DE TOT UN POQUET

A tres meses del fin de curso, más de 100.000 alumnos no han visto un euro de sus becas ya concedidas Ningún alumno percibirá la totalidad de su beca antes de finales de abril, y un 8% de las solicitadas ni siquiera ha sido aún evaluado  

( Jordi Llisterri – CR/Vic ) El 26 de febrer Santa Joaquima Vedruna va fundar a Vic la Congregació de les Carmelites de la Caritat Vedruna. Per això, cada any al voltant d’aquesta data les germanes vedruna de Catalunya tenen una trobada festiva en aquesta ciutat. Aquest dissabte van celebrar els 188 anys de la fundació .  Saben que a Europa les germanes s’han fet grans perquè han patit la sequera vocacional. Però ni es lamenten, ni paren de treballar. I somriuen. Veuen com el carisma de Santa Joaquima Vedruna enlloc de desaparèixer perdura i s’ha estès per tot el món. I moltes de les religioses vedruna grans que han ofert la seva vida a països del sud veuen com allà el seu testimoni ha donat fruit. En aquest vídeo expliquen com viuen aquest moment la superiora general,  M. Inés García , i la delegada de Catalunya de la nova província que agrupa totes les vedruna d’Europa,  M. Dolors Sitges . “Estem allà on Jesús estaria avui”, diuen quan expliquen com la preocupa...

Esta crónica semanal se vuelve hoy un réquiem al que cada lector podría ponerle la música apropiada. Esto es solo la letra ante una tragedia cada vez más frecuente, como hicieron los argentinos Félix Luna y Ariel Ramírez, cuando supieron que Alfonsina Storni se adentró en el amor, buscando la muerte, allá en Mar del Plata. Es  un réquiem, una oda, una elegía a quienes mueren tocando con sus dedos las costuras hilvanadas de la vieja Europa , escenario hoy de vergüenza. Siete años en este rincón , por Juan Rubio Ya vemos lo que pasa en  Ceuta , tan cerca, tan cañí, tan española ella. Lo han contado las noticias estos días. Nueve, diez, once… quince… muertos, tragados por el mar, mientras buscan la libertad. Y lo que quede. Son las nuevas figuras como  Tea-Bag , la protagonista de la novela de Henning Mankell. Porque todo se va olvidando en la rápida y espasmódica información líquida, enredada en las redes de Internet, pero sus cadáveres están ahí. “Por la blanda are...

              Dissabte passat , a Madrid, es van manifestar unes desenes de persones (la prempsa no en diu quantes) per reclamar  “dret total per al treball sexual”. Convocava  l’acte un Col·lectiu, Hetaria, i algunes autoanomenades treballadores del sexe”. Aquestes reclamen comptar amb els mateixos drets i deures que la resta de treballadors i trobar espais dignes i en condicions on exercir aquesta activitat, negociats amb ajuntaments i veïnat implicat.             No és aquest, el de la prostitució, - anomenat el treball més antic del món-, un tema menor. Tampoc no és un tema fàcil a resoldre. Les solucions que puguen aportar-se poden respondre a criteris polítics, morals o de plantejaments filosòfico-socials. Però no hem d’oblidar que també responen a criteris econòmics, ja que la prostitució constitueix un gran negoci (i no precisament per a les pròpies prostitutes)- I els qui pr...

1. ”Vergonya” és el clam del papa Francesc al referir-se el passat juliol al naufragi tràgic d’immigrants a Lampedusa. Aquest crit ressona ara després de la mort de 15 immigrants a Ceuta el passat dia 6 i després de les explicacions, explicacions? del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Diaz. Vergonya! 2. Nombroses entitats, de caràcter laic i confessional, es manifesten contra la política inhumana d’immigració i de seguretat repressiva del Govern espanyol. Una d’aquestes veus és la del franciscà Santiago Agrelo, arquebisbe de Tanger. L’arquebisbe afirma que es “inacceptable” que la vida d’un ser humà tingui menys valor que una suposada seguretat o impermeabilitat de les fronteres d’un Estat o que mercaderies i capitals tinguin més drets que els pobres per entrar en el país. 3. Val la pena recordar una reflexió que l’arquebisbe Agrelo va fer pocs dies abans del Nadal passat sobre la frontera que Espanya aixeca als immigrants. Una reflexió profètica: “Avui dissuadim el Nada...

Remés per un amic:

Malament deuen anar-li les coses al PP quan necessita  treure a passejar una altra vegada el tema del secessionisme lingüístic i dels símbols. Perquè no té cap trellat la polèmica que des del Consell han creat artificalment a propòsit del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Si no fóra que amb aquesta qüestió, els nostres governants han fet tant de mal a la nostra cultura, a la normalització de la nostra llengua i a la convivència entre valencians, podriem riure, perquè la situació és novament kafkiana. Recapitulem: L'AVL està creada per llei i és contemplada dins de l’Estatut d’Autonomia com a institució competent en temes lingüístics, entre els quals  d eterminar la normativa oficial del valencià, fixar les normes lingüísticament correctes de la toponimia i l’onomàstica, emetre informes i dictamens linguístcs, contribuir a la normalització... D’acord amb les seues competències, la AVL ve treballant des de fa 12 anys en un diccionari valencià. E...

( Jordi Llisterri -CR ) El papa  Francesc  rebrà conjuntament tots els bisbes catalans el proper 7 de març a Roma. La trobada es farà dins de la visita “ad limina” que faran a Roma del 3 al 8 de març. Durant aquesta setmana faran les reunions habituals als dicasteris vaticans i la visita a les tombes dels apòstols. Els bisbes catalans han estat preparant la visita  en la reunió  de la Conferència Episcopal Tarraconense d’aquest dijous i divendres a Barcelona. Així, els bisbes catalans tindrán per primera vegada una reunió conjunta i privada amb el papa. Les visites "ad limina" les realitzen periòdicament tots els bisbes del món per assegurar un contacte directe amb el bisbe de Roma i amb la cúria vaticana. Fins ara, la visita també incloïa una breu trobada individual de cada bisbe amb el papa. Però en les que ja ha celebrat el papa Francesc amb altres episcopats, aquesta trobada individual s’ha convertit en una reunió privada més llarga en petits grups de deu o ...

Els Oliva Martínez tenen reunió amb la mestra de primària. És una dona menuda i decidida, combativa i expeditiva, intel·ligent i pràctica, però amb un rerefons tremendament divertit, com el de les fades despistades dels contes d’ara (per alguna raó te la imagines pujant i baixant muntanyes), que va per feina i que no parla amb diminutius pelleringosos als alumnes. Els Oliva Martínez no podien anar-hi al migdia i la mestra els va proposar de veure’s a la tarda, un cop acabades les classes, fora de l’horari escolar. “Mentrestant, el vostre nano pot berenar amb el meu fill”, va oferir. Els Oliva Martínez es miren la classe fascinats (tots fan el mateix, la mestra ja ho sap). Els agrada ficar el nas en aquell racó on els seus fills passen tantes hores. Es miren els dibuixos de la paret i, de seguida, endevinen quin és el del “seu”. Si els ho haguessin dit, això, als Oliva Martínez, quan no eren pares i cada nit tancaven els bars amb ulls esbatanats i irresponsables, no s’ho haurie...

(CR) El catedràtic de sociologia  Javier Elzo  també tindrá un blog a CatalunyaReligió. Des d’avui publiquem alguns dels seus articles  en un nou blog . Elzo és una referència en el món de la sociologia i una  veu autoritzada des del País Basc. Tot i que sempre ha treballat sobre l’anàlisi del catolicisme a Europa, des de la seva jubilació docent ha prioritzat aquest estudi juntament amb un altre tema que sempre l’ha preocupat personalment: les conseqüències en la societat basca del final de l'activitat armada d'ETA. El seu darrer llibre, “Los cristianos, ¿en la sacristía o tras la pancarta?”, planteja  els reptes del catolicisme  en l’Europa actual. Catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de Deusto, he estat degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la mateixa universitat i primer investigador per Espanya del "European Values Study". En l’inici del nou blog a CatalunyaReligió  recuperem un article  del mes pa...

Sembla mentida, però allò del raspall que tenen en un calaix a Madrid que va descobrir-nos el darrer dels liberals catalans (recordin que Pla va establir que a Catalunya, de liberals, liberals, només en teníem quatre: en Trias, en Fargas, en Duran i en Farell), aquell raspall que treuen quan arriben les visites tot dient “tu sí que eres un hombre de mundo”, “catalán, pero simpático” i tot allò... i que ha desllorigat tantes i tan fermes conviccions secessionistes, resulta que té efectes fins i tot sobre el cos diplomàtic destacat a la castissa metròpoli espanyola, i ha arribat fins i tot a omnubilar el clar seny, el que hauria de ser catecisme per a un experimentat jerarca de la diplomàcia vaticana.   Monsenyor Fratini, Don Renzo, Arquebisbe de Botriana (estudiarem el mapa per esbrinar si és ' in partibus infidelium' ), quaranta anys al servei de la més fina i docta de les 'finezze' diplomàtiques que al món sien, home discret, culte, humil i sofert com pocs dels il...

     Europa clava una nova bufetada (i grossa) a Espanya      Europa ha demostrat que té maneres d'evitar el veto espanyol a l'hora d'admetre un estat a la UE! Se'ns obre una via gran, molt gran! (tot i que els grans mitjans de comunicació no n'hagin fet esment. Per què deu ser?)      Per llegir molt atentament i fer arribar a tots aquells a qui els profetes de la por han fet dubtar… Espanya no podrà vetar l'adhesió de Kossovo a la UE     La UE negocia des d'avui 29 novembre un acord d'associació de Kossovo, que per primera vegada no serà ratificat pels estats membres, per evitar que el vetin.      Joost Korte, director general d'ampliació comunitària ha obert aquest matí a Pristina a les  negociacions  entre la Unió Europea i Kossove per a un acord d'associació. Malgrat l'oposició de l'estat espanyol, la Comissió Europea ha fixat la primavera de 2014 per a tancar l'acord...

L'esquizofrènia catalanòfoba dels dirigents del PP valencià no sembla tindre fi. Una altra mostra més d'això són les declaracions que el president Fabra, caracteritzat des de que va arribar a la Generalitat d’un greu trastorn de personalitat bipolar (recordem el tema de la reivindicació del finançament ací sí, però a Madrid no; la tolerància zero amb la corrupció al principi del seu mandat sí, però ara no; el dret dels valencians a veure TV3 i l’afirmació de l’unitat de la llengua quan era alcalde de Castelló era sí, però ara no, etc...), va realitzar dissabte passat durant la clausura d'una trobada amb alcaldes i portaveus del PP de la província de València. Les seues paraules s’enquadraven dins de l'espiral de declaracions realitzades per alguns membres del Consell des de què l'AVL va anunciar fa uns dies la publicació del Diccionari normatiu valencià, en el qual es reconeixia que el valencià i el català és la mateixa llengua, cosa d'...

Novament, alguns representants polítics del partit que ens governa des de fa 18 anys es trauen de la mànega la recurrent polèmica, ja antiga i desgastada, de la unitat de la llengua. L'excusa, la publicació del seu Diccionari Normatiu Valencià. I una altra vegada, als bars, tertúlies al voltant d'una picadeta, i altres llocs d'intens trànsit quotidià, les opinions van i vénen -s'entrecreuen, diria jo-; unes de descriptives i d'altres de contingut més verinós, però totes carregades d'un halo de cansament i, fins i tot, de fàstic. La qüestió a què ens referim per milionèsima vegada està passada de rosca. Hi hagué una època més fresca que ens exaltàvem, que les venes del coll se'ns unflaven, entusiasmats per atrinxerar-nos contra allò o això altre, però al nostre país ja han succeït massa coses i estem farts de cortines de fum i de jugar a intentar mossegar la carlota que penja d'un cordell i que balanceja d'un pal, perquè és una trampa a què ja en...

L'educació com més va, pitjor. El cap de setmana passat El País va publicar un reportatge sobre les possibilitats de negoci de l'educació al món. Ara entenem els esforços dels governs per privatitzar aquells àmbits educatius que fan guanyar diners, milions d'euros.  Representa una manera de reorientar el concepte d'educació, i el concepte de formació. I de passada la definició de ciutadania, de treball, de drets socials, d'oci, etc. Tot es remou dins de la mateixa pastera, es redefineix. El món és una realitat canviant, però també la seua definició, i algú se'n preocupa per manipular la brúixola de la humanitat en este sentit. No ens n'adonem perquè canvien els mobles de lloc, mil·límetres a mil·límetres, per això el redisseny passa desapercebut. Què s'ha fet dels gran pensadors humanistes? Per què no fem servir la força de les seues conviccions? Esta setmana, a les televisions digitals més dretanes -d'extrema dreta, diríem millor- s'arri...

  Sr.. Rajoy:        1.- ¿Está usted enterado de que la CAM "quebró" y desaparecieron en torno a 6.000.000.0000 (seis mil millones) de euros? ¿No hay responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí.        2.- ¿Está usted enterado  de que el Banco de Valencia "quebró" y se evaporaron en torno a 3.000.000.000 (tres mil millones) de euros?. ¿No hay responsables? Usted, Sr .Rajoy, sabe que sí.        3.-  ¿Está usted enterado de que el "agujero" de BANCAJA lo tapó el SR. RATO en Caja Madrid? Usted, Sr. Rajoy, sabe que hay responsables.        4.- ¿Está usted enterado de que hay una trama GÜRTEL que ha "distraído" millones de euros en financiación de eventos, y hasta sacó "partido" de la visita del PAPA a Valencia?. ¿Sabe que hay responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí. Por si lo duda, lo de los trajes son migajas, pero ¡QUÉ POCA ÉTICA!.   ...

A través de l'enramada escanyolida i nua del capvespre, traspua la foguerada d'un núvol arborat. Gener s'acaba i l'oratge bandereja sobre les agulles dels pins. Les palmeres, malaltes pel “bequerut roig”, es desfermen desbrocades. El pes roent de la melangia ens fa tous i restem vulnerables sota el record de la llum; qualsevol mot o gest té la potestat de burxar-nos en aquest instant d'estranyament. Som gossos amb una cadena massa esquifida. Els estornells s'aprofiten d'aquest ventijol enyoradís i la fressa del seu vol és una melodia acollidora. Fagocitem les paraules i ens menen al moment en què l'esguard se'ns escampava sobre les teulades i resseguia el verdet que les dibuixava al besllum de l'albada. Badava una claror pregona des de la mar i un teuladí panxarrut s'escapolia esporuguit cap a les teules d'enfront. Hui ha començat una altra temporada del cicle “Escriptors al terrat”. Des de la terrassa del Centre Octubre ataüllem la ll...

                 Els darrers anys del segle passat, cada mes de febrer, en aquesta mateixa columna solia escriure sobre els ametllers florits. I deia que en les dues comarques de la Marina i en altres indrets del nostre País, el camp havia esclatat i en les branques dels ametllers s’havien instal.lat milers de flors blanques i rosades que fein olor a mel. I deia que les abelles brunzien monòtones al voltant dels arbres i que el terra dels camps era cobert de la flor blanca del ravanell o de les “salivaetes del nostre senyor”, també blanques i menudes. És un fet que ja ens anunciava el refranyer: “Pel febrer florix l’ametller”. I tot plegat constituia un espectacle efímer de gran bellesa.                 Pocs anys després, vaig deixar d’escriure sobre els ametllers florits, no només per no repetir-me sinó perquè aquests arbres, ja progressivament abandondonats des ...

(Jordi Llisterri –CR)  “El papa està envoltat d’alguns prelats importants espanyols que li donen una informació completament falsejada. Aquests senyors són culpables i no tenen ni un sentit de pastoral (...) Hi ha alguns representants de l’episcopat espanyol que ocupen llocs a Roma que són tan centralistes o pitjor que els polítics, i tenen una incomprensió total per Catalunya”. No és un declaració actual. Ho va dir el qui havia estat l’abat de Montserrat  Cassià Maria Just  en una entrevista l’any 2000. Ho va dir com a emèrit, però després de la nota que emetre aquest dimarts al vespre la nunciatura apostòlica a Espanya alguns eclesiàstics catalans tornen a repetir el mateix argument quan se’ls demana una valoració de la nota. Renzo Fratini  ha posat la Santa Seu enmig del debat sobiranista, un tema en el que la diplomàcia vaticana s'havia mantingut al marge. Ho va fer en un breu i poc habitual comunicat difós a través de la Conferència Episcopal Espanyola i qu...