DE TOT UN POQUET

Estimades persones sòcies, amigues i amics, Dijous passat ens assabentàvem de l’assassinat de Fernando Lumbreras. La tristesa, la ràbia i la impotència s’apoderava de moltes de nosaltres. No vaig a parlar-vos de què significa Fernando pel moviment LGTBI, crec que d’una manera o altra podeu tindre accés a eixa informació. Del que sí vull parlar-vos és de l’orgull que em fa sentir pertànyer a la família Lambda, eixa família que va començar, entre altres, amb Fernando. Vull compartir amb vosaltres que ens hem sentit vertaderament abrumades i desbordades per totes les mostres de suport que hem rebut a través de totes les xarxes socials, de whatsaap , correus electrònics... La tasca que ha fet Lambda al llarg de tots aquests anys és coneguda i reconeguda al llarg i ample de l’estat espanyol. El nostre activisme és important, però l’activisme no es fa sòl, el fem entre totes les persones que conformem Lambda, així que vull aprofitar aquest moment per donar-vos les gràcies. Gràcies per ser...

( José María Rodríguez Olaizola, sj. *).-Ayer publiqué un tuit. Una sola frase: " Basta de homofobia en la Iglesia ". Inmediatamente me encontré con un montón de respuestas. Algunas, positivas. Otras, bastantes, negativas. Entre las negativas, algunas respetuosas con la persona, pero que discutían mi afirmación. "En la Iglesia no hay homofobia" -decían unos-. Otros cuestionaban que cómo un sacerdote podía afirmar algo así de la Santa Madre Iglesia.  ¿Acaso soy un hereje, un tirabombas, un apóstata encubierto?  (sí, de todo esto he leído). Luego, también alguno preguntaba ¿es que acaso hablo por mí mismo?  Había insultos también , aunque en esto, como siempre hago ante las faltas de respeto personales, prefiero silenciar y bloquear. Algunos me urgían a  releer el catecismo . Otros decían que la Iglesia es la que atiende a los enfermos de SIDA -gracias por la aclaración, yo mismo estuve varios años en un piso de Caritas, haciendo varias noches a la semana y aco...

L’altre dia, el diputat de la CUP Carles Riera demanava un ‘desbordament popular perquè els partits i institucions catalanes tornin a trencar amb l’estat’. Ho deia justament després d’un Onze de Setembre que tornava a proclamar, al carrer i sense deixar cap marge de dubte, que la majoria social independentista és partidària de fer efectiva la República immediatament. De seguida, ahir diumenge, vàrem presenciar un pas més en una cosa que potser és el començament del retorn del pèndol. Convocats espontàniament per uns joves acampats a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, sense cap suport institucional ni de cap partit, ahir milers de ciutadans van impedir que l’extrema dreta hi entrés. Van ocupar la plaça i la van defensar plens de dignitat, amb un canvi d’actitud significatiu dels Mossos que convé que no perdem de vista tampoc. Va ser una acció encara minoritària, però que tenia tot l’aire de les jornades revolucionàries de l’octubre passat. Hores després, milers de persones es van t...

ANY CARDENAL VIDAL I BARRAQUER 2018 - 2019 PROJECTE D’ACTES I ACTIVITATS CRITERIS I OBJECTIUS PER A LA CELEBRACIÓ DE L’ANY CARDENAL VIDAL I BARRAQUER CRONOLOGIA El 29 d’agost de l’any 2017 el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar els esdeveniments i les personalitats objecte de commemoració per l’any 2018. Entre altres es va acordar celebrar els 150 anys del naixement del Cardenal Francesc d’Assis Vidal i Barraquer , que coincideix amb el 75è aniversari de la seva mort i amb el 40è aniversari del retorn de les restes mortuòries a Cambrils i posteriorment a la catedral de Tarragona. Al llarg de l’any passat, 2017, s’havia celebrat el centenari del naixement de Mn. Ramon Muntanyola, biògraf del Cardenal, amb una sèrie d’actes organitzats arreu del territori per la Comissió corresponent. Aquesta celebració va cloure el passat 3 de febrer amb un solemne acte acadèmic i religiós al Monestir de...