DE TOT UN POQUET

Dia litúrgic: Dissabte Sant Escoltar en àudio Text de l'Evangeli (  ):    Comentari:  Père Jacques Philippe (Cordes sur Ciel, França) --- A vui no meditem un evangeli en particular, ja que és un dia alitúrgic. Però, amb Maria, l'única que ha romàs ferma en la fe i en l'esperança després de la tràgica mort del seu Fill, ens preparem, en el silenci i en la pregària, per a celebrar la festa del nostre alliberament en el Crist, que és l'acompliment de l'Evangeli. La coincidència temporal dels esdeveniments entre la mort i la resurrecció del Senyor i la festa jueva anual de la Pasqua, memorial de l'alliberament de l'esclavatge d'Egipte, permet de comprendre el sentit alliberador de la creu de Jesús, el nou Anyell pasqual, la sang del qual ens preserva de la mort. Una altra coincidència en el temps, menys assenyalada, però alhora molt rica en significat, és la que hi ha amb la festa jueva setmanal del "Sabbat". Aquesta comença el di...

Lʼhonradesa i la cobdícia  El diccionari defineix l’honradesa com l’actitud d’aquells que no fan actes deslleials, ni furts ni enganys! És l’honradesa en el treball, el que vaig trobat en els bons fisioterapeutes que em van ajudar en la recuperació de la meua fractura d’húmer. No cal dir que és altíssim el grau de satisfacció i la millora que experimentem en les nostres lesions, gràcies als excel·lents infermers, que sempre diuen la veritat: la recuperació és llarga i dolorosa. Mai no ens van enganyar, dient-nos que seria una  cosa curta, fàcil i sense dolor. No van anar amb mentides, ni amb enganys! Perquè aquests fisioterapeutes fan de la veritat i de l’honestedat la seua manera de treballar!! I perquè segueixen al peu de la lletra la recomanació que feia Sant Pau als cristians de Colosses: “En qualsevol treball, poseu-hi tota l’ànima” (Col 3::23) Però en la nostra societat, i d’una manera especial en el món de l’economia, no sempre és l’honradesa allò que g...

Santoral   25 de Març: L'Anunciació del Senyor Text de l'Evangeli ( Jn  12,1-11):  Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?». Això ho va dir no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven. Jesús digué: «Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu». Una...

El Partit Popular fa molt de temps va traure el bitllet de tornada per al recorregut d'anada. A València, per exemple, quan va controlar la majoria absoluta municipal, va decidir que la plaça del País Valencià havia de dir-se “de l'Ajuntament”. Un ajuntament no deixa de ser important, sobretot si manen ells, però un país és un concepte molt més ambiciós, cívic i nacional. Al PP li altera els budells. De país, només n'hi ha un, per a ells, i no és el valencià. Dins aquesta lògica nacional i de la lògica ideològica de molts dirigents populars, aviat la plaça recuperarà el nom més èpic: del Caudillo. A Maó, la punta oriental del domini lingüístic ibèric, també la majoria absoluta dita popular ha decidit aprofitar la involució propiciada per José Ramón Bauzá i rebatejar-se bífidament. Ara es diu, oficialment, Maó-Mahón. Al temps. El viatge al passat recent continuarà. Aviat en diran Mahón-Maó, perquè ordinalitat és autoritat. I seguint el camí acabarà tornant a recuperar l'...

El fet que els negociadors de la Unió Europea i Xipre hagin arribat a una solució de compromís pràcticament en el temps afegit no ens ha de sorprendre: Europa sempre ha resolt les seves crisis així. La solució imposada per la Unió implica la reestructuració –amb tancament inclòs– del sistema financer i l'obligatorietat dels accionistes, bonistes i dipositants de més de 100.000 euros a participar en el rescat. L'anterior rescat financer, el de l'Estat espanyol, es va fer a càrrec de tots els contribuents, tinguessin o no dipòsits als bancs afectats. Però a Xipre, com queda dit, s'opta per una altra via. Encara és d'hora per saber si aquest canvi de tarannà és una excepció per posar fi a un paradís fiscal o si es tracta d'un canvi de rumb de la Unió en l'estratègia per resoldre els problemes financers, tot i les explicacions i retractacions d'última hora. És cert que limitant l'impacte als dipòsits d'estalvis per sobre dels 100.000 euros es...

L'últim informe presentat per la Plataforma per la Llengua posa en evidència un element més de l'absurditat que representa per als catalans pertànyer a un estat que es dedica a lluitar contra els que considera els propis ciutadans però que, en la pràctica, tracta com a ciutadans en propietat i de segona categoria. El català és una llengua que socialment avança, encara que d'una manera tímida, esforçada i amb el handicap de la seva dimensió reduïda en un món globalitzat en què la quantitat dels parlants té també un valor de mercat. És simptomàtic que l'idioma propi de Catalunya sigui la setena llengua més apresa de la Unió Europea per aquells que no la tenen com a llengua materna. Resulta encoratjador que en els espais de més llibertat d'elecció com és internet, o en els indicadors de qualitat cultural com són les estadístiques de traduccions literàries, el català tingui una salut de ferro. Tot això és doblement meritori perquè està passant amb la força de tot un e...

Us deixe traduïda aquesta notícia que posa en evidència què han fet amb el PV els darrers governs del PP (PV) i PSOE (a Madrid) VÍCTOR ROMERO  VALÈNCIA  La pèrdua de riquesa de l'economia valenciana com a conseqüència de la recessió econòmica es pot quantificar. La caiguda del producte interior brut de l'autonomia durant 2012 va aconseguir una diferència de 7.385.000 d'euros respecte de l'exercici del 2008, considerat l'any d'inici de la crisi. Si llavors el PIB regional va registrar la xifra de 107.433,2 milions d'euros, la riquesa va caure a 100.047,2 milions d'euros l'any passat, un 1,5% menys. Aquest empobriment va tenir el seu reflex en el repartiment de la riquesa per habitant. El PIB per càpita ha passat de 21.701 euros de mitjana en 2008-19.964 euros el 2012. La diferència de la renda per habitant és de 1.737 euros de mitjana. Cal tenir en compte a més que l'autonomia ha perdut població en l'últim exercici, principalment co...

SÁBADO, 16 DE MARZO DE 2013 CARTA A UNA AMIGA SOBRE EL PAPA FRANCISCO He aquí algunos párrafos que le he escrito y que quiero compartir con mis lectores.   Sobre el nuevo papa, poco te puedo decir, pero, por los  detalles  que ha dejado caer, creo que hay para tomarlo en consideración. Muy en serio. 1.- Sencillo, espontáneo. Nada engolado ni teatrero. Apareció en el balcón, despojado de oropeles. Simplemente con la sotana blanca y una cruz de plata y no de oro; con zapatos negros corrientes y no los rojos. Contrastaba con la vestimenta de los cardenales que se asomaba por los balcones, con sus capisayos y puntillas. Sin levantar las manos en señal de triunfo, sino caídas, pegadas al cuerpo, como si lo llevasen al suplicio. A mí me recordó aquella escena de la Pasión, cuando Pilatos saca a Cristo al balcón y lo muestra al pueblo:  Ecce Homo . “Este es el hombre” 2.-Cosa inaudita, se inclinó profundamente ante el pueblo de Roma (sus feligre...

Trabajo como educador social con jóvenes menores de edad, principalmente magrebíes y subsaharianos. Muchos de ellos arriesgan su vida en pos de un futuro mejor cruzando el mar gracias a los ahorros vitalicios de sus familias. Estoy realmente consternado por las imágenes de un vídeo visto en la web de este periódico (11-3-13) según se informa publicado asimismo en la de la cadena Ser. Este vídeo muestra imágenes escalofriantes en las que una patrullera de la Guardia Civil arrolla a una patera en la que viajaban 25 jóvenes marroquíes; como resultado, un joven murió y otros seis resultaron desaparecidos. Deberíamos reflexionar sobre nuestra propia indiferencia ante lo que a ojos de muchos todos esos muros, vallas, controles y demás estrategias de contención son vistos como protección razonable frente a la oleada migratoria.—  Víctor Masferrer Anglada.

Quin morro! 14/03/13 02:00 -  XEVI XIRGO En un primer moment, sincerament, vaig pensar que no ho havia entès bé. Com que era en plena tertúlia radiofònica i a vegades desconnecto, ho vaig trobar tan increïble que vaig pensar que ho havia entès malament. Però no. Al cap d'una estona vaig tornar a sentir la falca publicitària i no vaig saber si riure o plorar. Han sentit el nou anunci de Bankia? Fan una campanya en què asseguren que són un banc “amb principis”, i expliquen que ara treballen “des del realisme”, reconeixent que van donar crèdits que no van recuperar i que van fer inversions que no els han sortit bé. “Som conscients que tenim una gran responsabilitat amb els nostres clients i amb la societat. Hem de gestionar les ajudes rebudes amb el ferm compromís de tornar-les. Ara reduirem les despeses, desinvertirem en negocis no estratègics i posarem el focus a donar préstecs a l'economia real, a les famílies, als autònoms i a les pimes”, diuen, i conclouen: “Hem ...

La renúncia del papa Benet XVI, m’ha fet recordar el capítol cinquè del llibre Romanç d’Evast e Blanquerna, de Ramon Llull, filòsof, místic, teòleg i poeta, nascut a Palma de Mallorca el 1232 i mort a la mateixa ciutat, el 1315. En aquest text, Llull descriu la vida exemplar de Blanquerna, que, després d’uns anys en la Seu de Pere, va renunciar al pontificat, per dedicar-se a la pregària i a la vida eremítica. Igual que Benet XVI. Llull explica que “Blanquerna papa envellí e remembrá lo desig que sulia haver de esser en vida ermitana, e en lo consistori el fo secretament ab tots los cardenals, als quals dix aquestes paraules: Per divinal benedicció en molt bon stament es lo papat e la cort de Roma e per aquell ordenament se segueix gran exemplaritat a la fe catholica”. En l’acte de renúncia, Llull descriu l’actitud de Blanquerna, que agenollat davant dels cardenals, els va demanar “que·ls plagués que ell renunciás al papat e que li fos donat aquell ofici d’oració”. P...

Corrupció i esport UNA MIQUETA DE TOT 24/08/12 05:00 -  ALBERT FERRER ORTS  - L'afer dels carnets que, per a patró de vaixell, tenien uns quants candidats coneguts assegurats per damunt d'altres molts anònims —com no, ací a València— no és que siga un tema nou ni desconegut, és, potser, una mena de colofó a la pèrdua total de valors que durant dècades han espargit a mans plenes polítics i financers i que, a poc a poc, han anat filtrant-se en els pors de la societat civil. El que facen o deixen de fer en llurs vides privades els esportistes d'elit o els actors de cert renom, posem per cas, no és del nostre interés. Cadascú que faça el que haja de fer, si potser sense fer mal a tercers, clar està. Al remat, la clau per entendre aquestes línies, ja que si bé aquests ciutadans actuaren des de l'àmbit privat, a ningú no se li escapa que ho feren emparant-se precisament en qui eren en llurs vides professionals. No m'interessa incidir en els imputats, co...