras a las canillas de esta partitocracia es incendiar lo ...

Sota les pedres, de Dolors Garcia i Coma

Imatge
És el llibre que he llegit un dia d'aquests. L'autora, natural de Girona, on nasqué l'any 1956, ha publicat una cinquantena de llibres per a infants i joves, ha guanyat nombrosos premis. I a l'editorial Bromera té L'esclau del Mercadal i Marvin, l'enllustrador de sabates . Pel que fa a Sota les pedres , cal dir que hi ha unes restes arqueològiques que van a ser derruïdes per tal de construir un aparcament. La classe de Martí les visita un dia. I aquest xicot comenta que els seus iaios hi tenien la casa, aleshores totes i tots s'hi fixen, i ell decideix parlar també del dietari i l'arbre genealògic que la seua família té des del segle XV. I fins ací és el que calia contar, però hi ha un misterios objecte soterrat al solar i també una maledicció que ha causat moltes desgràcies. I el treball per a la classe és el que el fa endinsar-se en el passat familiar i en una aventura per tal de trobar el tresor abans que quede soterrat davall les pedres. É...

Lucía Etxebarría también es ETA, de Lucía Etxebarría (LA VANGUARDIA.COM)

Imatge
Guillem Agulló  fue un joven valenciano que murió en 1993 asesinado de una cuchillada a manos de un grupo de jóvenes. Tenía sólo 18 años. De los 14 años de condena, el autor confeso,  Pedro Cuevas , sólo cumplió cuatro en la cárcel. El resto del grupo fue absuelto. Una señora decide que he ofendido su honor en una entrevista y reclama quince mil euros de indemnización. Gano, y se condena a la señora a pagar las costas. La señora se declara insolvente. He perdido seis mil euros: lo que costó mi defensa a cuenta de las tasas de  Gallardón . Un cargo público insulta en  Twitter  a Guillem Agulló y viene a decir que bien muerto está. Si mi hija hubiera sido asesinada a los 18 años, si sus asesinos no van a la cárcel, y si para colmo un señor insulta a mi hija y dice que merece haber muerto, yo lo habría denunciado por apología de la violencia e injurias. No entiendo por qué si yo mañana digo que una víctima del terrorismo de  ETA ...

¿Somos idiotas? PABLO GONZÁLEZ CABALLERO Madrid (EL PAÍS)

Imatge
No dejo de pensar en eso de que el aumento de la esperanza de vida exige automáticamente el retraso en la edad de jubilación. Veo todos esos inventos que hacen en un instante el trabajo que antes llevaba meses a cientos de hombres. Reparo en un desarrollo agroalimentario tan espectacular que ha enterrado para siempre la profecía de Malthus. Contemplo una ciencia en acelerada evolución que poco a poco se va acercando al santo grial de la energía inteligente, limpia y renovable. Y es entonces cuando me pregunto: ¿cómo puede ser que con todos estos avances humanos, uno de los rasgos del futuro vaya a ser la obligación de trabajar cada vez más años? ¿Es que somos idiotas?—  Pablo González Caballero.

Contemplar l'evangeli de hui, d'EVANGELI.NET

Imatge
Dia litúrgic: Dimecres XII de durant l'any Escoltar en àudio Text de l'Evangeli ( Mt  7,15-20):  En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dóna fruits bons, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu». Comentari:  Mn. Antoni ORIOL i Tataret (Vic, Barcelona) Pels seus fruits els coneixereu A vui, se'ns obre davant els ulls un nou contrast evangèlic, entre els arbres bons i dolents. Les afirmacions de Jesús al respecte són tan simples que semblen gairebé simplistes. I val a dir que no ho són gens! No ho són, com no ho és la vida real de cada dia. Aquesta ...

El dia que va acabar la crisi, text de Concha Caballero (Baena, Córdoba, 1956)

Imatge
Es licenciada en Filología Hispánica y profesora de Literatura en un instituto público. Profesora de Lengua y Literatura. Hace ya unos años pasó, felizmente, del ejercicio de la política a ser analista y articulista de diversos medios de comunicación (El País, Por ahora, de la SER, Meridiano, de Canal Sur Televisión). Amante de  la literatura. Firmemente  humana con los temas sociales.   Cuando termine la recesión habremos perdido 30 años en derechos y salarios...   Un buen día del año 2014 nos despertaremos y nos anunciarán que la crisis ha terminado. Correrán ríos de tinta escritos con nuestros dolores, celebrarán el fin de la pesadilla, nos harán creer que ha pasado el peligro aunque nos advertirán de que todavía hay síntomas de debilidad y que hay que ser muy prudentes para evitar recaídas. Conseguirán que respiremos aliviados, que celebremos el acontecimiento, que depongamos la actitud crítica contra los poderes y nos prometerán que, poco a poco...

Los «tradi» cargan contra Francisco, de Javier Morán (LEVANTE-EMV)

Imatge
Javier Morán Después de que retumbara la ya célebre frase del Papa Francisco „«se habla del ´lobby gay´, y es verdad, está ah퀻„, conviene recontar los efectos causados, que van desde la advertencia de algunos vaticanistas acerca de que la Curia ya está alterada con Bergoglio, hasta el runrún de fondo de los tradicionalistas „los «tradi», como algunos se denominan a sí mismos„, que deploran tanto la espontaneidad y «locuacidad» del Pontífice como sus críticas al «restauracionismo» propugnado por los sectores más clásicos de la Iglesia. Con este último punto tiene no poco que ver lo que Francisco habló el pasado 6 de junio con la directiva de la Confederación Latinoamericana y Caribeña de Religiosas y Religiosos (CLAR). Las notas difundidas sobre dicha conversación, en las que se enmarca la aludida frase sobre «lobby gay», poseen elevadísimo interés y se recomienda su lectura atenta.  Pero, en primer lugar, debe anotarse que la alusión del Papa al «lobby gay» en la C...
Imatge
FRANCISCO: NO BUSQUEU PRÍNCEPS, SINÓ PASTORS!! Ciudad del Vaticano, 21 junio 2013 (VIS) El Papa ha recibido esta mañana en audiencia a los representantes pontificios, con ocasión del Año de la Fe, en la Sala Clementina del Palacio Apostólico. Tras las palabras del cardenal Bertone, el Santo Padre se ha dirigido a los nuncios con "simples pensamientos", "palabras no formales sino provenientes de dentro del corazón", sobre algunos aspectos que ha calificado de existenciales sobre la labor que desempeñan los Representantes Pontificios. "Vuestra vida -ha dicho- es una vida de nómadas. Cada tres, cuatro años... cambiáis de lugar, pasáis de un continente a otro, de un país a otro, de una realidad de Iglesia a otra, a menudo muy diferentes; siempre con la maleta en la mano. Y esto implica... la mortificación, el sacrificio de despojarse de cosas, de amigos, de relaciones y comenzar siempre desde cero. Esto no es fácil". Francisco ha recordad...

Jordi Bort: 50 anys de l’elecció del papa Montini (ELPERIODIC.COM)

Imatge
Giovanni Battista, Enrico Antonio Maria, són els noms del qui el 21 de juny de 1963, seria elegit papa, amb el nom de Pau VI. Montini va nàixer a Concesio, a prop de Brescia, el 26 de setembre de 1897. El 1903, amb sis anys, el menut Montini va començar els estudis elementals en l’escola Cesare Arici i el 1916, els estudis eclesiàstics, per ser ordenat capellà el 1920. Sembla que va voler ser monjo benedictí, i que li agradaven els monestirs de Subiaco i de Montecassino, on es retirava per a exercicis espirituals i per fer encontres amb jóvens estudiants.   El papa que va continuar l’obra del Concili Vaticà II El 1921 Montini ingressà en l’Acadèmia Diplomàtica Pontifícia, el 1922 es va doctorar en Dret Canònic i més tard obtenia la llicència en Dret Civil. Montini va ser un defensor d’una nova diplomàcia, bassada en el diàleg, al servici de la pau entre els pobles. Va ser el 1924 quan començà a treballar en la Secretaria d’Estat del Vaticà, combinant el  treball b...

TEXT DE JOSEP MIQUEL MOYA (GENTE DE LA SAFOR, 18 de juny de 2013)

Imatge
Camp de golf i programa electoral Sabeu que tenim a sobre l’amenaça d’un camp de golf a la marjal, disfressat de Pla Especial per “salvaguardar l’espai”, contra el que s’han presentat quasi 5.000 al·legacions ciutadanes. Davant d’elles, sense llegir-les, el govern del PP va dir que tiraran endavant perquè “el camp de golf estava en el seu programa electoral”. Hi ha dues opcions: o els regidors del PP que han afirmat això no s’han llegit el seu propi programa electoral o estan convençuts que ho ha fet molt poca gent i qui ho ha fet no deu recordar-ho. Dic açò perquè jo sí que he tingut la paciència de fer-ho: el camp de golf a la marjal no és cap de les 652 “propostes” del programa electoral d’Arturo Torró. Per cert, algunes tan concretes com: “el Partido Popular es el único proyecto político con un valencianismo claro y definido, unes líneas totalmente valencianas y para los valencianos” (sic, en castellà, of course)(“proposta?”  591 ). L’unica que se li acosta és la...

CONCERT “LA VEU DEL TEU POBLE”

Imatge
CONCERT “ LA VEU DEL  TEU POBLE” El concert "La veu del teu poble", organitzat per Escola Valenciana amb la col·laboració de l'Ajuntament de Burjassot, serà un homenatge musical a Vicent Andrés Estellés que se celebrarà el  15 de juny a les 19 hores al Teatre Tívoli de Burjassot .  Intèrprets: Miquel Gil, Eva Dénia, Tomás de los Santos i Borja Penalba, Ximo Caffarena, Teresa Segarra i Aina Sanç, que musicaran versos del poeta. Donatius anticipats a la botiga on-line d’Escola Valenciana 3 € www.escolavalenciana.org/ concertestelles   Donatius taquilla:   -          Amics d'Escola Valenciana: entrada gratuïta (cal que envieu un correu electrònic amb el vostre nom complet abans del 15 de juny a  amics@escolavalenciana.org  ) En taquilla (a partir de les 18 hores del 15 de juny): 5 €.   US CONVIDEM A VISITAR L’ESPAI ESTELLÉS AL WEB D’ESCOLA VALENCIANA:  https://escolavalenciana.com/ categ...

L'estaca ja es belluga... JORDI VIDAL SORDÉ (EL PUNT AVUI)

Imatge
Per si no se n'havia adonat, senyor Urkullu, aquí tenim una estaca a la qual estem tots lligats i, si no podem desfer-nos-en, mai no podrem caminar. Per això, quan vostè es manifestà contrari a afluixar el dèficit per a Catalunya, a més d'obrir una escletxa entre els pobles basc i català, ens mostrà la seva insolidaritat i, alhora, que és un barrut, perquè vostè, pel fet de gaudir del concert econòmic, podrà abordar bilateralment l'austeritat amb l'Estat. És clar que l'asfíxia econòmica que viu Catalunya no només és un problema per nosaltres, sinó que ho és per a Espanya... Quan escatimes el pinso a la gallina dels ous d'or afecta tot el galliner. I això l'Estat ho veu, però tot i així ens castigarà per tal d'acontentar els barons del PP, obviant competències que aquí tenim i ells no. També diuen que no tenim recursos per esdevenir estat, i és veritat. Ara bé, els culpables que no en tinguem són els diferents governs d'Espanya que ens han expr...

“Yo no quería ser Papa” El Pontífice se reunió con 9.000 estudiantes de colegios jesuitas y respondió a sus preguntas (EL PAÍS

Imatge
El  Papa Francisco  dijo ayer que él no había querido ser Papa porque, a su juicio, si una persona quiere ser Papa es que no se quiere mucho. Así ha respondido a la pregunta de una niña durante el diálogo con estudiantes de las escuelas jesuitas de Italia y Albania. "Pero ¿Tú sabes qué significa que una persona no se quiera mucho? Una persona que quiera ser Papa no se quiere mucho. No, yo no he querido ser Papa", contestó. Además, en respuesta a la pregunta de una niña que ha querido saber por qué había renunciado a vivir en el Palacio apostólico y a un coche grande , el Papa Francisco ha subrayado que "no se trata sólo de algo que tenga que ver con la riqueza" sino que para él es "un problema de personalidad". "Yo necesito vivir en medio de la gente y si viviera solo, aislado, no me sentaría bien. Esta pregunta me la hizo ya un profesor: '¿Por qué no va usted a vivir allí?' Y yo le contesté: 'Mire, profesor, por cuestiones p...

"No hace falta introducir el valenciano”, text de Josep Lluís Bausset (LAVEUDELPV)

Imatge
Després de llegir l’article de Víctor Maceda,  “Ni Déu no parla valencià”,  publicat el passat dia 4 a La Veu del País Valencià, he rellegit una carta que Vicent Miquel i Diego li escrivia al P. Gregori Estrada, monjo de Montserrat, el 10 de gener de 1965, i que desgraciadament, no ha perdut actualitat. En aquesta carta, el Sr. Miquel i Diego es lamentava de la situació de l’Església valenciana, perquè “ ens ha estafat”.  En la carta adreçada al P. Gregori Estrada, Vicent Miquel relatava els fets ocorreguts a propòsit de la nostra llengua a la litúrgia. La carta feia referència a la comissió de laics valencians, que sol·licitava el valencià a l’Església en una campanya de recollida de firmes, i la maniobra que començà “ des de la Col·legiata de Xàtiva i des del Seminari i la Cúria, contra la llengua” . Vicent Miquel escrivia en aquesta carta: “ En Xàtiva col·labora la primera línia de FET i JONS, diguent que és una maniobra del valencianismo y comunismo”. El Sr. Mique...