2.17.2006

Llengua i mòbils o mòbils i llengua

Avui, com acabe d’avisar, emetré algun comentari solt sobre la realitat que ens envolta a tots nosaltres.

Quina llengua parla el President de la Generalitat? En la initimitat no ho sé però en públic queda molt clar: castellà. Per què ho fa? Perquè és un estranger resident al nostre País Valencià (per cert, denominació que es troba al preàmbul de l’Estatut i que faré servir sempre, vulga o no vulga el PP –palaus i pisets-.

El Sr. Ansar seguéis viatjant i escampant allà on va les seues “rares” teories sobre l’estat Espanyol. Li van fer una entrevista a Portugal i, com no podia ser d’altra manera, tornà a repetir la cançoneta: Espany té risc de desintegració amb l’Estatut de Catalunya. I, per si no fóra prou barbaritataquesta afirmació, afig “En la millor de les hipótesis pasarem a tenir menys Espanya, en la pitjor correm els risc de desintegració del país, per primera vegada en molt de temps”. Sense paraules. Sembla la cançó de l’enfadós. Sr. Ansar deixe de molestar ja. Ens vam alliberar de vosté i no ens deixa tranquils.

Per acabar vos deixe ací un fragment xicotet d’un article de Santi Nolla publicat al diari AVUI el diumenge, 8 de gener d’enguany, en què escrivia sobre els mòbils i els missatges: “Però també hi ha avantatges, per exemple: et comuniques amb molta més gent i, com deia un missatge que em van enviar: “M’agraden aquestes festes perquè les agendes ens recorden que tenim amics a qui no veiem regularment”. A més, és un dels dies que es reboten més missatges. Aquest Cap d’Any n’hi ha hagut un que ha omplert el meu móvil: “Déu em va fer escollir entre estar boníssim o tenir poca memòria, per això et desitge una bona revetlla de Sant Joan”.

1 comentari:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Carlos, mira-t'ho de veritat... vas cap a l'abisme amb les teues teories de lògica i tal. Ací, cada u parla com vol, però el president d'un poble, país, regne o comunidad ha de parlar sempre la llengua del poble, país, regne o comunidad. O no?