DE TOT UN POQUET

Esta vez no hay milagro de Dickens ni de Capra. Solo racionalidad y decencia para luchar contra la intransigencia y el delirio de quienes quieren laminarnos, exterminarnos, como pretendió el franquismo   NICOLÁS AZNÁREZ Usted saluda al vecino del cuarto, al carnicero o a la farmacéutica, tan amables, y quizá han votado a Vox. Esa es la realidad. Ha recordado esta mañana José K., ya de memoria feble y selectiva, que un diciembre de hace más de una década entró en el chino de calle abajo. Todavía hoy mantiene en la retina aquella fabulosa mezcla de colores y texturas, de plásticos y lentejuelas. De aquel día le ha asaltado hoy el recuerdo de unos vistosos trajes de Melchor, Gaspar y Baltasar, ricas coronas incluidas, como de Papá Noel, blanquísimas barbas y sacos generosos. ¿Cómo elegir entre unos y otros? No duda nuestro amigo de que los votantes de Vox, ese fascinante descubrimiento antropológico surgido en las milenarias tierras andaluzas, crisol que se dice de bár...

Quan la castellanització, Inquisició i neteja ètnica es van reunir per crear una idea d’Espanya Marc Pons Tarragona. Diumenge, 6 de gener de 2019 7 minuts           Imatge principal: Retrat de Joan de Ribera (1566) / Font: Museu del Prado València, 6 de gener de 1611. Fa 408 anys.  Joan de Ribera  (o de Rivera), conegut com el Patriarca de València, moria a les estances del Palau Arquebisbal. Ribera havia estat un dels personatges més poderosos del seu temps, no tan sols a València sinó, també, al conjunt dels territoris de la monarquia hispànica. Havia acumulat els càrrecs d’ arquebisbe de València  (1569-1611), que des del 1577 abastava la pràctica totalitat del territori valencià, i el de  virrei hispànic al regne de València  (1602-1604). Màxima autoritat eclesiàstica, política i militar durant els transcendentals primers anys de la centúria del 1600, Ribera es conv...

Estimades persones sòcies, amigues i amics, Dijous passat ens assabentàvem de l’assassinat de Fernando Lumbreras. La tristesa, la ràbia i la impotència s’apoderava de moltes de nosaltres. No vaig a parlar-vos de què significa Fernando pel moviment LGTBI, crec que d’una manera o altra podeu tindre accés a eixa informació. Del que sí vull parlar-vos és de l’orgull que em fa sentir pertànyer a la família Lambda, eixa família que va començar, entre altres, amb Fernando. Vull compartir amb vosaltres que ens hem sentit vertaderament abrumades i desbordades per totes les mostres de suport que hem rebut a través de totes les xarxes socials, de whatsaap , correus electrònics... La tasca que ha fet Lambda al llarg de tots aquests anys és coneguda i reconeguda al llarg i ample de l’estat espanyol. El nostre activisme és important, però l’activisme no es fa sòl, el fem entre totes les persones que conformem Lambda, així que vull aprofitar aquest moment per donar-vos les gràcies. Gràcies per ser...

( José María Rodríguez Olaizola, sj. *).-Ayer publiqué un tuit. Una sola frase: " Basta de homofobia en la Iglesia ". Inmediatamente me encontré con un montón de respuestas. Algunas, positivas. Otras, bastantes, negativas. Entre las negativas, algunas respetuosas con la persona, pero que discutían mi afirmación. "En la Iglesia no hay homofobia" -decían unos-. Otros cuestionaban que cómo un sacerdote podía afirmar algo así de la Santa Madre Iglesia.  ¿Acaso soy un hereje, un tirabombas, un apóstata encubierto?  (sí, de todo esto he leído). Luego, también alguno preguntaba ¿es que acaso hablo por mí mismo?  Había insultos también , aunque en esto, como siempre hago ante las faltas de respeto personales, prefiero silenciar y bloquear. Algunos me urgían a  releer el catecismo . Otros decían que la Iglesia es la que atiende a los enfermos de SIDA -gracias por la aclaración, yo mismo estuve varios años en un piso de Caritas, haciendo varias noches a la semana y aco...