10.13.2007

DESCLOT, Un éxit, don Mariano

Amb ulleres ertes i el gest exaltat, Mariano Rajoy va fer una crida patriòtica dimecres passat. Molt bé, Don Mariano, prietas las filas. Flanquejat per una bandera d’Espanya i una fotografia del rei amb marc d’amiant, el president del PP –que es vol d’Espanya, la Una– va comparèixer davant les càmeres del seu partit, que encara el van fer més agrest. Amb la veu pausada habitual però un punt més agut, ai!, Mariano Rajoy va demanar als fletxes que el segueixen que proclamessin ahir “amb orgull i el cap ben alt” que són espanyols i que senten els colors de la bandera, “que és el símbol d’Espanya”. Caram i collons. Això no és nacionalisme. Això és programació televisiva amb una ics ben grossa. El problema de Don Mariano és que la fúria espanyola i el desdeny casernari no li peguen. Més aviat semblava una flauta imitant el tambor. Ni Rajoy ni Acebes ni Zaplana serveixen per escalfar l’ambient amb proclames patriòtiques i gestos tallants. Però Don Mariano ho va intentar. Tot d’una el va seguir una allau de missatges telefònics que demanaven que l’exhibició d’orgull es concretés amb banderes espanyoles esteses al vent i al balcó. Diuen els enviats especials amb síndrome d’Estocolm a Madrid que a la capital n’hi ha a balquena per balcons i finestres. Sobretot en els barris més fins. El PP té un formiguer a la capital. I a Barcelona? Ai, Don Mariano! Aquí ahir hi havia roba estesa al Raval i a la Barceloneta, com és habitual, símbol de l’orgull de les classes populars, que no tenen celobert però presumeixen d’anar netes. I poca cosa més. Va, vinga, sí. A l’Eixample, al carrer d’Aragó a tocar amb el passeig de Gràcia, diuen que hi havia una bandera espanyola amb escut postfranquista. I encara una altra a Lesseps. Un èxit, Don Mariano.