DE TOT UN POQUET

P. ALLENDESALAZAR / Madrid El  Banc d'Espanya  ha  proposat  al  Govern  central una bateria de mesures per fer sortir el país de la crisi. Entre altres, ha demanat “mecanismes excepcionals  per evitar que el salari mínim  actuï com una restricció per a grups específics de treballadors amb més dificultats” per trobar feina. Luis María Linde, governador del Banc d'Espanya. AGUSTÍN CATALÁN Més informació Els bancs hauran de declarar el risc de les seves operacions La institució ha advertit en el seu informe anual que “malgrat l'intens procés de consolidació fiscal realitzat, la magnitud de l'ajust pendent encara és molt significativa si es pretén iniciar un procés de reducció durador de l'endeutament del sector públic”. La recuperació de la confiança i la superació de les tensions actuals dels mercats, ha defensat l'organisme governat per  Luis María Linde , depèn en bona part d'una unió econòmica més completa a...

Si Santa Teresa de Jesús agafés el metro Dll, 27/05/2013 (Jordi Llisterri –CR)  Ara que està de moda explicar que el cardenal Bergoglio viatjava en metro quan era arquebisbe de Buenos Aires, Viqui Molins ja havia imaginat que diria Santa Teresa de Jesús si avui agafés el metro. És un de les imatges del llibre  “Si Teresa de Jesús volviera hoy” , que va presentar la setmana passada a la Llibreria Claret amb la també teresiana Cristina Martínez. Viqui Molins  va explicar que després de diversos llibres sobre el món de la marginació, ara volia acostar a la gent la figura de Santa Teresa. Ella mateixa diu que “quan me la feien llegir al noviciat no entenia res” i que cal una guia per entrar en el viatge espiritual que ens proposa la mística castellana. “Potser els teòlegs s’enfadaran una mica amb mi”, va explicar Molins per justificar l’afany divulgador del llibre. Per això, en el llibre la situa Santa Teresa tornant per visitar Barcelona i Viqui M...

Este mes de maig s’acompleixen 30 anys del relleu del cardenal Tarancón, al front de l’arquebisbat de Madrid-Alcalà. En els 12 anys com a arquebisbe, Tarancón va fer un gran treball pastoral: va estructurar l’arxidiòcesi en 12 vicaries, va impulsar la pastoral juvenil, universitària,  familiar  i sanitària i va crear el Consell dels Laics, l’Institut Superior de Ciències Religioses i l’Institut Internacional de Teologia a Distància, per la formació permanent dels capellans i dels laics. Tarancón va fer de Madrid-Alcalà, com abans ho havia fet a Solsona, Oviedo i Toledo, un espai de llibertat i de comunió. Però el relleu de Tarancón va ser inusitadament ràpid! Sobretot si el comparem al temps transcorregut en altres relleus episcopals, des de la presentació de la renúncia als 75 anys. En el cas de Suquia, García Gasco o el mateix Rouco, el temps de “ pròrroga ” ha estat molt  superior  al de Tarancón. Suquia va estar 33 mesos més, després de presentar la...

( Antonio Aradillas ).- De vuelta de Roma, celebrado el Sínodo (a. 1970), y por iniciativa del mismo Cardenal don  Vicente Enrique Tarancón , entonces arzobispo de Toledo, le hice una larga y sustanciosa entrevista para el periódico "Pueblo" en el que yo trabajaba, cuya síntesis merece ser reproducida como ferviente homenaje a uno de los personajes más importantes de la historia de la Iglesia española en los últimos tiempos. Adelanto tan solo que  lo declarado por él, da la sensación de haberlo hecho hoy, o hasta "pasado mañana ", por la actualidad que entraña, por su estilo y su contenido: . "Los sacerdotes han se darse mucha prisa para renovarse y deponer posturas agrias y polémicas que, con su intransigencia, puedan provocar escisiones en la Iglesia" . "La Iglesia hasta ahora se nos había presentado como defensora de la fe, y en los tiempos presentes aparece como peregrina, con una dimensión más dinámica" . "La Iglesia, co...

Ja deu conèixer el lector el símil entre el setge de fa tres segles i el conflicte que enfronta els governs espanyol i català. La diferència, per fortuna i gràcies a Eu­ropa, és que el setge actual no comporta violència física sinó verbal i jurídica. Doncs bé, el bastió de l'ensenyament s'ha convertit en un dels principals focus de les hosti­litats. D'una manera semblant, el bastió de la llengua, que és adjacent al de l'ensenyament, rep de valent. I resisteix també de valent. No són els únics, perquè el finançament és un altre dels punts calents de la confrontació, però cobren una significació especial. El de la llengua, per la dimensió simbòlica i la voluntat de dividir. El de l'ensenyament, pel propòsit assimilacionista, amb tota exactitud el més contrari que es pot concebre a la idea de la inte­gració en la diversitat que va sorgir en la transició i ha perdurat només durant uns escassos decennis. El PP clama pel xoc de trens i desafia amb la seva majori...

Quan el 23 de gener el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució que proclamava que la sobirania recau en el poble català, el govern de Mariano Rajoy va respondre des de la displicència. Segons anaven declarant portaveus i ministres en aquells moments, la declaració només tenia un sentit polític i no efectes jurídics. Immediatament, però, alguna cosa va fer-los canviar d’actitud. Potser alguna reflexió que els aclaria el perill de no respondre a un punt considerat d’inflexió. Potser l’agressivitat desbocada de la premsa afí habitual. La de la corneta i el tambor. Siga com siga, aquell menysteniment va deixar pas a una resposta articulada a través de l’Advocacia de l’Estat, que va presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional. “Cap agressió sense resposta”, doncs, s’ha convertit en la divisa d’actuació del govern del Partit Popular. I es considera agressió qualsevol pas endavant en el procés dit sobiranista.Dins la més estricta lògica, el Tribunal Constitucional h...

“Una ‘carcúndia’ impressionat”. El claretià  Pere Codina , que va viure el Concili Vaticà II a Salamanca, explica a CatalunyaReligió.cat els intents dels bisbes espanyols de boicotejar algunes de les decisions més importants d'aquella convocatòria per ser contràries a la tradició catòlica. Des d’un pensament nacionalcatòlic la majoria “no entenien el que s’aprovava” ni que representava el Concili. Sobretot en temes com la llibertat religiosa: “alguns bisbes havien demanat al papa que no s’aprovés aquell document perquè ells a les seves diòcesis deien exactament el contrari”. El resum de Pere Codina és que el “Concili va donar carta de ciutadania a la modernitat dins de l’Església”, com explica en aquest nou testimoni de  Memòria del Concili . http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Xknxm7sN4Sc

Quan el PSOE ha estat al govern ha presumit de ser capaç de pactar amb l'Església. Tant és així, que al Congrés encara se senten els crits de l'esquerra acusant José Luis Rodríguez Zapatero “d'agenollar-se” davant la institució i plegar-se a les seves pressions per acabar augmentant fins i tot les prerrogatives. Ho atribuïen a una manera de compensar lleis com la del matrimoni homosexual o la de l'avortament. “No entenem les crítiques del Papa, Zapatero no fa altra cosa que fer concessions i, a canvi, només rep cops de bastó”, asseguraven veus internes del PSOE que es declaraven cristianes. De fet, en la seva darrera etapa, el lleonès va decidir posar el fre i la llei de llibertat religiosa, que havia d'aprofundir en la laïcitat, va quedar al fons del calaix. Però una vegada aposentats a l'oposició, avisen que el dia que tornin els trauran el que ara anomenen “privilegis”. En tres ocasions Alfredo Pérez Rubalcaba ha amenaçat d'estripar els acords amb...

“Acollir amb afecte els més pobres” Estes paraules que pronuncià el Papa Francesc en l’homilia del dia de Sant Josep, en l’inici del seu ministeri petrí, poden definir molt bé els nous aires que han entrat a l’Església! Uns aires joves i renovadors, que molts esperàvem des de fa temps! I és que, com deia el P. Lombardi, “ha arribat un nou estil al papat”. Un papat més senzill, com vam vore també amb Joan XXIII (després d’un papa- príncep com Pius XII) i amb Joan Pau I. Els somriures de Roncalli, Luciani i Bergoglio, han portat il·lusió i esperança a l’Església i al món!   Som molts els qui desitjaven una nova manera de fer del bisbe de Roma. Més senzilla i més oberta! Necessitàvem un Papa que obrira portes per ventilar l'Església i per deixar entrar el vent de l'Esperit, com va fer Joan XXIII amb el Concili i com esperàvem de Joan Pau I!   Amb el Papa Francesc (i no ho dic jo només) som molts els qui hem recuperat la il·lusió, perquè hem vist en ell un home com n...

“Montserrat no ha de ser objecte del joc polític baix” Dij, 16/05/2013 ( Diputació de Barcelona  / CR ) El Monestir de Santa Cecília de Montserrat, i els edificis annexos, seran rehabilitats integralment gràcies al conveni signat entre la Diputació de Barcelona, que subvencionarà les obres, i l'Abadia de Montserrat, propietària del conjunt arquitectònic. El pare abat Josep M. Soler, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, van signar aquest dimecres el conveni de col·laboració per mitjà del qual la Diputació aportarà els 800.000 € que faran possible la primera fase de les obres. Josep M. Soler  va recordar que era un bon moment per escometre la restauració, ja que «enguany és el centenari de l'abat Marcet, responsable de la darrera restauració de Santa Cecília, el 1913». L'abat va declarar que l'Abadia no tenia mitjans per assumir-la i per això va agrair «la sensibilitat de la Diputació de Barcelona per finançar aquest pr...

Diumenge ens assabentàvem de la mort del monjo Pere Crisòleg al Monestir de Montserrat. D'ací poquet tindrà lloc la missa exequial presidida pel P. Abat. Des de la llunyania vull unir-me en aquest moment a la pregària pel P. Pere Crisòleg. A continuació us deixe el que diu ARA.CAT sobre el P. Picas. El pare Pere Crisòleg M. Picas, monjo de Montserrat, va morir aquest diumenge al vespre al Monestir als 90 anys. En feia 63 que era monjo i el 24 de setembre del 1955 va ser ordenat sacerdot. Tres anys abans, el 15 d'agost del 1952, va signar el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat. La missa exequial, presidida per l'abat Josep Maria Soler, se celebrarà aquest dimarts a les onze del matí a la Basílica de Santa Maria de Montserrat. Natural de Sitges, Crisòleg va ingressar l'any 1950 al Monestir. Entre les seves ocupacions, destaquen la d'encarregat d'obres del monestir (1956-1978). Durant aquest mateix període, també va ser nome...

Últimament els periodistes no som, en general, gent gaire popular. Donar notícies és avui, amb comptades excepcions, donar males notícies. A força de constatar nuvolades i descriure xàfecs, el missatger s'acaba confonent amb el missatge, es converteix en aquell amic malastruc a qui tots procurem evitar. Tampoc les xarxes socials, tan crucials per democratitzar l'accés a la informació com propícies per a la demagògia illetrada i la crítica anònima, contribueixen a millorar la reputació del perio­disme. Però, per sort, en ocasions aquesta professió et brinda grates sorpreses. Dilluns passat, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA va reunir a l'antiga fàbrica Damm de Barcelona un centenar llarg de personatges que, fins fa tres anys, eren perfectes desconeguts per al públic en general. Dic personatges, i crec dir bé: «Persona de distinció, qualitat o representació en la vida pública», diu el diccionari. ¿Quina altra cosa són, si no, els 1.001 entrevistats a la secció Gent Corrent ...

Uno creía haberlo visto todo ya en este país disparatado. Bancos que estafan a los ciudadanos y reciben como premio sesenta mil millones de euros para nivelar sus balances. Gobernantes que cobran uno y hasta dos sobresueldos, viendo que la gente pasa hambre. Consortes despistadas que no se aperciben de que han aparecido varios milloncejos en su cuenta o un Jaguar en su garage. Organismos públicos que siguen contratando asesores innecesarios, al tiempo que la sanidad se desmantela. Institutos de secundaria que se caen a pedazos, mientras se subvencionan colegios privados, cuyos padres de alumnos podrían costearse la enseñanza de sus hijos sin problemas. O el pasmoso espectáculo de un ministro que decide dejar morir sin asistencia a los dependientes, pero se inventa una ley del aborto para que este valle de lágrimas se llene de niños con malformaciones. ¡Cómo nos había calado Valle Inclán cuando definió el esperpento!: “Las imágenes más bellas, en un espejo cóncavo son absurdas. ...

El fantasma de la llibertat passeja per Canal 9 El fantasma de la llibertat passeja per Canal 9 Diuen que pels platós, sala de redacció i fins i tot per Guantànamo, la devastada zona de programes de Canal 9, s'ha arribat a vore un fantasma com si fora una ombra posseïda que recorre les instal·lacions de la TV pública valenciana. Una por inusitada ha fet niu en les ments i cors -en el presumpte cas que en tinguen- dels actuals dirigents. Esmeralda, subdirectora d'informatius o alguna cosa pareguda, sembla aquella gitana que causava el furor quasi uterí en el geperut parisenc. Però l'edifici dissenyat per l'estudi d'arquitecturaVeges tu no és la catedral gòtica de Nôtre Dame de París. Quasimodo, el personatge creat per Víctor Hugo, se li apareix a la zíngara Velasco que fuig de manera espaordida pels quasi silenciosos passadissos i despatxos. “Sóc la teua consciència”, ressona com una veu d'ultratomba i la pobreta maleïx el maleït dia (valga la re...